A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impestadúra , nf Definitzione infetu a is arremos de sa natura chi faet essire coment'e mucu bianchixi e faet a abbruxore forte candho passat s'orina; su impestare, su ispainare e apicigare unu male, una maladia Sinònimos e contràrios impestu, iscolu / impestamentu, luàciu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blennorragie Ingresu blennorrhoea Ispagnolu blenorragia, contaminación Italianu blenorragìa, contaminazióne, inquinaménto Tedescu Blennorrhagie, Verunreinigung

impestài , vrb: impestare Definitzione ispainare o apicigare s'apesta, o fintzes css. maladia (infetu); prènnere su logu o sa cosa de calecunu male Sinònimos e contràrios alluae, apestai, impestulare 2. si impestamos sa terra cun plàsticas, àtzidos e prumu depimos pònnere in su computu unu costu ◊ cussas fàbbricas ant impestadu su campu de fumàdigu e de carravore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu infecter, polluer Ingresu to pollute Ispagnolu infectar, contaminar Italianu infettare, contagiare, inquinare, ammorbare Tedescu verseuchen, anstecken, verpesten

impestaméntu , nm Definitzione su impestare Sinònimos e contràrios impestadura, impestu, luàciu Ètimu srd.

impestàntu impeltàntu

impestàre impestài

impestàu , pps, agt Definitzione de impestare; chi giughet o at ingortu maladia (prus che àteru apicigadita) Tradutziones Frantzesu infecté Ingresu infected Ispagnolu infectado Italianu infètto Tedescu verseucht.

impéstu , nm Definitzione su impestare, su ispainare o apicigare maladia, su portare maladia chi apicigat; cosa chi giaet ifadu Sinònimos e contràrios impestadura, infetu, iscolu / ifadu, isdrobbu 2. un'imbustu as de remeju in cosinzu e in sestu, siat tou o anzenu: daghi ti at postu seju no ti dat nient'impestu, lu portes istrintu o lenu (P.Pisurzi)◊ bi at àpidu annu chi s'impestu de su tilibirche at distrutu sos laores Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu infection Ingresu infection Ispagnolu contagio, infección Italianu ammorbaménto, infezióne, contàgio Tedescu Verpestung, Verseuchung, Ansteckung.

impestulàre , vrb Sinònimos e contràrios impestai Frases su grisu de sa gherra aiat impestulau totu s'Itàlia.

impèta , nf Definitzione / avb. andai impeta impeta = trambuchendhe, imbruconandho Sinònimos e contràrios abbrúnciu, imbrúnchinu, trabbucu, trambucada.

impetadúra , nf Definitzione su impetare sa cartzamenta Sinònimos e contràrios insobadura, intzolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ressemelage Ingresu resoling Ispagnolu remonta Italianu risuolatura Tedescu neu Besohlung.

impetàntis impeltàntu

impetàre , vrb Definitzione pònnere su petu nou, unu pígiu nou a su fundhu de is iscarpas, dae mesania a sa punta, asuta Sinònimos e contràrios apetare, inciolai | ctr. ispetare 1 Tradutziones Frantzesu ressemeler Ingresu to resole Ispagnolu remontar, echar medias suelas Italianu risuolare Tedescu neu besohlen.

impetàre 1 , vrb Definitzione pònnere peta, crèschere de petza, imprupare Sinònimos e contràrios abboniare, ingrassai Ètimu srd.

impetorriàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi est o istat coment'e a petorras fora, paradas, de cantu si credet meda, prexau Sinònimos e contràrios apetorgiau Frases a boltas pariat fatendhe pazas, impetorriadu coment'e unu dindu (M.Bua) Ètimu srd.

ímpetu , nm: ímpidu, ímpite, ímpitu Definitzione genia de fortza chi unu si podet sentire in s'ànimu e chi si pentzat prus che àteru mala, de prepoténtzia Sinònimos e contràrios foltza, impellériu, púntzia, santidu, trínnigu Maneras de nàrrere csn: ímpidos de fele = cadha de fele, arrennegu forte, ma fintzas sentidu malu, velenosu; èssere ómine de ímpetos = rebbestu, focosu, de ideas malas Frases cussu est de ímpidu malu! ◊ lassade custos ímpidos: no fetedas disonore a s'arte! ◊ un'animali timiu est s'urtzu, ca no tenit ímpitu iscassu ◊ at tancadu sos ojos pro dare fortza e ímpidu a su carvedhu ◊ medas boltas custu pane e mele si bóltulat totu in ímpidos de fele ◊ bi l'at nadu chin cudhu ímpite… pro pagu no si bochit sa pisedha! Tradutziones Frantzesu élan, sentiment, impulsion Ingresu impetus, impulse, sentiment Ispagnolu ímpetu Italianu ìmpeto, sentiménto, impulso, frèmito Tedescu Wucht, Gefühl, Antrieb, Beben

impeuài, impeurài impeorài

impeusàre , vrb Definitzione cambiare in peus Sinònimos e contràrios aggravae, impeorai*, pejorare Frases su tempus fut bonu e peroe at impeusau.

impianelladúra , nf Definitzione su impianellare Sinònimos e contràrios arregiolamentu Ètimu srd.

impianellàre , vrb Definitzione pònnere is pianellas, is arregiolas po finire unu pomentu Sinònimos e contràrios allosai, arrazolare, pianellare.

impianellàu , pps, agt Definitzione de impianellare Sinònimos e contràrios arregiolau.