A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

istraòre , nm Definitzione fritu forte meda Sinònimos e contràrios astragore*.

istraórtu istraóltu

istraossàre , vrb Definitzione nau de móbbile o àteru aparatu, iscossiminzare, iscosciare; nau de ccn., pònnere o cicire istérriu a pagu incuru comente prus dhi praghet Sinònimos e contràrios ildeossare, isconsiminzare 2. si at abbertu un'ombrellone pro su sole e si est istraossada in cudhu cadreone a ancas ispartas e chin sos bratzos pendhendhe.

istraótzicu , agt Sinònimos e contràrios istrambóticu*.

istrapaciàre istrabassàre

istrapàciu istrabàtzu

istrapatzàda , nf Definitzione su istrapatzare / fàghere, leare istrapatzadas Sinònimos e contràrios cadha, múngia, rabanada Ètimu itl. strapazzata.

istrapatzàre istrabatzàre

istrapàtzu istrabàtzu

istrapúnghere , vrb Definitzione esagerare papandho, papare tropu Frases si istrapunghes, pustis istas male ca su tropu istrópiat! ◊ no istrapungas sa erca!

istrapuntínu , nm Definitzione min. de istrapuntu: banita pitica.

istrapúntu istrabúnta

istrascía istrachía

istrascinadúra , nf: istrasinadura Definitzione su istrascinai Sinònimos e contràrios trazadura, trazu, trisinadura / cdh. straxinatura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de traîner Ingresu trailing Ispagnolu arrastre Italianu strascinaménto Tedescu Schleppen.

istrascinài , vrb: istraxinare, istrasinai, istrasinare, strascinai Definitzione pigare, portare, tirare a tragu, andhare illascinandho Sinònimos e contràrios atrasinai, istrasigare, istrisignare, strisingiai, trajinare, trazare, trisinare 2. istràsinat sa vida che tilingrone in sa rena ◊ su crastu istràsinat in su lutu ◊ andhat a s’istrasina istrasina che colora Tradutziones Frantzesu ramper, traîner Ingresu to drag (along) Ispagnolu arrastrar Italianu strisciare, trascinare, strascinare Tedescu kriechen, schleifen.

istrascínu , agt Sinònimos e contràrios isconfusu, istragiadu, malatragiau, malatrociau Ètimu itl. strascino.

istrasciósu , agt: (is-tra-sci-o-su) Definitzione chi faet istrachia, nau de tempus malu meda chi faet dannu Frases unu bentu istrasciosu atruessat totu su logu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu orageux Ingresu stormy Ispagnolu tempestuoso Italianu tempestóso Tedescu stürmisch.

istrasiàre , vrb Definitzione cicire cun is cambas istiradas e su dossu unu pagu betau a daesegus, o fintzes istérrios in terra deunudotu Sinònimos e contràrios abbrentuxai Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu s'étendre, s'allonger Ingresu to lie down Ispagnolu tenderse, tumbarse, acostarse Italianu sdraiarsi Tedescu sich niederlegen.

istrasigàre , vrb Definitzione andhare a illascinadura, illascinare, arrasigare Sinònimos e contràrios allescinai, illascinare, istrascinai Frases mi depo èssere seghestau in cara e in manos istrasigandhe murcones sicos ◊ ndhe seo essiu istràsiga istràsiga in d-un'istampu a paris a terra.

istrasigósu , agt Definitzione chi est lisu e faet illascinare, no lassat arrèschere (su pei, sa manu, àteru) Sinònimos e contràrios alliscinosu, illiscigaditu, lascinosu | ctr. arraspiosu, aspru Frases in cudhas manzanadas astraosas sa bedhia faghiat s'impedradu istrasigosu (U.Curcu).