A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imparaméntu , nm Definitzione su imparare Sinònimos e contràrios imparonzu, imparu, istrutzione Frases pro crèschere sos donos de natura bi cheret de iscola imparamentu (L.Marteddu)◊ sa cani mia est maista de imparamentu, ghia po is àterus canis ◊ s’obispu de Ales iat fatu su catechismu in campidanesu po èssiri prus praxili s’imparamentu de su pópulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apprentissage Ingresu apprenticeship Ispagnolu aprendizaje Italianu apprendistato Tedescu Lehre.

imparanigiài , vrb Definitzione pònnere imparanígius, improèglios, ingiúlios, númenes a befa Sinònimos e contràrios allomingiai, annomingiai, aparalumenare, aproegliare Frases no creu chi in Tedéschia siant imparanigiaus Ètimu srd.

imparanígiu, imparaníxu , nm Definitzione genia de númene chi si ponet a pitzu de su chi unu tenet, e chi si narat in càmbiu mescamente a befa, po erríere de calecunu difetu o piessignu (a bortas po distínghere de àtera persona de matessi númene e sambenau) Sinònimos e contràrios allomíngiu, annomíngiu, aproégliu, impróveru, istevíngiu, paranòmini Frases cussu imparanixu curriat peri a sa bonànima de babbu Ètimu srd.

imparàre imparài

imparàtu , nm: imperartu, imperatu Definitzione css. intrajamentu, fatu mescamente cun petzos de linna, cuncordau po serbire a pònnere calecuna cosa: su parcu po fàere is garas poéticas si podet cunsiderare un'imperatu, deasi etotu sa màchina de ferrare, sa carruga, fintzes mobbília (ma fintzes cuncordu de gente po calecuna faina) Sinònimos e contràrios aparatu, intrajamentu / retaulu Frases in d-un'imperatu cuncodrau cun tàulas dhue furint is poetas cicidos in iscannos ◊ su fogu at abbruxau medas imparatus de sa sagristia 2. su giugi, si nci torrit a Castedhu cun totu custu imparatu de giustítzia! Tradutziones Frantzesu échafaudage Ingresu planking, framework Ispagnolu andamio Italianu impalcatura Tedescu Gerüst.

imparàu imparàdu

imparcadúra , nf Definitzione su imparcare; genia de ponte chi si faet a inghíriu de calecuna cosa po dhue trebballare o àteru Sinònimos e contràrios imperatu, parcu, ponte.

imparcàre , vrb Definitzione fàere su parcu a calecuna cosa.

impàre , avb, prep: impai, impari, umpare Definitzione unu cun s'àteru, cun is àteros, is unos cun is àteros in su própriu logu o in su matessi tempus; coment'e prep. bolet puru sa prep. a o cun Sinònimos e contràrios paris, patabari Frases cun issos dhue aiat Asunesos benidos a sa festa po promiténzia e brindhaos dhos ant a chenare impare ◊ chelu e terra parent impare unidos in pregadoria ◊ su chi contat, pro totu sa vida, est su èssiri impari ◊ si nd'eus arriri impari de sa furchéntzia allena! ◊ su frutu betzu cun su nou impare osservo in sa matessi chima ◊ dèu cun issa seus cument'e sorris, pesadas impari in su própiu bixinau 2. Giacu e Giuanni impari a Zebedeu aconciànt is retzas ◊ andhamus impare cun Pedrànghelu ◊ a bortas si poniat a cantai impari cun issus ◊ andaus cras etotu impari cun su secretàriu ◊ mi arregollit a corcai impari cun su cuadhedhu? ◊ est murghenne sa robba impare chin su babbu ◊ est vienne in su tzilleri impare a tziu Gregori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ensemble Ingresu together Ispagnolu juntamente, junto, juntos Italianu insième, assième, unitaménte Tedescu zusammen, mit.

imparedhàre , vrb Definitzione imparare etotu, ma nau unu pagu cun tzacu Sinònimos e contràrios imparai Frases s'italianu commo za l'amus imparedhau! Ètimu srd.

imparentài, imparentàre , vrb Definitzione fàghere a parente, intrare in sa parentella de un'àteru Sinònimos e contràrios aparentai Ètimu srd.

imparesài , vrb Sinònimos e contràrios aggualai, apalisare, aparinare Ètimu srd.

impàri impàre

imparigadúra , nf Definitzione su aparigiare cosa o logu Sinònimos e contràrios aparisadura, imparisadura, splanadura.

imparisàda , nf Definitzione su imparisare, faina de imparisadura Sinònimos e contràrios aparigiada, spranamentu Frases a su logu inoghe li cheret dadu un'imparisada pro assentare sa linna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aplanissement Ingresu levelling Ispagnolu allanamiento Italianu spianaménto Tedescu Ebnung.

imparisadúra , nf Definitzione su aparigiare, fàere in paris Sinònimos e contràrios aparisadura, splanadura Ètimu srd.

imparisài, imparisàre , vrb Definitzione aparigiare, fàere in paris su logu, istèrrere cosa ammuntonada in manera parívile de arresurtare in paris Sinònimos e contràrios apalisare, apianare, arrepranai, ispeagnare, ispianare, parizare, splanai | ctr. ifossare Frases pro fàghere arzoledha sa terra si depet imparisare ◊ ue colamus cheret imparisadu ca est totu tzumbas e fossos Ètimu srd.

imparónzu , nm Definitzione su imparare Sinònimos e contràrios imparamentu, imparu, insegnamentu, istrussione Frases s'imparonzu de custas mastras at dau frutos bonos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enseignement, étude Ingresu teaching, study Ispagnolu enseñanza, estudio Italianu insegnaménto, stùdio Tedescu Unterricht, Lernen.

imparrucàre , vrb Definitzione pònnere sa parruca, sa piluca.

impartíre , vrb Definitzione ispartzire, fàere is partes Sinònimos e contràrios dividire, paltire, spartiri Frases s'ant impartidu sas bestimentas mias (N.Fois).