impistulài , vrb Definitzione ingòllere fritu, ifridare Sinònimos e contràrios afriturire.
impíta , nf Sinònimos e contràrios abbilidade, foltza, ímpedu / fama Frases s'ómine de pacu impita abbàdialu a cadhu ◊ cussa est cosa de paga impita ◊ cussa est zente de pagu valore e paga impita ◊ cussu pastore est unu mamutone: no at abbilidade e ne impita ◊ no aia prus impita a mi che isperriare a cadhu ◊ e ite podent cantare duos cadrudhos? No amus impita! 2. est fàtzile a bogare bona impita.
impíta 1 , nf, nm: impitu 1 Definitzione
su impitare, su pònnere o impreare a calecuna cosa; fintzes cosa, faina, chi unu si leat o dhi giaent a fàere
Sinònimos e contràrios
ampita,
impiegu,
impleu
/
impérciu
Frases
s'impita de tzertas peràulas in poesia podet dare fastizu a s'orija
2.
Catilina si at pigau s'impitu de fai una cotura de pabassinas ◊ sa pobidha fiat morta in partu e issu s'iat pigau s'impitu de allevai sa pipia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
emploi
Ingresu
employ
Ispagnolu
empleo
Italianu
utilizzo,
impiègo
Tedescu
Benutzung.
impitài, impitàre impidàre
impitàre 1 , vrb Definitzione fàere una segada a sa castàngia po no iscopiare orrostindhodha Sinònimos e contràrios ispitare*, ispitighedhare.
impitàu , pps, agt Definitzione de impitare Sinònimos e contràrios impitzadu, impreadu 2. fui totu su merí impitau po unu batiari.
ímpite ímpetu
impiticài , vrb: impiticare Definitzione fàere piticu, prus piticu, prus pagu Sinònimos e contràrios apiciulinai, apiticai, ilminorigare, impicochire, impitichire, ispiticare, menguai | ctr. ammanniae, crèschere, immannitare Frases su númeru de oras a die de tribàgliu est andhadu semper impiticandu ◊ est una figura chi artziendi s’impiticat a imbudu ◊ un'arriu cantu prus andaus faci a monti e prus andat impitichendusí Ètimu srd.
impiticaméntu , nm Definitzione
su impiticare
Sinònimos e contràrios
irminorigamentu,
méngua,
mímina
| ctr.
acreschimónia,
ammànniu,
créschida
Tradutziones
Frantzesu
rapetissement
Ingresu
lessening
Ispagnolu
achicamiento
Italianu
impiccoliménto
Tedescu
Verkleinerung.
impiticàre impiticài
impitichíre , vrb Sinònimos e contràrios impicochire, impiticai | ctr. ilmagnare Frases Ètimu srd.
impitónzu , nm Definitzione su impreare sa cosa Sinònimos e contràrios impleu Ètimu srd.
impítu impíta 1
ímpitu ímpetu
impitzàdu impiciàdu
impitzàre impiciài
impitzinnàre , vrb Definitzione torrare a piciocos, a pitzinnos, a giòvonos (in su sensu de istare torra bene, che is giòvonos, mancari créschios de annos) Sinònimos e contràrios abbajanare, apicinniri, impisedhire, ingiovanèssiri | ctr. imbeciai Ètimu srd.
impitzinníre , vrb Sinònimos e contràrios impitzinnare Ètimu srd.
impitzocàre , nm Sinònimos e contràrios impitzochire.
impitzochíre , vrb Definitzione impiticare, minimare de mannària, de númeru, fàere prus piticu; fintzes menguare de importu Sinònimos e contràrios amenguai, ilminorigare, impiticai, miminare, torrae | ctr. ammanniae, crèschere Frases sa cumpanzia si fit a pagu a pagu impitzochida, ma caligunu si fit istentendhe 2. at a èssere beru puru chi coment'e ómine balet, ma si ndhe bantat tropu e custu bastat pro l’impitzochire!(M.Danese) Ètimu srd.