A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istrobíre, istrobíri istrobeíre

istrobogiàre, istrobojàre istrepojàre

istrocadòre , nm: istrochidore, istrochidori, strocidori Definitzione chie costumat a istròchere, maistu chi faet giogos in is circos Sinònimos e contràrios gioghista, zocalleri, zogante Frases paret de bídere un'istrocadore de teatru faghindhe a ríere! Ètimu srd.

istrocàre , vrb Sinònimos e contràrios istòlchere*, istrochire Frases sos de sas bidhas bi leant gustu a istrocare a sos de sa tzitade.

istrocàre 1 , vrb Definitzione essire o birare s'abba de is surcos tropu prenos, fintzes essire s'abba de su letu de un'erriu, essire de su trocu Sinònimos e contràrios besciare, iscarropai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déborder Ingresu to overflow Ispagnolu desbordar Italianu esondare Tedescu über die Ufer treten.

istròcere istòlchere

istrochedhàre , vrb Sinònimos e contràrios istochidare, trachedhare Ètimu srd.

istròchere istòlchere

istróchia, istróchida , nf Definitzione genia de móvia o ingestu chi si faet, mescamente cun is murros e foedhandho, po pàrrere un'àteru, a befa Sinònimos e contràrios ingestu Frases a s'istróchida chi li at fatu li at lassadu andhare un'istuturrada! ◊ sunt bélidos sintzeros de anzones o frassas istróchias de marzanes malinnos? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nique Ingresu grimace Ispagnolu mueca Italianu sberlèffo Tedescu Grimasse.

istrochidòre, istrochidòri istrocadòre

istróchidu , pps, nm: strócidu Definitzione de istròchere; ingestu chi si faet o cosa chi si narat, cambiandho sa boghe e trochendho is murros, po istròchere, po pigare a befa, erríere Sinònimos e contràrios istrocu, strocidura, strocimentu.

istrochidúra , nf: istrocidura, strocidura Definitzione su istròchere, ingestu chi si faet fintzes trochendo is murros o, cosa chi si narat, faendho sa boghe che a sa persona de istròchere Sinònimos e contràrios istróchidu, istrochimentu, istrocu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contrefaction Ingresu imitation Ispagnolu remedo Italianu contraffazióne Tedescu Nachahmung.

istrochiméntu , nm: strocimentu Sinònimos e contràrios istrochidura, istrochinzu Ètimu srd.

istrochínzu , nm Sinònimos e contràrios istrochidura, istrochimentu Ètimu srd.

istrochíre , vrb Definitzione foedhare trochendho is murros e faendho sa boghe che a sa persona de istròchere, fàere ingestos coment'e po pàrrere un'àteru po dhu pigare a befa, po erríere; tròchere is murros po contrariedade Sinònimos e contràrios istòlchere, istrochizare, strochillai 2. s’intrada de sa truma abbulotera in chéjia faghiat istrochire su mutzighile a sas mammais Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contrefaire, faire des grimaces Ingresu to counterfeit Ispagnolu imitar Italianu contraffare, smorfiare Tedescu nachäffen.

istrochizàre , vrb Definitzione fàere su stróciu, foedhare trochendho is murros e cambiandho sa boghe o fàere ingestos coment'e po pàrrere un'àteru po dhu pigare a befa, po erríere Sinònimos e contràrios istòlchere, istrochire, strochillai Ètimu srd.

istrociarrà, istrociarrànas , nm: straciarana Sinònimos e contràrios forriarjola, scociarrana, tzacaredha, tzirriajolu.

istrocidúra istrochidúra

istrocòne istorcòne

istrócu , nm: stróciu Definitzione ingestu chi si faet o cosa chi si narat, cambiandho sa boghe e trochendho is murros, po istròchere, pàrrere un'àteru, po befa; calesiògiat cosa chi si faet o chi si narat befandho e faendho erríere Sinònimos e contràrios istorcone, istróchidu, strocidura, strocimentu, trastocu 2. sa limba si faghet literadura: condaghes, cartas de logu, gosos, iscravamentos, berbos, contados, cumédias, istivinzos, istrocos, istrobedhalimbas, càntigos de amore, de bartzolu, de trabàgliu e gai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grimace, contrefaction Ingresu counterfeit, face Ispagnolu mueca Italianu smòrfia, contraffazióne Tedescu Grimasse, Nachäffung.