implueràre , vrb: impruerae, impruerai Definitzione imbrutare de pruine Sinònimos e contràrios imbruinare, imprugherare | ctr. irbruerare, isprugherare 2. su bàntzigu est fuliadu in d-un'oru totu imprueradu Ètimu srd.
implumbài impiumbàre
impoài , vrb Definitzione chínghere, ammontare comente faet unu bestimentu a inghíriu de sa persona Frases su piciochedhu fut cun is pantalones totu iscorriaus e una camisedha cursa cursa ci no dh'impoàt mancu sa schina (G.C.Mameli).
impoberài, impoberàre , vrb: impobirai, impoborai Definitzione fàere a pòberu Sinònimos e contràrios acuculiare 1, aframicosare, apedhitzonai, impoburitai | ctr. arricai Frases no ant a èssiri cussus doxi milla francus a m'impoborai prus de su chi seu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu appauvrir Ingresu to impoverish Ispagnolu empobrecer Italianu impoverire Tedescu verarmen.
impoberàre 1 , vrb: improverare Definitzione brigare, nàrrere cosa a unu brigandhodhu, betandhosidhu coment'e male fatu, a curpa, betare in fatze Sinònimos e contràrios atzuridare, ingiugliare, trilliare / refaciai Frases no aiat istentadu a l'impoberare chi issa no aiat nudha, etzetu sa bonidade de su coro ◊ e t’impròverant puru chi peoras ca muda ses e frimma e no mezoras! Tradutziones Frantzesu reprocher, gronder Ingresu to upbraid Ispagnolu reprochar Italianu rimproverare Tedescu Vorwürfe machen.
impoberèssiri , vrb: impoborèssiri Definitzione orrúere in poberesa Sinònimos e contràrios impoberai | ctr. arricai Ètimu spn. empobrecer.
impoberiméntu , nm Definitzione su impoberire Sinònimos e contràrios | ctr. irrichimentu Ètimu srd.
impoberíre , vrb: impoverire Definitzione fàere a pòberu Sinònimos e contràrios acuculiare 1, aframicosare, apedhitzonai, impoberai, impoburitai | ctr. arricai Ètimu itl. impoverire.
impobidhài , vrb: impobidhare Definitzione fàere a mere de calecuna cosa, de unu logu angenu Sinònimos e contràrios acabarrare, apobidhai, apoderai 1, arrecrèiri, collire, impobidhiri, impoderare | ctr. ispobidhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'emparer Ingresu to take possession Ispagnolu apoderarse, adueñarse Italianu impossessarsi Tedescu sich bemächtigen.
impobidhaméntu , nm Definitzione su s'impobidhare Sinònimos e contràrios arrecreidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appropriation Ingresu appropriation Ispagnolu apoderamiento Italianu appropriazióne Tedescu Aneignung.
impobidhàre impobidhài
impobidhíri , vrb Definitzione fàere a mere de calecuna cosa, de unu logu angenu Sinònimos e contràrios acabarrare, apobidhai, apoderai 1, collire, impoderare | ctr. ispobidhare Frases si est impobidhiu de sa domu de su babbu e is fradis, si bollint cosa, depint certai ◊ su gatixedhu si est impobidhiu de cuss'iscàtula e dhoi crocat issu isceti Ètimu srd.
impobirài impoberài
impobonài impabonài
impoborài impoberài
impoborèssiri impoberèssiri
impoboriài , vrb Definitzione fàere orrúbiu cotu in cara, cun is venas ufradas de sàmbene Sinònimos e contràrios arrabatzonare, arrubèschere 2. sa picioca at arrispustu arrúbia impoboriada.
impobulàre , vrb Definitzione bènnere gente meda, prènnere de gente po istare, bívere, nau de unu logu Sinònimos e contràrios apubulare | ctr. ispobulare Frases su trighinzu totinduna si est impobuladu, addaghi ant batidu sa nova chi a Bodale l'aiat puntu un'arza Tradutziones Frantzesu populaire Ingresu to populate Ispagnolu poblar Italianu popolare Tedescu bevölkern.
impobunài impabonài
impobunàu , pps, agt Definitzione de impobunai; chi est totu trebballau po bellesa; nau de ccn., chi si bestit cun cosas de lussu po si pàrrere bellu meda, che paone Sinònimos e contràrios apinociau, impomponau Tradutziones Frantzesu damasquiné Ingresu to damascene Ispagnolu damasquinado Italianu damaschinato Tedescu damasziert.