impicadórgiu , nm, agt: impicadorju, impicatógliu Definitzione logu o furca a ue apicare cosa e mescamente is cundennaos a s'impicu / pira impicatòglia = pira de apicare, de zerru Sinònimos e contràrios apicadolza / fruca Frases nche at abbassiatu sa chiterra dae s'impicatógliu Ètimu srd.
impicadòri impicadòre
impicadórju impicadórgiu
impicadúra , nf Definitzione su impicare Sinònimos e contràrios impicu Ètimu srd.
impicài, impicàre , vrb Definitzione
apicare a sa furca o a calecunu logu artu cun sa fune acapiada a su tzugu po bochíere; pònnere cosa in artu agganciada a calecunu logu (es. puncione, crau o àteru)
Sinònimos e contràrios
apicai
| ctr.
ispicai
Frases
sas matas chi as brujadu t'isetant pro t'impicare
2.
lah ca sa sàssula est impicada ingunis! ◊ sas campanas las ant impicadas in su campanile ◊ apo impicatu su cuadru a su crau de su muru ◊ zuchiat una manu impicada a su trucu fascada chin d-una fasca de frandha
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
pendre
Ingresu
to hang
Ispagnolu
ahorcar
Italianu
impiccare
Tedescu
aufhängen.
impicàre 1 , vrb: impigare,
impigiai,
impigiare,
impixai,
impixare,
impixari Definitzione
pònnere su pighe, istangiare, tupare cun pighe; fàere niedhu che pighe
Sinònimos e contràrios
impighinzonare
Frases
su sabbateri impixat sa soga po cosí ◊ poniant sa cosa suba de sos telos de tela impigada ◊ at cosidu cun ispau impigadu ◊ cussu carradellu lu deves impixare! ◊ ma ite portas, sas urigas impigadas, chi no intennes canno ti tzírriant?!
2.
sunt logos impigados de su disisperu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
poisser
Ingresu
to tar
Ispagnolu
empegar
Italianu
impeciare
Tedescu
pichen.
impicatógliu impicadórgiu
impicàu , pps, agt, nm Definitzione de impicare; chi est o dh'ant impicau / faedhare de fune in domo de s'i. = cosa chi no andhat bene, chi iscussonat própiu! Sambenados e Provèrbios prb: no si bogat funi in domu de s'impicau!
impichimpíca , nm Definitzione genia de giogu Sinònimos e contràrios bantzicallera, bantzigannella, catricalleri, chíglia, períncia, pindilinzone, sanciainedha, tandhariola, tzantzigannenne Ètimu srd.
impiciàdu , pps, agt: impitzadu Definitzione de impiciare; chi tenet impíciu, chi est faendho cosa o est postu a calecuna cosa; nau de fémina, chi est príngia Sinònimos e contràrios afariadu, impaciadu, impitadu / impedidu, prignu | ctr. iltóigu, irgaitzu Frases cussa cosa no la poto leare ca zuto sas manos impitzadas cun àteru 2. bi aiat latuca e ca fia impitzada gulei pastu nou.
impiciài, impiciàre , vrb: impitzare Definitzione
pònnere o impreare a calecuna cosa, imbargare in calecuna cosa; pònnere contivígiu a fàere una cosa
Sinònimos e contràrios
apichiare,
impegnai,
ocupai
2.
impitzadindhe tue a fàghere cussa faina, chi cun cussos pisedhos no bi at cabu!
Ètimu
itl.
impicciare
Tradutziones
Frantzesu
s'engager
Ingresu
to undertake
Ispagnolu
comprometerse
Italianu
impegnarsi
Tedescu
sich verpflichten.
impicinníri , vrb Definitzione torrare a pitzinnu, fàere prus giòvonu Sinònimos e contràrios abbajanare, apicinniri, apitzinnare, impisedhire, ingiovanèssiri | ctr. imbeciai Ètimu srd.
impíciu , nm: impitzu Definitzione
it'e fàere, faina, fintzes si no sèmpere est cosa de importu meda ma a dónnia modu de fàere etotu
Sinònimos e contràrios
afracoxu,
contibizu,
faina,
faustu,
impédicu
/
ifadu,
impabúciu,
impàciu
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere i. fintzas sa coa de su batu, s'umbra sua etotu = tènnere ifadu de donzi cosighedha, andhare a manos iscutas pro no chèrrere leare nudha
Frases
si pones fatu insoro ndh'essis macu cun impícios, fastizos e istragos (A.Dettori)◊ cun totu sos impitzos chi tenzo no faghet a mi mòere dae domo ◊ dognunu tenet s'impíciu sou!
2.
chena ispera, si atuturrat preguntèndhesi a chie isse aiat dadu impitzu e proite, su li àere dadu un'ischintorzada a origras
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
gêne,
embarras
Ingresu
fix
Ispagnolu
quehacer
Italianu
daffare,
impìccio
Tedescu
Mühe,
Verlegenheit.
impicochíre , vrb Definitzione fàere o essire prus picocu, prus piticu Sinònimos e contràrios ilminorigare, impiticai, impitichire, menguai | ctr. crèschere, immannitare Frases candho sas dies impicochint su tempus est pagu.
impícu , nm Definitzione
su impicare, sa cundenna a èssere impicaos a sa furca
Sinònimos e contràrios
impicadura
Frases
cussu cheriat cundennadu a s'impicu pro comente est malu! ◊ sa zente pranghiat a tremutu intendhendhe cudhu cundennau a s'impicu ◊ dhus iat fatus cundannai a s'impicu po dhus fai morri impressi ◊ pro pulire bi cheret su rustàgliu, sentza timire ispesa ne fadiga ca no est a los zúghere a s'impicu! (G.Soggiu)◊ chi biristis comenti furiat tristu… pariat andendi a s'impicu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pendaison
Ingresu
hanging
Ispagnolu
ahorcamiento
Italianu
impiccagióne
Tedescu
Aufhängen.
impidàre , vrb: impitai,
impitare Definitzione
impreare, pònnere a calecuna cosa; imbargare, prènnere un'istrégiu cun calecuna cosa o pònnere a un'impreu
Sinònimos e contràrios
imperai,
impleai,
omperae,
opitare
/
imbargare
Frases
impita sa resorza pro ispuligare s'arantzu! ◊ una surra de genti est impitada a iscabbulli unu pagu de terra po bivi ◊ pro s'iscravamentu s'impitaiat un'àteru crutzifissu ◊ candho un'aina est impitada male, sa faina essit istropiada ◊ abarra tui, ca gei dhu scis ca babbu tuu est impitau in cussu mabasicu de giogu! (A.Garau)◊ impita su mestieri chi tenes! no si ndhe serat tempus e ne annos chi impidat su podere de custa zente ◊ at postu sa muzere abbandha che trastu betzu chi no s'impidat prus!
2.
su zostru ancora est impitadu cun canistedhos, fusos e telarzos
Tradutziones
Frantzesu
employer
Ingresu
to employ
Ispagnolu
emplear
Italianu
utilizzare,
impiegare
Tedescu
benutzen.
impidídu impedídu
impidiméntu impediméntu
impidíre impedíre
impidizàre , vrb Definitzione pònnere o fàere istrobbu de no lassare fàere una faina e ne lòmpere a un'iscopu Sinònimos e contràrios impedire Frases pariat própiu chi malos poderes impidizaint su sardu progressu! (Z.A.Cappai) Ètimu srd.