A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impamparriàre ilbambarriàre

impampidhàre , vrb Definitzione allúere, pònnere fogu, fàere fràmula Sinònimos e contràrios achèndhere, atzèndhere, incèndhere, infogai | ctr. irmòrrere, istudai Frases su furru fit prontu a impampidhare ◊ su pane fit de suíghere, su furru fit de impampidhare Ètimu srd.

impampinàda , nf Definitzione su s'impampinare Ètimu srd.

impampinài , vrb rfl Definitzione nau de sa bide, fàere pértigas e fògia meda Sinònimos e contràrios abbudatzare Ètimu srd.

impampinài 1, impampinàre , vrb: impapinare Definitzione istare, abbarrare, èssere o fàere coment’e ammammalucaos, chentza cumprèndhere, fadhire foedhandho Sinònimos e contràrios abbabballocai, apapinare, imbovai Frases impampinadu dae un'imbreaghera, cun sos ojos bendhados l'at dimandhada a isposa ◊ l'at impapinadu cun sos arrejonos suos ◊ fait unu mundu de gruxis e grastus e altrus impiastrus po impampinai (Lai) Ètimu itl. impappinarsi.

impàmpis , avb Definitzione leare cosa o a unu i. = in pesu Sinònimos e contràrios tàntaris Frases s'imbriagu che l'ant leadu a caserma azummai impampis.

impanàda , nf Definitzione genia de papare fatu de un'ispianada cun is oros artzaos a bisura de istrégiu, cun prenimentu de diferentes cosas (petza, ambidha, birduras cun su cundhimentu) e tupada sidhia oru cun oru cun àtera ispianada prus pitica e deosi posta a còere in su forru Sinònimos e contràrios panada Terminologia iscientìfica mng Ètimu ctl., spn. empanada.

impanadúra , nf Definitzione su impanare Ètimu srd.

impanàre , vrb Definitzione imbuscinare in su pane tratagasau, nau de cosas de papare de còere prus che àteru a fridura in s'ógiu Sinònimos e contràrios imbardulare.

impandheràre , vrb Definitzione pònnere is bandheras Sinònimos e contràrios abbanderai Tradutziones Frantzesu pavoiser Ingresu to hang with flags Ispagnolu embanderar Italianu imbandierare Tedescu beflaggen.

impandheràu , pps, agt Definitzione de impandherare; nau de logu, mudau cun bandheras Sinònimos e contràrios abbanderau.

impànna , nf Definitzione genia de fògia larga meda e craca chi imbodhigat a istrintu e a medas pígios s’ispiga de su moriscu; aforru de banita, de coscinera e cosas deasi, orrugu de orrobba chi ponent po carragiare su tiedhu in s’istrégiu de fenu; fintzes tendhina Sinònimos e contràrios aterga, palliatza / afórriu, ampanna / cortinedha 2. posta s'impanna asuba de sa retza, su matalaferi dha preniat cun sa lana, dh'aparixàt e dha cosiat cun s'agusachera 3. at abertu s'impanna de sa fentana po ghetai un'oghiada a foras Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bractée Ingresu bract Ispagnolu bráctea, funda Italianu bràttea Tedescu Braktee.

impannadúra , nf Definitzione su impannare; nau de muros de làcana, pígiu de crispiones chi si dhis ponet in pitzu po serrare méngius de no dhos giumpare su bestiàmene Sinònimos e contràrios annapamentu, imbeladura, impannu, incheladura / impizadura Ètimu srd.

impannàe, impannài, impannàre , vrb Definitzione pònnere impannu, coment'e leare sa vista cun calecuna cosa chi no lassat bíere bene (es. fumu), pònnere in ogos una genia de velu; leare o annapare sa vista cun sa lughe a tropu; a logos, fascare (mescamente nau po pipios piticos) e fintzes carragiare, ammontare, pònnere s'aforru Sinònimos e contràrios afuscai, annapai, imbelare, inchelare, infuscai, intelai / alluinai, illughinare / fascai / carragiai / forrare Frases una nue trista impannadu mi at sa vista (Grolle)◊ sos ojos mios si sunt impannados, sas manos si sunt fatas tremuleas ◊ de néula lu bides impannadu ◊ cussos ammentos li vatuant tristura a su coro impannànneli sos ocros 2. su sole m'impannat ◊ si ant postu sas manos in cara pro no los impannare su sole 3. s’àcua aviendi de sa diga nd’impannat totu su sartu bonu de sa forada de monti ◊ su sartu fut impannau de bestiàmini ◊ su celu fut impannendusì e si fut serrau in totu de s'annúelu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu brouiller la vue Ingresu to mist (up) Ispagnolu empañar Italianu appannare Tedescu verschleiern.

impannàu , pps, agt Definitzione de impannare; chi giughet impannu Sinònimos e contràrios annapau, tallaranatu 2. so coment'e unu bidru impannau dae s'àlinu ◊ sos ocros non fint prus impannatos che in die de néula.

impanniàda , nf Definitzione abbaeta, parte de sa cabertura, in betada, una de is abbas Sinònimos e contràrios pagnada, sproidórgiu Terminologia iscientìfica dmo.

impannitzíri , vrb, rfl Definitzione pònnere bestimentu bonu, nau de unu bestiu in poberesa; in cobertantza, migliorare, andhare in bonu, fàere fortuna Sinònimos e contràrios abboniare, assusai Tradutziones Frantzesu nipper Ingresu to dress again, to get rich Ispagnolu arreglarse, acicalarse Italianu rimpannucciare Tedescu neu einkleiden.

impannonài , vrb Definitzione trebballare su pane a cannedhu Sinònimos e contràrios acannonare, incannonare 1, tèndhere Ètimu srd.

impànnu , nm Definitzione cosa chi si ponet ananti, in ogos, e chi no lassat bíere craru; maladia a is ogos, pígiu de cosa bianca chi no lassat bíere bene Sinònimos e contràrios annapadura, apannu, imbeladura, incheladura / impedu / innapu Frases sempre invochendhe a tie, sole lughente, pro mi dare ispannu, ma sas nues de impannu mi sunt (G.A.Cossu)◊ chissà si agato istantes de ausentu suta a chirros de aeras chena impannos! ◊ sos àteros no li daiant impannu perunu in s'arresionu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ternissure, amblyopie, cataracte Ingresu blurring, amblyopia, cataract Ispagnolu empañadura, ambliopía, catarata Italianu appannaménto, ambliopìa, cataratta Tedescu Verschleierung, Amblyopie, Katarakt.

impannutzàre , vrb Definitzione pònnere su pannutzu, in pannutzu (s'arrescotu, candho si faet).