A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impodhósu , agt Sinònimos e contràrios impodhau, picigóngiu, piculosu Ètimu srd.

impódhu impòdha

impogiàre , vrb: impojare, impozare Definitzione intrare o pònnere in su poju, pònnere cosa a modhe in paule de abba, afundhare in s'abba, fintzes nadare Sinònimos e contràrios abburgare, abburrigare, afoxai, alludai, ammodhiae, apojare, ingiubbare, introgliare, imbaltzai, impigliai, impischinare, infoxai Frases sos pitzinnos in istiu tucabant a impojare a unu poju a ube remoniat s'abba de su ribu ◊ impozaiant su linu in su frúmene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tremper Ingresu to dip Ispagnolu sumergir, poner a remojo Italianu immèrgere, lasciare in immersióne Tedescu tauchen, im Wasser lassen

impógiu , nm Definitzione its Frases los as fatos sos impògios cun sas màscheras de ghisu, pro diventare su risu de sos rispetados cògios!

impojàda , nf Definitzione su impojare, intrada a su poju, a mesu de s'abba Sinònimos e contràrios impojonzu Frases a su linu li cheret dadu una bella impojada innantis de lu bargadare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu immersion Ingresu immersion Ispagnolu remojo Italianu immersióne Tedescu Einweichen.

impojadúra , nf Definitzione su impojare Sinònimos e contràrios impojonzu Ètimu srd.

impojài , vrb Definitzione pònnere o fàere is pojas a unu bestimentu Frases sa fardeta m'impoju cun cambrichi a baratu…

impojaméntu , nm Definitzione su impojare, su pònnere a modhe in s'abba Sinònimos e contràrios ammodhiamentu, impojonzu Ètimu srd.

impojàre impogiàre

impojónzu , nm Definitzione su impojare Sinònimos e contràrios impojadura, impojamentu, impoju Ètimu srd.

impóju , nm Sinònimos e contràrios impojonzu Ètimu srd.

impolporinàdu , agt: impurpurinatu Definitzione chi est de colore purpurinu, orrúbiu, nau prus che àteru de sa cara de unu Frases ses bella impolporinada e bestida gosie! Ètimu srd.

impoltànscia, impoltàntzia , nf: importansa, importàntzia, importàssia Definitzione su àere importu, su serbire, su èssere bonu e de valore, su cumandhare meda, su fàere o pòdere fàere efetu in calecuna cosa / dare i. = fàghere contu, tènnere in cussideru Sinònimos e contràrios impoltu / cdh. impultàntzia Frases in sa sotziedadi matriarcali sa fémina, e sa mama de prus ancora, teniat un'importàntzia manna (G.Lilliu)◊ sos parentes de su mortu fint chérfios colare in caminos prus travicaos pro dare prus importàntzia a su custrintu ◊ is antigos non giaiant importànzia a s'istrutzione Tradutziones Frantzesu importance Ingresu importance Ispagnolu importancia Italianu importanza Tedescu Wichtigkeit.

impóltu , nm: importu Definitzione su àere valore, su serbire o contare meda; motivu, arrexone manna, forte Sinònimos e contràrios impoltànscia Frases inue chi leadu ti as su meu, dami su tou, prendha de impoltu! ◊ su mundhu no li dat perunu importu ◊ s'unturzu at úngias, ma de pagu importu ◊ un'ischintzidha est unu focu andhandhe, ma no at importu a l'istutare 2. l'ant mortu chentza bi àere importu perunu ◊ no bi aiat importu de giamare su dutore, tantu fit mortu Ètimu srd.

impompàda , nf Sinònimos e contràrios bagianeria, blaga Ètimu srd.

impompàdu , pps, agt Definitzione de impompare; chi si credet meda, chi si giaet bàntidos Sinònimos e contràrios apompadu, bagianeri, bagianu 1, bragosu, ibbadu 2. bene impompadu essit a piata ispaconendhe, reu che pinnone! ◊ tziu Fidele fit ghirendhe chin s'ebba, a soga armigodhu e a berrita impompada Tradutziones Frantzesu vaniteux Ingresu made proud Ispagnolu creído Italianu invanito Tedescu eitel geworden.

impompàre , vrb Definitzione su si crèdere tropu, èssere tropu prexaos de sèi etotu; fàere bellu, pònnere cosa po bellesa Sinònimos e contràrios apompai, bragai, sisirinare Frases impompada si est a festa torra Flora chin ghirlandhas de vida colorias ◊ si ti amos bogadu a bella… t'impompas, ti allixas! ◊ sa fémina moderna candho s'impompat s'innudat s'ischina ◊ de s'ebba tua si ndhe cherent impompare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se pavaner Ingresu to make proud Ispagnolu presumir Italianu invanire Tedescu eitel werden.

impompitàre , vrb rfl Definitzione cuncordare totu bene, fàere bellu Sinònimos e contràrios acocorodhare, addinghillai, afrinnicai, allaputzai, arrepicai 2 Frases su paone est allegru, at sos ojos lútzigos, si sisirinat, s'impompitat, est s'animale prus pazosu e cantat, cantat cretendhe de àere boghe bella Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se pomponner Ingresu to dress up Ispagnolu acicalar Italianu agghindarsi, infronzolare Tedescu sich putzen.

impomponàre , vrb rfl Sinònimos e contràrios apompai, impaonare 1, impompare, impomporredhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se pavaner Ingresu to strut about Ispagnolu pavonearse Italianu invanirsi, pavoneggiarsi Tedescu eitel werden.

impomponàu , pps, agt Definitzione de impomponare Sinònimos e contràrios alleporedhau, alleputzau, alleputziu, apomponissau, apupuxadu, impobunau.