A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istrócu 1 , nm Definitzione fossu, surcu chi faet s'abba currendho e tragandho sa terra in logu de monte o in calada Sinònimos e contràrios iscarafossu, trocu*

istròdha , nf Definitzione its (Albergoni, Sos contos, 36) Frases su pitzinnu, ca aiat cúrridu, fit assagatatu e zuchiat sas ancas che istrodha.

istròdhi , vrb Definitzione su si ndhe pesare de ue unu est ciciu Sinònimos e contràrios irmoventare, istrotòdhere Ètimu srd.

istrodhiatzàda , nf: istrudhiatzada Definitzione su istrodhiatzare Sinònimos e contràrios tródhia Frases iscudi istrodhiatzadas Ètimu srd.

istrodhiatzài, istrodhiatzàre , vrb Definitzione istare a tródhias, betare tródhias Sinònimos e contràrios pidae, trodhiai Ètimu srd.

istrodhulàre , vrb Definitzione orruére, furriare a terra Sinònimos e contràrios arrembulai, cadhinare, codulare, lumburare, rodhulare, trodhulare Ètimu srd.

istròfa , nf Definitzione cosa chi si narat a befa, po erríere Sinònimos e contràrios ciacota, cionfra, dríngula Frases oe sas istrofas sunt chitulanas Tradutziones Frantzesu lazzi Ingresu joke Ispagnolu salida, broma Italianu lazzo Tedescu Schnurre.

istrofedhàre , vrb Definitzione orrúere de cosa totu impare, a covecadura, a isciorrocu, pònnere su tuvedhu in terra Ètimu srd.

istrofodhàre , vrb Definitzione ingrassare, essire tropu grassu, coment'e fatu a fodhe de sa grassesa Ètimu srd.

istrogàda , nf Sinònimos e contràrios alliscinada, fuzida, illiscigada, iscadriada Ètimu srd.

istrogàre , vrb Definitzione andhare a illascinadura, illascinare Sinònimos e contràrios allescinai, illascinare Ètimu srd.

istròghere istòlchere

istróglida , nf Definitzione erriu pitichedhu; s'arrumóriu de s'abba de un'erriu currendho in tretu in calada Sinònimos e contràrios arrentzolu, tàcinu 2. apo intesu s'istróglida de s'abba Ètimu srd.

istrògolo , agt Definitzione nau de ccn., chi est pagu crabbau, pagu àbbile, istramu faendho cosa; mamudinu Sinònimos e contràrios astrólicu*, istrólicu / chimentu 2. fut sonandho mesunote candho iaus inténdhiu un'istrògolo mannu de cadena: sonu malu gasi no ndh'ia inténdhiu mai! Tradutziones Italianu maldestro

istrogósu , agt Definitzione chi illascinat o faet illascinare, istrogare Sinònimos e contràrios lascinosu, linidu, liscighinosu, líscinu Frases sos oros de su canale fuint istrogosos e che urrudiant aintro Ètimu srd.

istrolichéntzia , nf: astrolichéntzia Definitzione cosas, maneras o faturas chentza cabu, de pagu contu, pagu sàbias o no tanti giustas Sinònimos e contràrios bigirria, istralóbbiu, istrambecheria, istrollogu Frases fusteti puru, custas istrolichéntzias iat a èssi s'ora de dhas acabbai! ◊ mi parit ca custas funt istrolichéntzias de sa fiudantza! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étrangeté, bizarrerie Ingresu queerness Ispagnolu extravagancia Italianu stranézza, stramberìa Tedescu Seltsamkeit.

istrólicu , agt, nm: istróligu, strólicu Sinònimos e contràrios arratzosu, astrólicu, giólvinu, illeriadu, istrambóticu, strambecu Frases ma iscís ca ses istrólicu?! Ètimu srd.

istroligàre , vrb: astrolicare, istrollogare, strolicai Definitzione foedhare credendho a is astros, a intzertu, foedhare a s'afaiu, nàrrere istrolichéntzias, nàrrere o istare naendho istrollogos Sinònimos e contràrios schiribitzai / illeriare, istralobbiare / iscassoletare, istantariare, sciolloriai Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu délirer, radoter, prédire l'avenir Ingresu to foretell, to rave Ispagnolu delirar, desvariar Italianu farneticare, strologare Tedescu irrereden, sich den Kopf zerbrechen über.

istróligu istrólicu

istrolléru , agt Sinònimos e contràrios istrólicu, strambecu.