impiricósu , agt Sinònimos e contràrios impiricau, trepojau Frases su padente si fachiat issipiu e impiricosu, locu de sirvones chi no fachiat a be colare Ètimu srd.
impirícu , nm Definitzione cosa, cumandhu de fàere, cosa chi giaet istrobbu Sinònimos e contràrios faina, impérciu, impíciu / impédumu Frases a santos, festas e afussiones no bi fint tandho sas cufusiones chi be son como, chin chentu impiricos! ◊ donzunu tenet sos impiricos suos Ètimu srd.
impirigài, impirigàri impiligàre
impirigàu , pps, agt Definitzione de impirigai; chi est totu betau apare, malu a iscapiare, malu a cumprèndhere Sinònimos e contràrios imbojadu, imbusticau 2. pariat una chistioni unu pagu trobedhosa e impirigada, epuru at cumpréndiu totu.
impirígu , nm Sinònimos e contràrios caràmbula, cumpoltura, farrassa, imbovu, imbusta, ingànniu, tramòglia, trampa, troga Ètimu srd.
impiríu impedídu
impiróju , nm: umpidóriu* Definitzione impidórgiu Sinònimos e contràrios faegannedhos, ispoladore.
impischedhàre , vrb Definitzione pònnere cosa in pischedha, in s'iscartedhu Sinònimos e contràrios apischedhare Ètimu srd.
impischedhàre 1 imbischedhàre
impischedhónzu , nm Definitzione su isciúndhere su pane in su brodu o in àtera cosa picigosa a manera de dhi picigare.
impischinadúra , nf Definitzione su impischinare Sinònimos e contràrios allagadura Ètimu srd.
impischinàre , vrb Definitzione intrare a pischina, betare a pischina, a modhe, passare in abba apaulada; fàere a pischina, apaulare s'abba Sinònimos e contràrios alludai, impogiare Frases su trainedhu si est ufratu, ma in su giumpatógliu si potet colare chene bi impischinare sos pedes ◊ sos pitzinnos sont die die impischinandhe sos pes e lis fachet male! Ètimu srd.
impisedhíre , vrb Definitzione
torrare a pisedhos, a giòvonos
Sinònimos e contràrios
abbajanare,
apicinniri,
impitzinnare,
ingiovanèssiri
| ctr.
imbeciai
Frases
infastizidu de sa betzesa, est andhadu a unu méigu pro s'impisedhire
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rajeunir
Ingresu
to rejuvenate
Ispagnolu
rejuvenecer
Italianu
ringiovanire
Tedescu
jünger werden.
impisíli , nm Definitzione pigionatzu mannu de ogiastu o de pirastu, de duos annos, cun is cambos noàdiles de costau totu ispuligaos po infrissire figu a sicare: si ponet apicau Sinònimos e contràrios ampisili*, ispinatzu 1.
impisiníu, impisíu , agt Definitzione
nau de laore, chi est faendho o at fatu su granu, su pisu
Sinònimos e contràrios
chibosu,
ingranidu,
maduru
| ctr.
bíciu,
caliu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grené
Ingresu
seedy
Ispagnolu
granado
Italianu
granito 1
Tedescu
körnertragend.
impissebàri , avb Definitzione in pitzus de pare: a supra a pare, unu in pitzu de s'àteru, apiraos Sinònimos e contràrios innantaparu, subrabare Frases is piscedhas de su casu funt a muntoni impissebari.
impíssu impésci
impistemàu , agt Definitzione nau de friadura, de feria, chi est impostemada, totu matéria Sinònimos e contràrios martzidu Frases portàt una còscia impistemada e sa cangrena nde dh'iat ingortu.
impistillonài , vrb Definitzione si narat de matedu o erba chi perdendho s'abba s'intostat, si asciutat, e abbarrat cun su pígiu de fora totu atzirbisonau Sinònimos e contràrios abbortigare, acaramai, apistichizonare, apistillonai, aprummonai Ètimu srd.
impístula , nf Definitzione genia de essidura in sa pedhe Sinònimos e contràrios ampístula*, brúgula, brussedha, dolimazosa, frusca Frases portàt sa faci, su tzugu e sa piturra tot'unu guroni, pibisias e impístulas isciopadas e bias (Ghironi-Staffa).