impomporissàu , agt Definitzione [G. Piras, Che unu passirillanti 36: trad. "rosseggiante"] Frases allirgu, impomporissau ses arribbau ◊ in costera, in sa planura est su logu una pintura, allirgu, impomporissau.
impomporredhàre , vrb Sinònimos e contràrios apompai, impomponare, ispomporodhare Frases a su tic de sas màchinas fotogràficas dat un'ispronizada pro chi su cadhu abbarret prus frimmu, cumpostu e s'impomporredhet.
impòndhere , vrb Definitzione totu is significados de impònnere Sinònimos e contràrios impòniri*.
imponéncia, imponénscia , nf: imponéntzia Definitzione
mannària ispantosa e bella, o importu chi unu si giaet de comente faet / donaisí i. = dàresi importu, fintzas fàghere su barrosu
Sinònimos e contràrios
grandhesa,
grandhiosidade,
impoltànscia
Frases
s'imponénscia de su monte Limbara
2.
faci de trugiota, si donat imponéntzia puru!… ◊ su podestade, a iscàrgiu mannu e arrelórgiu de prata, portàt s'imponéntzia de unu rei
Tradutziones
Frantzesu
majesté
Ingresu
magnificence
Ispagnolu
majestuosidad
Italianu
maestosità
Tedescu
Majestät.
imponènte, imponènti , agt Definitzione chi est mannu e ispantosu.
imponéntzia imponéncia
imponentziósu , agt Definitzione chi tenet imponéntzia.
impòniri, impònnere, impònniri , vrb Definitzione
obbrigare a fàere, giare un’órdine, unu cumandhu, un’intima; lampare o iscúdere una cosa atesu, o fintzes andhare atesu, a calecunu logu; rfl. parare atza, foedhare chentza bregúngia po fàere bínchere un’idea, una volontade / pps. impónnidu, impostu
Sinònimos e contràrios
cumandai,
impòndhere,
obbligai
/
imbàtere,
imbolare,
imperiare
/
abbàlere
Maneras de nàrrere
csn:
giogare a impònnere = giogai a chini nci dha iscudit prus atesu una cosa; imponnirisí, impònneresi bene, male (nau de unu) = promítiri bèni, fai isperai bèni, avesaisí bèni, mali; èssere impone impone = agiummai lómpiu a tocai, tochendi
Frases
pagos meres faiant su chi bolliant, imponendho a is pòberos su trebballu de totu sa vida in càmbiu de unu bículu de pane ◊ li at impónnidu de ndhe bogare su passaportu ◊ "Frimma cue!" - l'imponet sa boghe de su carabbineri
2.
custu fusile no imponet ◊ che una saeta che l'imponzesi in bidha a dare sa chensa a sa giustítzia (G.Ruju)
3.
si fizos tuos no ti ponent mente est ca tue no t'impones, sinono aias bidu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
imposer,
s'imposer
Ingresu
to impose (oneself)
Ispagnolu
imponer
Italianu
impórre,
impórsi
Tedescu
durchsetzen,
sich durchsetzen.
impónnidu , pps Definitzione de impònnere Sinònimos e contràrios impostu 2.
imporcài, imporcàre , vrb Definitzione fàere che porcu, imbrutare meda Sinònimos e contràrios imbratare.
imporcàu , pps Definitzione de imporcare Sinònimos e contràrios improcedhiu.
imporchilàre , vrb Definitzione fàere a porchile su logu, imbrutare meda; rfl. imbrutare che porcu Ètimu srd.
imporchíre , vrb Definitzione ingrassare che porcu, fàere lussu meda Sinònimos e contràrios illussare Ètimu srd.
imporpóru , nm: impropóriu Definitzione
pane de fogu, orrubiamentu, pruschetotu de sa cara, fintzes po maladia
Sinònimos e contràrios
arrujatzadura,
irrujadura
Tradutziones
Frantzesu
érythème
Ingresu
erythema
Ispagnolu
eritema
Italianu
eritèma
Tedescu
Erythem.
imporràda , nf Definitzione papada o bufada manna, unu tanti mannu Sinònimos e contràrios abbentrada, abbuzada, acirrada, afraschedhada, atatamacada, sassada Frases aiat ammanitzadu una brochita de abba e donzi tantu si ndhe faghiat un'imporrada ◊ si at postu s'ampulla de s'abbardente in dainanti e donzi tantu si ndhe bufat un'imporrada 2. in Núoro ebbia apo bidu zente gai meda po un'imporrada de poesia sarda Ètimu srd.
imporràre , vrb rfl Definitzione papare meda, tzatzare a tropu Sinònimos e contràrios atzibbare, intruxai, mascare Ètimu spn. emborrar.
importài , vrb rfl: importare Definitzione
interessare, àere importu; lassare a pèrdere, no fàere contu de calecuna cosa, fàere finta de nudha; giare múngia, matana, costare pelea e impícios fintzes in su sensu de cosa chi tocat a fàere
Sinònimos e contràrios
afutire
/
interessai
Frases
no t'intris in cosa chi pagu t'importat! ◊ faedha in artu ca importat a mie puru su chi ses nendhe! ◊ no mi ndi est importau nudha! ◊ no t'importet su chi faghent sos àteros: tue no toches cosa anzena!
2.
isse de bois si ndhe importat! ◊ commo chi ti est passau cada briu ti ndhe importas de punnas galanas! ◊ issu si ndhe importat, de custas cosas! ◊ su mastru est semper brigàndhelu, ma su pitzinnu si ndhe importat ◊ ti ndhe importat: candho sa cosa est pulia podent pessare su chi lis aggradat ◊ Ziranu, importadindhe! ◊ de su bentu mi ndhe importo, sétzidu in domo iscaldíndhemi!
3.
za ti est importadu, oe, totaganta die carrendhe brochetos a codhu!…◊ za li est importendhe cuss'istúdiu, sempre a tzufu a líbberu!…
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
importer,
s'en ficher
Ingresu
to matter,
not to care
Ispagnolu
importar un comino
Italianu
importare,
infischiàrsene
Tedescu
ankommen,
pfeifen (auf).
importànsa impoltànscia
importànte, importànti , agt, nm Definitzione
chi est de giudu, de importu, chi balet o serbit meda, chi tenet valore, chi est de pònnere in contu, in càrculu; cosa de importu
Sinònimos e contràrios
importósicu
/
cdh. impultanti
Frases
che at atras cosas importantes chi nos at lassau su Cristos ◊ su mércuris de lísciu est die nodida e meda importante pro chie est cristianu ◊ sias sempre atentu a su volante ca in manos as unu mezu importante, si boles bene a issu e a tie! ◊ si sunt postus a fuedhai de sa mortalla is giornalis prus importantis ◊ prus importanti de su chi ti depeus nai nosu est su chi tenint de nai is antzianus
2.
su chi est sutzédiu est sutzédiu: s’importante est chi issa siat sana
Tradutziones
Frantzesu
important
Ingresu
important
Ispagnolu
importante
Italianu
importante
Tedescu
wichtig.
importàntzia impoltànscia