istrangussàda , nf Definitzione su istrangussare Frases at cracau un'istrangussada de abba ebbenemindhe!
istrangussàre , vrb Definitzione pròere a meda, betare abba a fustes, a fasches, a cartos Sinònimos e contràrios istraciai Frases oe zai est istrangussandhe, lah: betandhe abba comente Deus cumandhat!
istranítu , agt Definitzione chi est cun sa mente coment’e illuinada, cunfúndhia Sinònimos e contràrios istronadu Frases sorre mea si m'at apompiatu dimandhàndhemi ite mi aiat sutzessu ca li pario istranitu a corfu de sole (B.Bandinu).
istransíre, istrantzíre , vrb: strantziri Definitzione
lassare o pònnere a una parte, ispostare, lassare a pèrdere, lassare agoa, su si tròchere o passare a una parte, istesiandho
Sinònimos e contràrios
frànghere,
ibbortare,
ispostare
/
crastinare
Frases
fizu meu, no bi andhes a denote a cussu logu: istransichelu s'astru malu! (G.Ruju)◊ s'ómine sàbiu istransit s'astru malu ◊ custas no sunt oras de andhare: istrànsilas! ◊ sa realtade est su chi est, no si podet istrassire
Sambenados e Provèrbios
prb:
iscritu misteru istrassire no podet ◊ istrassit ora istrassit puntu
Tradutziones
Frantzesu
esquiver,
fuir
Ingresu
to move asise,
to avoid
Ispagnolu
apartar,
evitar
Italianu
scansare,
evitare,
distògliere
Tedescu
vermeiden.
istrantagiàdu , agt Sinònimos e contràrios istantàrgiu, ritzu | ctr. corcadu, sétzidu.
istrantàrzu istantàrgiu
istrantaxadúra , nf Definitzione su istrantaxai, pònnere prantau, nau de sa manera Frases a is piciochedhus dhis fais su sitzirighedhu a is peis e si ndi faint luegus a istrantaxadura de su letu! Ètimu srd.
istrantaxài istantargiài
istrantàxu istantàrgiu
istrantzilleràu , agt: istrintzilleradu Sinònimos e contràrios irbolloradu, istrintzadu, sbullitinau Frases fit tota istrintzillerada che màscara a befe bestida, chin sa bunnedha ildrigida dae chintu fin'a cambas (Limbudu) Ètimu srd.
istrànu , agt Definitzione chi no est s'acostumau, su connotu, su chi o comente faent totus, chi no est su chi totus si ibertant, chi no paret tanti normale Sinònimos e contràrios arratzosu, istramanchiosu, istrambóticu Frases s'intendhet unu murmutu, unu nàrrere istranu: est su bentu.
istranzàre , vrb: strangiai Definitzione
andhare a logu angenu, fàere s'istràngiu, andhare a foraidha; bogare a logu istràngiu (nau de animale, istesiare de sa chedha); arrecire s'istràngiu
Sinònimos e contràrios
essire
/
allargai,
stratallai
/
stagiai
/
acasagiai
Frases
cussu est in bidha nostra istranzendhe ◊ in Sardigna sa gianna est sempre abberta pro sos chi ant sa fortuna de che istranzare ◊ amus istranzadu in sa Luna cun su coro imberriadu de iscàscios ◊ unu mese intreu b'istranzei
2.
sempri bírdia cun sa genti tua, as istrangiau medas fillus peri su mundhu
3.
si est afetzionada a chie l'at istranzada ◊ sa zente fit cuntenta ca in terrinu sou aiat istranzadu unu santu ◊ sunt totu impedinados de nos istranzare
Tradutziones
Frantzesu
aller en villégiature,
loger
Ingresu
to spend one's holiday,
to take in
Ispagnolu
irse de vacaciones,
hospedar
Italianu
villeggiare,
ospitare
Tedescu
seinen Urlaub verbringen,
Gastfreundschaft gewähren.
istranzèra , nf Definitzione su istranzare, fàere s'istràngiu, su turista Frases cussos ant fatu paritzas dies de istranzera in Sardigna Ètimu srd.
istranzía istragnía 2.
istranzína , nf Definitzione is istràngios, sa gente bennia de fora, is turistas Sinònimos e contràrios istragnia, istranzúmene Frases pro sa festa, a bidha che ghirat istranzina meda Ètimu srd.
istranzínu , avb Definitzione a i. = coment'e istranzu, de istranzu.
istrànzu istràgnu
istranzúmene , nm Definitzione is istràngios (nau unu pagu a disprétziu) Sinònimos e contràrios istragnia, istranzina Ètimu srd.
istraóltu , agt: istraortu,
istraultu Definitzione
chi no tenet crabbu e no faet atentzione candho camminat o faet cosa e arrogat totu, faet dannu
Sinònimos e contràrios
ildeoltu,
ilgadólciu,
irgestu,
istramu,
istrònscia
/
cdh. scatólciu
| ctr.
aggrabbadu,
garbosu
Frases
istraortos che a issu no bi ndh'at: tirat sa bòcia e ferit a mutzighiles a unu!
Ètimu
itl.
stravolto
Tradutziones
Frantzesu
dépenaillé,
maladroit
Ingresu
slovenly,
clumsy
Ispagnolu
torpe,
desmañado
Italianu
sciamannato,
maldèstro
Tedescu
unordentlich,
ungeschickt.
istraordinàriu , agt Definitzione chi no acontesset sèmpere, chi agiummai no acontesset mai, chi est ispantosu po ccn. cosa Sinònimos e contràrios desempladu, ispantosu