A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

impastulàre , vrb Definitzione impastare male, nau pruschetotu in su sensu de betare apare foedhandho, foedhare chentza precisione; rfl. imbrutare, cunfúndhere foedhandho Sinònimos e contràrios impapulare, impastufare, ingannai Frases est impastulendhe unu muntone de fàulas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mêler Ingresu to huddle Ispagnolu amontonar Italianu accozzare Tedescu zusammenwürfeln.

impàstulu , nm Definitzione cosa betada apare a brétiu, totu posta male, ammesturada apare chentza régula o critériu Sinònimos e contràrios tzipulada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramassis, fatras Ingresu huddle Ispagnolu fárrago Italianu accozzàglia Tedescu Mischmasch.

impatíu , agt Sinònimos e contràrios acardurau, imbaschidu, incaldatzadu.

impatriài , vrb Definitzione torrare a sa pàtria, a logu suo Tradutziones Frantzesu rapatrier Ingresu to repatriate Ispagnolu repatriar Italianu rimpatriare Tedescu heimkehren.

impatzàre impaciài

impatzónzu , nm Sinònimos e contràrios impàciu Ètimu srd.

impàtzu impàciu

impaulàre , vrb Definitzione nau de s'abba, fàere a paule, a mardina Sinònimos e contràrios apadulare, apojare Frases candho proet meda, sos logos bassos in paris s'impaulant Ètimu srd.

impauréssiu , agt Definitzione chi est timendho, chi timet Sinònimos e contràrios atremenadu, atzicau, ispaurigau Frases po nudha impauréssiu, su pipiu si fut postu a iscruculai cuss'ispétzia de domu.

impauríri impaguríre

impavonài impabonài

impazàda impagliàda

impazàre impagliài

impazosídu , pps, agt Definitzione de impazosire; chi faet braga, chi si credet meda Sinònimos e contràrios bragosu 2. sos pianos impazosidos ingranint sos ranos promitindhe una chíbbera messera (A.M.Pinna).

impazosíre , vrb Definitzione fàere o essire pageri, bragosu, bellu Sinònimos e contràrios apompai, impaonare 1 Frases su frutu impazosit su rampu Ètimu srd.

impécu , nm Sinònimos e contràrios impédicu, impedimentu, impedu, istrobbu Frases su sole, in sas oras chi no at impecu dae sas nues, irgàrrigat galu calura (T.Cherchi)◊ apo tentu unu muntone de impecos dae su cumintzu a s'agabbu.

impedhàdu , pps, agt: impedhau Definitzione de impedhare; chi est totu a una pedhe, nau de calecuna cosa chi no faet a dha trebballare ca no dh'intrat aina (es. fintzes is pilos) 2. in bíngia est totu impedhau de pastudrèmini.

impedhadúra , nf Definitzione su impedhare Ètimu srd.

impedhài, impedhàre , vrb Definitzione betare o pònnere una pedhe apitzu: foedhandho de su mascu, pònnere sa pedhe in brente (pendhe pendhe, apicada a metade de ischina) de no pòdere improssimare is brebès; fàere a pedhe, cracu, tibbiu o tostau coment'e una pedhe: a logos, incodare Sinònimos e contràrios afarditare 2. giughiat s'arva sempre totu impedhada de giodhu, de regotu e de pieta Ètimu srd.

impedhàu impedhàdu