A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impercadórzu , nm Definitzione logu fundhudu chi faet a gruta, in is orrocas Sinònimos e contràrios impercu, ingurtidórgiu Frases che los betaiant in s'impercadorzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crevasse Ingresu cleft whirlpool Ispagnolu quebradura Italianu crepàccio Tedescu Riß.

impercadúra , nf Definitzione su impercare Sinònimos e contràrios imbrechiladura Ètimu srd.

impercàe, impercàre, imperciàre impelciàre

imperchíe , vrb Definitzione intrare, fichire in mesu cun trassa fintzes cricandho cosa Sinònimos e contràrios fichire.

impérciu , nm: impérgiu, impériu 1, imperju, imperzu, imprégiu Definitzione cosa o dovere chi unu faet a contu suo o chi àtere dhi giaet a fàere (fintzes po praxere); pane o àteru deasi cun ingaúngiu postu in mesu Sinònimos e contràrios cumandhu, impenza, imposta, incumandhíscia, masione Frases li ant dadu un'impérciu mannu ◊ su pitzinnu no si ammentat de s'imperzu chi li at dadu sa mama ◊ no aiat parentes e nisciunu li faghiat imperjos ◊ tue bae ca tenes impériu de fàere! ◊ Mallena cumintzat s'imperju: Soe bénnia a bíere si nos podies azudare! ◊ andhat a Núgoro a si fàchere imperzos 2. fàghemi un'impérciu cun mele! Ètimu ltn. imperium Tradutziones Frantzesu commission, charge Ingresu task Ispagnolu recado Italianu commissióne, incombènza Tedescu Auftrag.

impércu , nm Sinònimos e contràrios impercadorzu, péntuma Frases nche aiant ghetau a s'impercu sas prus betzas (M.L.Fancello).

impercusinàre , vrb Definitzione isserrare, cuare aintru de calecunu logu Sinònimos e contràrios impertusare, infruciri, intanae 2. lu ses ponindhe o nono su nasu a foras de domo, de parte de addurare impercusinada inoghe intufindhe? ◊ Marta fit torra impercusinada in domo sua (M.Danese) Ètimu srd.

imperdadéri , nm Definitzione maistu chi faet incodaos Sinònimos e contràrios allosadori, impedradore, incoduleri, salciadore Ètimu srd.

imperdadòre impedradòre

imperdadúra , nf: impredadura Definitzione su imperdare, finidura de unu pomentu a pedra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cailloutage, pavage Ingresu cobbling Ispagnolu empedrado Italianu acciottolatura Tedescu Aufschotterung.

imperdài, imperdàre impedràre

imperdaròi impedradòre

imperdàu impedràdu

impèrdere, impèrdi , vrb: impèrdiri Definitzione pèrdere in su sensu de perdimentare, de impreare prus cosa de su tanti chi bastat Sinònimos e contràrios aperdimentare, pèldere Frases seis abbituaus a dhu fai imperdi, su trabballu miu, feis e isciusciais comenti bolleis! ◊ no tenit abbisóngiu de impèrdiri àturus fuedhus po dhus cunvínciri ◊ sa cosa candu est fata no tocat a dha fai impèrdiri!

imperdiài impedràre

imperdidúra , nf Sinònimos e contràrios isperdíciu, istrubberia Ètimu srd.

imperdigonài, imperdigonàre , vrb Definitzione fèrrere isparandho a perdigones Sinònimos e contràrios isperdiconare, perdigonai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cribler de balles Ingresu to riddle with shot Ispagnolu disparar perdigones Italianu impallinare Tedescu mit Schrot treffen.

impèrdiri impèrdere

impereladúra , nf Definitzione su imperelare Ètimu srd.

imperelàre , vrb: imperlai, imprellare, imprelleare Definitzione pònnere is prellas po bellesa o istídhigos lughentes che prellas Frases ealla sa grina imprelleada de lentore a prima lughe! ◊ s'erva est imperelada de bidhia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu orner de perles Ingresu to bead Ispagnolu adornar con perlas Italianu imperlare Tedescu mit Perlen schmücken.