A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

isprunzòla ispanzòla 1

isprunzolàre ispanzolàre

isprupadúra , nf: ispurpadura Definitzione su ispurpare Sinònimos e contràrios ispulpinzu, spulpamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de décharner Ingresu stripping the flesh off Ispagnolu el despulpar, descarnadura Italianu spolpaménto Tedescu Entfleischung.

isprupàre , vrb: ispulpai, ispulpare, ispurpai, ispurpare, sprupai Definitzione segare, istacare sa prupa de is ossos Sinònimos e contràrios idossinare, ispulpuzare Frases so ispurpendhe custos ossos ◊ s'intruxu iat isprupau unu crabitedhu ◊ is nais de is matas candu passat fogu parint bratzus isprupaus ◊ sa conca de su procu po dha fàere in casseta si coghet e s'isprupat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépulper Ingresu to take the flesh off Ispagnolu descarnar Italianu spolpare Tedescu entfleischen.

isprupàu , pps, agt Definitzione de isprupare; chi est chentza de prupa, chi che dhi ant segau sa prupa Sinònimos e contràrios rosicau / scariau, scarritzinu | ctr. purposu 2. su mere si tzerghiat sa petza e mi daiat sos ossos ispurpatos! ◊ dhi tirat su bestiri e dhi ammostat is ossus ispurpaus Tradutziones Frantzesu dépulpé Ingresu stripped of the flesh Ispagnolu descarnado Italianu spolpato Tedescu entfleischt.

isprupudhài , vrb Definitzione si narat de sa padedha candho s'abba est budhindho meda e ndh'essit a fora puru Sinònimos e contràrios abbrubudhai, sbrufare, sbrufulai Ètimu srd.

isprupúdhu , nm Definitzione su isprupudhai / a i. = a fuliadura, in su sensu de cosa meda Ètimu srd.

isprusciàre , vrb Definitzione andhare innaigainnàiga, cerrixerri, comente faent is féminas movendho is nàdigas camminandho Sinònimos e contràrios isculiare Frases Columbedha andhaiat isprusciandho che bagadiedha de primu essida.

isprutzigàda , nf: sporsugada Definitzione cropu giau cun sa manu isprata a cara Sinònimos e contràrios bussinada, iscantargiara Frases cussu paritedhu ndi at a essiri po si pigai a isprutzigadas e po si aciotai! Ètimu srd.

ispubusàda , nf Definitzione cropu giau cun su púngiu Sinònimos e contràrios cabbessu, ibbatulada, pinnegosu Frases a s'ispubusada che ingulleit dentes e barras! Ètimu srd.

ispúcia , nf: (i-spú-ci-a) ispútzia ispútziu Definitzione su ispucire, su pigare a disprétziu coment'e cosa lègia de fuliare Sinònimos e contràrios isputzidura Frases sas titas mi ant multu faghindhe de su late ispúcia e giogu! ◊ nos iscutent chin ispútzia cussu rosàriu afrizitu de cosas! Ètimu srd.

ispucichíre , vrb Definitzione isputzire, fuliare Sinònimos e contràrios ispucire, isputzare Ètimu srd.

ispucíre , vrb: isputzire Definitzione pigare a disprétziu, coment'e cosa lègia, mala, de fuliare, coment'e candho de una cosa si narat Puci! grisandhodha e, po cussu, pònnere o lassare a una parte, arrefudare Sinònimos e contràrios abborrèschere, ilbantare, ilzenzare, irdinzare, ispresciare, isputzare, isvenzare, menispresiare, putzinai / aorare, assolae | ctr. piàchere, stimai Frases fit gai fea chi finas unu buvone l'aiat ispucida ◊ sa zente sardignola isputzit su faedhu de sos ajajos e leat bona iscola de lorodhos anzenos e ammajos (P.Casu)◊ su frutu de sa cariasa no l'isputzit neunu ◊ ispucit sa cosa chena mancu l'assazare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éprouver du dégoût, vilipender, abominer Ingresu to loathe, to vilify Ispagnolu aborrecer, despreciar Italianu schifare, vilipèndere, abominare Tedescu verachten, verabscheuen.

ispudài, ispudàri , vrb: spudai Definitzione fuliare apostadamente salia, o àtera cosa chi si portat in buca, bogandhochedha de botu, a corpu Sinònimos e contràrios arruspire, carraschiare, gruspire, iscupiri, tzuspire Frases su babbu fiat sétziu fumendu su zigarru a fogu a intru e ispudendu in terra fatuvatu Sambenados e Provèrbios prb: chini ispudat a su celu ndi dhi torrat sa salia in faci.

ispudarrànza ispadarrànza

ispudatzàre , vrb Definitzione giare una passada de pudatza, pudare a sa lestra, segandho sa parte prus necessària Ètimu srd.

ispudàtzu , nm Definitzione genia de ispudu, sonu e bentu chi essit in su grifone candho est mancada e apustis est torrandho s'abba Frases de su grifone non essiat abba ma solu ispudatzos.

ispudéssidu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi est (cunsiderau) fintzes púdidu de cantu est malu in su fàere e chentza bregúngia Sinònimos e contràrios discaradu, facesola, iscaressidu, sfaciu Frases ispudéssidos: cun su giudicu l'ant fatu che a Cristos in sa rughe! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dévergondé, effronté Ingresu impudent Ispagnolu descarado Italianu spudorato Tedescu schamlos.

ispudhàre , vrb Definitzione bogare sa cria de s'abe de sa bresca, nau fintzes de su naschire de s'abe noa; bogare sa cosa naschindho Frases in su moju s'ape est ispudhandhe 2. no amus prus a ispudhare terrinos Ètimu srd.

ispudhilàre ispodhilàre