A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impensàda , nf Definitzione avb. a s'i. = chentza bi pessare, candho no si bi est pessendhe, a sa dispessada, a s'ispessada Sinònimos e contràrios ispensada Frases a peràulas pensadas narat chi in Deus no bi cret e a s'impensada narat su contràriu Ètimu srd.

impensamentàu , agt: impentzamentau Definitzione chi est o istat in pentzamentu, chi tenet pistighíngiu Sinònimos e contràrios apensamentau, apinnicadu, insudhidu, orioladu, pistichinzosu | ctr. asseliadu, trancuillu Frases arguai a fusteti chi si torrat a ammaladiai: fiaus totus impentzamentaus! ◊ at arropau a mei, e tui impentzamentada ca at a èssi certendu cun cancunu! ◊ sa mama est diventada sempri prus trista e impensamentada po su fillu Tradutziones Frantzesu préoccupé Ingresu worried Ispagnolu preocupado Italianu impensierito Tedescu besorgt.

impènsus , nm, cng Definitzione apenas, unu pagu / i. chi… apenas chi… = luego apustis chi… Sinònimos e contràrios apénciu Frases ndh'apu tastau impensus, de cussa cosa, epuru mi at fatu mali! (L.Monni) 2. su casu de criu si fait de calustu impensu chi àngiant is crabas.

impentzamentàu impensamentàu

impentzàre , vrb: impessare Sinònimos e contràrios immaginai, meledai, penciai Frases preíderu isse s'impessat, chi si ponet a nàrrere sa missa?! ◊ at biu custos duos malincarios e s’impentzat chi podent èssere cussos chi ant postu fogu ◊ custa est sa lítera chi at impentzau de bis imbiare Ètimu srd.

impènza , nf Definitzione cosa o dovere de fàere Sinònimos e contràrios dobere, impéica, impérciu, impreu Frases so totu leadu de s'impenza de su laoronzu ◊ sos massàgios fint tandho in s'impenza de messeras e arzolas Tradutziones Frantzesu occupation Ingresu undertaking Ispagnolu ocupación Italianu occupazióne, impégno Tedescu Verpflichtung.

impenzàre , vrb Definitzione pigare cosas o doveres de fàere.

impenzéu , nm Definitzione no própiu impreu, ma fastídiu, istrobbu de pagu contu Sinònimos e contràrios impabúciu, impàciu.

impeorài , vrb: impeorare, impeuai, impeurai, impiorai Definitzione essire peus, andhare male, de male in peus Sinònimos e contràrios aggravae, ammalesci, immalèsciri, impeusare, pejorare | ctr. megliorai, mediare Frases sa maladia est impeurendi ◊ cussu trincu no est sanendi: est impiorendi ◊ ariseu tzia Belledha si est impeurada e notesta est morta ◊ isperaus chi custu no siat po impeurai is cosas! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu empirer Ingresu to worsen Ispagnolu empeorar Italianu peggiorare Tedescu verschlechtern.

impeoraméntu , nm Definitzione su impeorare Sinònimos e contràrios aggravamentu, aggravu, pejoramentu, pejoria, peoru | ctr. imbonimentu, mezoramentu Tradutziones Frantzesu aggravation Ingresu worsening Ispagnolu empeoramiento Italianu peggioraménto Tedescu Verschlechterung.

impeoràre impeorài

Impèra , nm Definitzione númene de ómine Sambenados e Provèrbios smb: Impera.

imperadòre, imperadòri , nm Definitzione su chi cumandhat o guvernat un'imperu.

imperài, imperàre , vrb: impleai, impreai, impreare, impreari, impriai, omperae, umperai Definitzione pònnere una css. cosa o a ccn. a unu bisóngiu, a calecuna cosa, cun cosa Sinònimos e contràrios impidare, manigiai, omperae Frases imperadhu su sardu, ca est contravelenu! (A.Satta)◊ apo impreau mastros de muru e manibales a fravicare ◊ cust'intima ti servat de cundenna, za chi s'abbilidade no l'impreas ◊ su tempus comente l'impreas, tue? ◊ apu dépiu impleai sa língua de su fuetu po dhu cumbínciri a cambiai vida ◊ custa est beste noa ca l'apo impreada pagu ◊ impèralu su tempus chi as! ◊ arregordadí chi tenis de impreai bèni su tempus! Ètimu ltn. imperare Tradutziones Frantzesu employer Ingresu to use Ispagnolu emplear Italianu adoperare, usare Tedescu benutzen.

imperàre 1 , vrb Definitzione cumandhare, giare órdines.

imperàrtu imparàtu

imperatívu , nm Definitzione modu o manera de furriare su verbu (in DitzLcs. incurtzadu a impr.) po giare s'idea de su cumandhu, de s'óbbrigu, de s’órdine o intima (o fintzes de unu cómbidu): bae!, beni!, aiseta!, baidindi!, cantae!, curri!, bufade!, andeus!, baxi!, baxei!; po giare s'idea de sa nega si ponent is bvrb. de su cong. cun s'avb. no: no bèngias!, no curras!, no bufeis!, no aisetedas!, no seghes!, no torris! / a/c.: a bortas si faet un'impr. chi assimbígiat a s'inf. (segaremi un'uncone de peta! = segàdemi un'uncone de peta ◊ bitu ca teneis erresone, fàere su chi depeis fàere! ◊ nararemi boso!... = nàdemi bois! ◊ tapareoso! = callàdebbos!), mescamente candho si giaet s'órdine a duas bortas (- Càlladi!… - Comente? - A callare! ◊ - Faghe!… - Comente? - A fàghere! ◊ - Intrade!… - Ite? - A intrare!: candho capitat deosi est dàbbile chi siat un'incurtzadura de "Apo nadu /seo naendho a callare, a fàghere, a intrare" e àteru) Tradutziones Frantzesu impératif Ingresu imperative Ispagnolu imperativo Italianu imperativo Tedescu Imperativ.

imperàtu imparàtu

imperaulàre , vrb Definitzione foedhare tempus innanti cun ccn. po àere calecuna cosa e giare su foedhu, impromítere Sinònimos e contràrios aparagulare 2. chie fit già imperaulada, chie deviat atèndhere in domo, chie si deviat fàghere monza e neune lu cheriat ◊ sa robba mi l'ant chircada in medas e so imperauladu cun paritzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre la parole, passer la parole à qqn Ingresu to reserve Ispagnolu apalabrar, reservar Italianu prenotare Tedescu vorbestellen.

impercadítu impelciadítu