A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

istramudínzu , nm Sinònimos e contràrios cambiamentu, muda Frases s'istramudinzu de sa natura paret ispantu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu métamorphose Ingresu metamorphosis Ispagnolu metamorfosis Italianu metamòrfosi Tedescu Verwandlung.

istramudíre , vrb: stramudiri Definitzione mudare colore, iscolorire in cara po arrennegu o ispantu; cambiare Sinònimos e contràrios incerai, irgrisire, iscarugire, stramudiai / cambiai, tramudai Frases sos istedhos no si bient prus, solu sa Luna, ma issa puru istramudindhe cun su lucore de sa die (M.L.Fancello) 2. sos númenes chi lis daiant sos mannos, a cussos zassos, como los ant istramudidos a sa continentale (N.Rubanu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pâlir Ingresu to turn pale Ispagnolu palidecer Italianu impallidire Tedescu erbleichen.

istramuxulàre , vrb Definitzione cambiare de logu, de tretu a ccs. Sinònimos e contràrios tramudai, tramuxulare.

istramúxulu , nm Sinònimos e contràrios ispostamentu, tramudonzu Ètimu srd.

istrancanadúra , nf Definitzione su istrancanai, pigare a tiradura a cropu Sinònimos e contràrios istratzadura Ètimu srd.

istrancanài , vrb: strancanai Definitzione pigare una cosa a s'àteru a tiradura a cropu, a poderiu e de malu crabbu Sinònimos e contràrios istratzare, strancai.

istrandàli , nm Definitzione s'àrbure de sa cucagna (faet de paragone fintzes po cosa o persona arta meda) Sinònimos e contràrios pinnone.

istranedhàre , vrb Definitzione petenare lana o pilos a manera chi no ndhe abbarret intraos apare o a lórumu.

istranèsa , nf Definitzione fatura unu pagu a machine, de chie no est tanti giustu de conca o chi deasi paret, ca est cosa chi no si costumat a fàere Sinònimos e contràrios istrolichéntzia, macheine.

istrànga , nf Definitzione genia de chintórgiu chi si ponet a firmare sa sedha a s'animale passandhosidha in bentre acanta a is cambas de ananti Sinònimos e contràrios callitu, chigna Frases at fatu istrangas de facheta.

istràngiu istràgnu

istrangugliadúra , nf Definitzione su istrangugliare Frases si no mi pagas a bonas ti che lu bogo a istrangugliadura! Ètimu srd.

istrangugliàre , vrb Definitzione pònnere is gangullitas, s'atzavoga, pònnere e istrínghere is manos (o àteru) a inghíriu de su tzugu istringhendho de no lassare torrare àlidu e passare sàmbene Sinònimos e contràrios aggangae, aggangulitare, aggangusare, apuligare Frases los istrangúglio cun gangas afissas fin'a chi diant s'últimu centésimu ◊ s'àinu si est istrangugliadu cun sa reste.

istrangugliòne , nm Definitzione genia de papare saboriu fatu cun contivígiu meda Ètimu srd.

istrangúgliu , nm: istrangúlliu Definitzione su istrangugliare Ètimu srd.

istranguladúra , nf Sinònimos e contràrios fritida, móida, sidhida Ètimu srd.

istrangulàre , vrb Definitzione mòvere a cropu e a tzàcurru, coment'e iscutulandho abba aintru de istrégiu; mòvere, pigare o giúghere a su move move Sinònimos e contràrios acrocuai, aggargalai, brofolare, bumbugliare, cocolae, froculare / assachitai Frases s'abba est istrangulanne intro de sa broca 2. istràngula istràngula in sa calada, essiat tzicos de mustu dae sa cubidina de su carru.

istrangulàu , nm Definitzione genia de macarrone fatu a manu, curtzu, tundhatzu Sinònimos e contràrios cicione, malladedhu, mutzitu Terminologia iscientìfica mng.

istrangúlliu istrangúgliu

istràngulu , nm Definitzione istràmpidu, móvia a cropu in logu de camminu totu fossos Sinònimos e contràrios assachítidu, sidhada Frases su malevadadu, leadu in carru, in sos istràngulos si pesaiat a órulos!