A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

istrótidu , nm Sinònimos e contràrios apeutu, ispisinzu, niutu, piotinu Frases s'intendhet un'istrótidu: est benzendhe zente.

istrotodhài , vrb Definitzione fàere istrotodhu, fàere isfortzu Sinònimos e contràrios irfortzare Frases si est istrotodhau mera, balla!… ◊ istocara… ge non si est istrotodhau donendirí una forma de casu po tratai! Ètimu srd.

istrotòdhere istratòdhere

istrotodhiàre , vrb Definitzione pigare cun fortza, a fortza, a tiradura a cropu Sinònimos e contràrios istratòdhere Ètimu srd.

istrotódhiu , nm Definitzione imméntigu, cosa immentigada, coígiu Sinònimos e contràrios codiada, coizadura Ètimu srd.

istrotoedhàre , vrb Definitzione coment'e isciusciare su trotoedhu, su filu atrotigau, istirare e bogare de pare, istrobicare cosa betada apare Sinònimos e contràrios ilboligare, irbojare, istrepojare, istrobillai | ctr. imbogiare Ètimu srd.

istrotoigàre , vrb Sinònimos e contràrios isprofizare | ctr. tortigiai Ètimu srd.

istrotzàre , vrb Definitzione furriare, girare a isvitadura, a su contràriu de atrotzare Sinònimos e contràrios isfoscigare, isprofizare, istorinare.

istròtzere istòlchere

istrótzu , nm Definitzione orrughedhu, nau pruschetotu de su nie, froca Sinònimos e contràrios tàpile, tolla Frases sas oras s’isolvent che istrotzos de nie candho si pesat su sole (Ptz.Mura) Ètimu srd.

istrovóju , nm Definitzione su istrobojare, istrobicare cosa totu intrada apare, nau fintzes in su sensu de matana, pelea Sinònimos e contràrios istropógliu Ètimu srd.

istrovózu , avb Definitzione totu su chi si bolet, meda, a tzatzadura / ríere a i. = mascare de risu, ríere a meda Frases imbetze de bufare a s'istrovozu, abbàrradi assentadu a note e a die! (F.Masala)

istróvulu , nm: istruvu, istrúvulu Definitzione abbundhàntzia / a i. = a istruvúciu, a budúsciu, a fuliadura; pàsculu a istruvu = a révudu, bundhante meda Sinònimos e contràrios istruvuzu / cdh. struvu Frases a su preíderu li daiant panischedhu e peta a istróvulu, missas e portessiones a deghinas ◊ bi fit sa pira a istrúvulu.

istrúbba , nf: strubbu Sinònimos e contràrios foete, istrumbu*, puntógliu Frases si nci arrenescis, a sa fini de mesi domandi duus a istrubba e soghita! (Crisioni)

istrubbài isdrobbàre

istrubbéri , agt, nm Definitzione chi o chie guastat, distruet o perdimentat sa cosa, chi ndhe ponet o ispàciat chentza bisóngiu Sinònimos e contràrios ibbaidore, iscialadore, isfaghidore, isperdidore, isperditziau, sperdicieri, stragioni | ctr. arreguadori, contipizosu Frases cussu digúgliat totu, est un'istrubberi! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gaspilleur Ingresu squanderer Ispagnolu despilfarrador Italianu scialacquatóre Tedescu Vergeuder.

istrubbería , nf Definitzione abbitúdine mala de perdimentare sa cosa ponendhondhe tropu, chentza bisóngiu Sinònimos e contràrios burrúsciu 1, dispéndiu, imperdidura, isperdíciu, istradhúsciu, paldígiu, példua | ctr. aorru, avitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gaspillage, gaspillage continuel Ingresu waste Ispagnolu derroche Italianu spèrpero, sperperìo Tedescu Verschwendung.

istrúbbu istróbbu

istrubía , nf Sinònimos e contràrios conchedha 1, trobia, tzipedha.

istrubicàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi no est bonu a nudha, chi no tenet abbilesa Sinònimos e contràrios cartzellete, casticau, dissalliu, iltrudhadu, indelvesu, isbitriadu.