A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istuntonàre istantonài

istúpa iltúpa

istupaciàra , nf Sinònimos e contràrios ispaporada, isufulada Frases mancumali ca si ndi est andau, fut totu s'ora a istupaciaras de fumu pudésciu, fumendi!(A.Simbula) Ètimu srd.

istupàciu , nm Definitzione chirrione de istupa Sinònimos e contràrios stupinella Frases brincaiat dae artu a sa baltza prena de abba arrivendhe a modhe che un'istupàciu.

istupàda , nf Definitzione su istupare Sinònimos e contràrios istupamentu Ètimu srd.

istupadúra , nf Definitzione su istupare; fintzes essidura in sa carre Sinònimos e contràrios istuponatura Ètimu srd.

istupài, istupàre istapàre

istupàre 1 , vrb: stopai Definitzione segare is tupas, ispatzare su logu segandhondhe sa malesa; essire a s'ingrundha de is tupas, de su cuadórgiu Sinònimos e contràrios ammatutzare, immatai, ispatare, irrascare / essire 2. su porcrabu ch'est istupadu che lampu ◊ su manzanu deo che istupo prima de fàghere die a triballare! Ètimu srd.

istupéndhu , agt Definitzione chi est bellu meda Sinònimos e contràrios meravizosu, stravanau.

istupiàre , vrb: istuspiare Definitzione istidhigare o ispudare baulada, salia Sinònimos e contràrios gruspiare, gruspire, ispudai Frases cussu a issos finas los istúpiat in cara ◊ tue istúpias bae velenosa! ◊ istúpio in terra e si candho torras s'istúpiu est asciutu cheret nàrrere chi no as coitadu Ètimu itl. sputare.

istupidàta , nf Definitzione nada, fatura o faina de istúpidos.

istupidèsa , nf Definitzione su èssere istúpidos.

istúpidu , agt Sinònimos e contràrios babbalocu, carbàgliu, gingiorre, labadu, scimpri, tolondro, tontu.

istupíglia , nf Definitzione genia de tela grussa Terminologia iscientìfica ts Ètimu spn. estopilla.

istupígnu, istupínzu , nm: stupíngiu Definitzione su loghíngiu de sa candhela Sinònimos e contràrios loghíngiu, pabilu 1 Frases como li fuit sa vida che istupinzu de candhela mori mori (G.Porcheddu)◊ s'istupinzu si ch'est frazendhe (e s'istiàrica puru!) Ètimu itl. itl./luchinzu Tradutziones Frantzesu mèche Ingresu wick Ispagnolu mecha Italianu stoppino Tedescu Docht.

istúpiu , nm Definitzione salia chi s'ipudat de buca / i. de sàmbene = sàmbene chi si catzat in buca o chi essit de nares, itl. emottisi Sinònimos e contràrios carràschiu, grúspidu, iscaràsciu, istarràsciu, larodhu, salchedha, scupidura, seca, spudu Ètimu srd.

istuponàre , vrb Definitzione bogare, trantzire su tupone Sinònimos e contràrios istupare | ctr. tuponare Frases si intendhes pagu istuponadi sas origas! Ètimu srd.

istuponatúra , nf Definitzione su istuponare; su essire a fortza, lestros, su s'istuponare Frases su mere, totu apantejatu, essiat a istuponatura dae sa gianna chin sos pódhiches afrimmatos a su cane de su fusile Ètimu srd.

istupòne , nm Definitzione genia de aina a ventosa po istupare tubbos chi, po comente podent serbire, si podent tupare, arribbiri Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu ventouse, débouchoir Ingresu sink unblocker Ispagnolu desatascador Italianu sturalavandini Tedescu Ausgußspüler.

istupósu , agt: stuposu Definitzione chi paret istupa Sinònimos e contràrios stupaciosu Tradutziones Frantzesu comme de l'étoupe Ingresu towy, stringy Ispagnolu como rastrojos Italianu stoppóso Tedescu wergartig.