impaghíri , vrb Synonyms e antonyms immeltzare, impagai, impagonzare, menguai | ctr. crèschere Etymon srd.
impaginadòre , agt, nm Definition chi o chie impàginat un'iscritu (mescamente si est cosa meda), chi serbit a impaginare.
impaginadúra , nf Definition su impaginare.
impaginàre , vrb Definition fàere o pònnere un'iscritu a pàginas, cuncordare, sestare sa pàgina.
impagliàda , nf: impallada,
impalliada,
impazada Definition
genia de butillione bestiu finas a mesania / fenu o erba de impagliadas (pro fàghere fundhos de cradeas) = Sparganium emersum, S. simplex
Synonyms e antonyms
fiascu
Sentences
de binu ndh'apo pienu tantas impazadas, ca mi l'ant bantadu meda ◊ at torrau a prèniri un'impagliada cumentzada
Scientific Terminology
stz
Etymon
srd.
Translations
French
fiasque
English
flask
Spanish
botella revestida de paja
Italian
fiasco rivestito di pàglia
German
Strohflasche.
impagliadúra , nf Definition su impagliai; prus che àteru, sa cosa (pàgia o àteru) chi si ponet a imbestire un'istrégiu Synonyms e antonyms arrestricadura Etymon srd.
impagliài, impagliàre , vrb: impallai, impalliare, impazare Definition bestire (o fintzes prènnere, imbutire) de pàgia, de fenu, de pértia, de cosa téssia istrègios, cadiras e àteru Synonyms e antonyms arrestigare Etymon itl.
impagnída , nf Definition su impagnire, cagiadura.
impagníre , vrb Definition nau de cosa brodosa, torrare a prus paga e essire cagiada, fàere pagna Synonyms e antonyms cagiare.
impagonzàre , vrb Definition torrare a pagu, a prus pagus Synonyms e antonyms apagonzare, impagai, menguai, miminare Sentences si sas paràulas aiant mortu deabberu, dh’aias bia sa zente impagonzada, in bidha! Etymon srd.
impaguríre , vrb: impauriri Definition
tímere, fàere a tímere
Synonyms e antonyms
apantarjare,
asciuconare,
asciustrare,
aterrighinare,
ispramai,
istrementire,
spaurai,
stremessiri
| ctr.
aminare,
incoragire,
incorai
Sentences
su dimóniu, no solu de sos minores, impagurit fintzas sos ómines de letrancas ◊ sa mama, candu at inténdiu aici, si est impauria
Translations
French
épouvanter
English
to scare
Spanish
asustar,
espantar
Italian
impaurire
German
einschüchtern.
impài impàre
impalagài , vrb: impalagare Definition giare o fàere cascaviu, a orroscimentu / impalagare sa buca = atacare a su chelu de sa buca Synonyms e antonyms arrosci, cascaviare, irvilire Sentences sa peta rassa coitat a impalagare! Etymon spn.
impalagaméntu , nm Definition
su impalagai, cosa chi orròscere, colóviat
Synonyms e antonyms
arroscimentu,
cascariu,
coloviamentu
Etymon
srd.
Translations
French
ennui
English
gush
Spanish
empalagamiento
Italian
stucchevolézza
German
Ekelhaftigkeit.
impalagàre impalagài
impalài , vrb Definition pònnere s'arraiga a sa cosa prantada po dha poderare in artu e acapiare Synonyms e antonyms arradicare, impalangare, impalonare Sentences impalai sa bíngia po no nd'isciusciai su sarmentu su bentu.
impalancàre, impalangàre , vrb Definition pònnere calecuna cosa a ndhe agguantare o poderare un'àtera Synonyms e antonyms impalai Etymon srd.
impalària , nf Definition logu totu in costera Synonyms e antonyms colta, costale, costera, palinzu | ctr. paris Scientific Terminology slg.
impàlas , avb Definition in palas, a sa parte de palas,de asegus / torrare i. = furriare, torrare issegus, agoa Synonyms e antonyms acoacò, addaesegus, aissegus, apabas, incuadas, insegus | ctr. addaenanti, ainnanti Sentences nos vidimus custrintos a torrare impalas e torrare a comintzare ◊ sa pitzinna est sétzita impalas issoro, unu pacu prus in bassu.
impaliàre , vrb Definition umprire e imbolare cosa cun sa pàlia; nau de is boes, coment'e acostire is palas a su carru andhandho a tzopu Synonyms e antonyms apagliai Etymon srd.