istrúgu 1 ildrúgu
istrúgulu , nm Definitzione iscutulada forte de abba Sinònimos e contràrios istragonada, istrugalada, trussa Ètimu srd.
istruibbènes istruebbènes
istruichinàre , vrb Definitzione perdimentare sa cosa Sinònimos e contràrios ispeldisciare.
istruídu , pps Definitzione de istruire Sinònimos e contràrios distrutu.
istruídu 1 , pps, agt, nm Definitzione
de istruire 1; chi o chie tenet o at fatu istúdiu
Sinònimos e contràrios
imparadu,
istudiadu
Tradutziones
Frantzesu
instruit
Ingresu
educated
Ispagnolu
instruido
Italianu
istruito
Tedescu
gebildet.
istruiméntu , nm Definitzione su istruire, istrúere 2. sa cuntentesa de s'emigradu chi torrat no est allegria, ma istruimentu de torrare a bídere sa terra, sa zente, su mundhu sou Ètimu srd.
istruinàre , vrb Definitzione betare apare sa cosa, imbrutare Sinònimos e contràrios isordulare.
istrúinu , nm Sinònimos e contràrios isórdulu Ètimu srd.
istruínzu , nm Definitzione su perdimentare sa cosa Sinònimos e contràrios disperdíssiu, isperdíciu, istrubberia.
istruíre , vrb: istruiri 1 Definitzione ispèrdere, fàere bènnere mancu e andhare male sa cosa; nau de pegus príngiu, aortire Sinònimos e contràrios destrui*, destruire, istrúere / agurtire Frases sa zente ignorante crene chi cudhas peràulas nadas potant istruire sas maladias! ◊ túscio, sono sas manos e no fuit, ma in feos tichírrios s'istruit e cun issos su coro m'atitiat (F.Sechi)◊ sa giustíscia t'istruat!
istruíre 1, istruíri , vrb Definitzione pigare apostadamente, fàere o giare istúdiu, connoschéntzia, a manera de ischire cosa meda e bene Sinònimos e contràrios imparai, istudiai Ètimu itl. istruire.
istruíri 1 istruíre
istruisciòne , nf Definitzione su distrúere totu Sinònimos e contràrios degógliu, destrossa, destrussione*, istralia, istruénscia, sagrastu, sciàsciu, sciúsciu.
istruíu , pps, agt Definitzione de istruiri 1 Sinònimos e contràrios agurtiu, strumau Frases cuatru brebeis angiadas e atras tres allatantis chi cincu dis ainnantis po èssi tropu pitias si dhui fuant istruias (Scomúniga).
istrulàre , vrb Definitzione intrullai, avolotare, fàere s'abba o àteru bruta faendho mòvere sa fundhurúgiu Sinònimos e contràrios abbolojare, abbuligiai 1, intruai, trubulare, trumbugliai Ètimu srd.
istruligadòre , nm Definitzione
unu chi istat istrolighendhe, faendho su majàrgiu, su deinu
Sinònimos e contràrios
brúsciu,
deinu,
maghiarju,
magineri
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
charlatan
Ingresu
mountebank
Ispagnolu
charlatán
Italianu
ciarlatano
Tedescu
Scharlatan.
istrullàre, istrulliàre , vrb Definitzione bogare, fàere fuire, istrobbare, pònnere avolotu, trummentare Sinònimos e contràrios istratallai, salargiare 2. cuss'annu sa festa fut istrullada de sa faina mala de sa piciocalla (I.Patta)◊ is prantos de dolu po is pipios morendhosi istrullànt sa bidha Ètimu srd.
istrulliàu , agt Definitzione nau de s'ou, chi est trullu, guastu Sinònimos e contràrios guastu / pudéscidu, trulliu Frases tródhius istrulliaus.
istrúlliu , nm: strúlliu Definitzione boghe, cosa chi si narat a briga Sinònimos e contràrios bria, certu, strúnciu 1 Frases babbu tuu e mamma tua mi portant sèmpere a istrúllios! ◊ no dhu pighes a istrúllios cussu molente, ca si dhu faes a tímere est peus! (M.Deiana) Ètimu srd.