A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impianitàre , vrb Definitzione trebballare allisandho linnàmene a prana Sinònimos e contràrios apianare Ètimu srd.

impiantàre , vrb Definitzione pònnere o fàere un'impiantu.

impiàntu , nm Definitzione cuncordu de machinàrios o àteru chi funtzionandho in totu is partes produit calecuna cosa / zenias de i.: de s'abba, de sa lughe, de su gasu Frases pro s'impiantu de s'abba bi cheret sa leada, chiusinu, contadore, tubbos, issetas, cundhutu de iscàrrigu ◊ at pintatu s’impiantu novu de su casifítziu ◊ in Canali Trotu dhoi ant fatu s'impiantu po isciacuai s'arena Tradutziones Frantzesu installation Ingresu plant Ispagnolu instalación Italianu impianto Tedescu Anlage.

impiastabapéri , nm Sinònimos e contràrios abbunzosu, coredheri, imbrutabaperi, imbrutavollus Ètimu srd.

impiastài , vrb: impiastrai, impiastrare, impriastai, impriastare Definitzione imbrutare cun calecuna cosa, fàere impiastos, atzorodhos, fàere faina a improdhu, chentz'arte, chentza critériu Sinònimos e contràrios imbrastagare, imbrastiare, incadhotzai Frases si creit ca a fai esamis in s'universidadi est a s'impriastai is murrus de… de… bah, ca no dhu bollu mancu nai! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu barbouiller Ingresu to daub Ispagnolu embadurnar Italianu impiastrare Tedescu beschmieren.

impiastavòllus , nm Sinònimos e contràrios abbunzosu, coredheri, imbrutabaperi, imbrutavollus Ètimu srd.

impiastéri , agt, nm: impiastreri, impriasteri Definitzione chi o chie trebballandho no est tanti àbbile e faet sa faina male, chentza critériu, a improdhu, imbrutandho e perdimentandho sa cosa (segundhu sa faina) Sinònimos e contràrios abbunzosu, aciaputzadore, aciorodhosu, afarringiadori, afioncadori, afrochedheri, ciapinu, ciapussu, ciaputzeri, coredheri, improdheri, inciorodheri, indrovigosu, martutzeri Frases cussu fiat impiasteri, ómini chi fiat isbàglius mannus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gribouilleur Ingresu messer Ispagnolu chapucero Italianu pasticcióne Tedescu Pfuscher.

impiàstra , nf Definitzione materiale pranu, genia de matone, prus che àteru a forma retangulare o cuadrada, fatu apostadamente po fàere pomentos o fintzes po muros; predighedha ladita po giogare Sinònimos e contràrios arragiola, piastra Frases su pamentu de sos aposentos fit fatu chin impiastras biaitas a chírcios (P.Fogarizzu) Tradutziones Frantzesu carreau Ingresu tile Ispagnolu baldosa Italianu piastrèlla Tedescu Fliese.

impiastradòre, impiastradòri , agt, nm Definitzione chi o chie est bonu solu a impiastare, a fàere improdhos Sinònimos e contràrios impiasteri Ètimu srd.

impiastradúra , nf Definitzione su impiastrare Ètimu srd.

impiastrài, impiastràre impiastài

impiastréri impiastéri

impiàstru, impiàstu , nm: impriastu Definitzione impastu de cosa de fàere o pònnere a frigadura, meighina; cosa bruta, mescamente faina fata male (o fintzes solu cunsiderada deasi); nau unu pagu cun tzacu, unu chi giaet ifadu, istrobbu, o fintzes un'improdheri, impiasteri Sinònimos e contràrios abbaunzu, abbunzadura, aciorodhu, afioncu, coredhu, inciapudhu, indróvigu, martutzu 1, mistréllia, piastu 1 Frases como nemos cret prus a custas meighinas, totus andhant a sas butecarias a comporare calesisiat impiastru ◊ dh'iat donau un'impiastu fatu de allu e de erbas bodhitas a lugori a dhu ponni in su bídhiu de su pipiu 2. mi est pigadu su badhine de ti mandhare impriastedhos mios in prosa ◊ una pischedha manna a la tèssere vi cheret die e mesa, sinono essit un'impiastru ◊ intrau in conca nci dh'est s'arrosóliu de amenta… no iscít ca de cussus impiastrus no si ndi usat prus?! 3. cussu impiastu de manorba chi apu pigau a trabballai no est bonu a fai nudha! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu barbouillage, gribouillage Ingresu poultice Ispagnolu emplasto, chapuza, cargante Italianu impiastro Tedescu Pfuscherei.

impibài , vrb Definitzione pònnere sa piba, aconciare cun piba calecunu difetu de sa terràglia noa apustis bogada cota de su forru Ètimu srd.

impiberàre , vrb: impibirai, impiperare Definitzione cundhire cun su píbere (nau fintzes in su sensu de ndhe pònnere tropu) Sinònimos e contràrios pibiristai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poivrer Ingresu to pepper Ispagnolu sazonar con pimienta Italianu pepare Tedescu pfeffern.

impiberídu , agt Definitzione nau de ccn., chi est male arrennegau, chi paret una píbera Sinònimos e contràrios arrabbiosu, arrenignosu, bischiliosu, buzarrosu, croconosu, felorosu, imbischigliau, infeliu, ragiosu, stacosu, sutzuliu Frases zughiat su coro impiberidu Tradutziones Frantzesu furieux Ingresu infuriated Ispagnolu enconado Italianu inviperito Tedescu wütend.

impibirài impiberàre

impibiraméntu , nm Definitzione su cundhire cun píbere Sinònimos e contràrios impiperadura Ètimu srd.

impicabbàbbos , agt, nm Definitzione chi o chie traighet is suos etotu Ètimu srd.

impicadòre , agt, nm: impicadori Definitzione chi o chie impicat o faet impicare.