làdru 1 , nm, agt: latru Definitzione chie o chi furat, ma nau cun disprétziu meda / sos ladros de Pisa = furonis mannus Sinònimos e contràrios furone, ladrone Frases su ladru no at fide in logu ◊ si peset arta sa voche onesta e si cuvent e interrent sos ladros! Ètimu itl. ladro.
làdu , agt: laru 1,
latu 1 Definitzione
chi est de largària meda, prus mannu chi no de artària
Sinònimos e contràrios
ciatu
/
plàige,
planeri
Maneras de nàrrere
csn:
piatu ladu = pratu praneri, pagu fungudu; pedra lada = tella, larga meda e fine, in paris; priogu ladu = zenia de babbautzu chi faghet in mesu de su pilu acurtzu a sa natura; faedhare a limba lada = che a sos imbriagos o che a chie est perdindhe sos atuamentos e no resessit prus a mòere bene sa limba pro nàrrere sonos distintos; pònnere cosa de ladu = coment'e corcada, cun sa parte prus larga a terra (ctr. de ata); tia Peilada = sa morte, nadu in cobertantza; pònnere sas manos a ladu a ladu = bene ispartas, cumproare sa cosa chi andhat male, infundherebbei su pódhighe
Frases
lavaiant sa robba assucànnela in supra de sas pretas latas ◊ aiat torratu a cropecare sa preta lata chin sas craes suta ◊ cantu fit longu fit ladu, rutu ◊ in pedhi allena, tiranti laru!
2.
mi ndhe so ischidada assustada, cun sos ogros lagrimendhe e a limba lada
Sambenados e Provèrbios
smb:
Ladu, Latu
Ètimu
ltn.
latus
Tradutziones
Frantzesu
plat
Ingresu
plane,
flat
Ispagnolu
plano,
llano
Italianu
piatto,
piano
Tedescu
flach,
platt.
làdu 1, làdus làdos
ladútzu , agt Definitzione chi est unu pagu ladu, chi est ladu (nau de cosa pitica) Sinònimos e contràrios laditu Ètimu srd.
laelàe , avb Definitzione
èssere l. = totu isciustu, a pauledhas de abba, totu lurtzinas
Frases
su terrinu fit totu laelae comente at pióidu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
couvert de flaques d’eau
Ingresu
full of puddles
Ispagnolu
pantanoso
Italianu
pozzangheróso
Tedescu
voller Pfützen.
laèra , nf Definitzione pedrighedha lada po giogare Sinònimos e contràrios bréstia, imbréscia, imbréstia Sambenados e Provèrbios smb: Laera Ètimu srd.
làere , vrb Definitzione istidhigare, isciúndhere pagu pagu su pane modhe (cogone) candho si coet po chi essat prus bellu, lúghidu; samunare / pps. laidu Sinònimos e contràrios laire / iscadhare 1 Maneras de nàrrere csn: èssere lae lae = colagola, tirchiatírchia: nau de terrinu, a pojos prenos de abba; làere in noe abbas a ccn. = brigàrelu meda, donai unu certu Ètimu ltn. lavere.
làfra làbara
làgana làcana
laganía , nf Definitzione nau de gente, su èssere làganos, bambos, isciàpidos (fintzes faendho bene, bonu acatu) Sinònimos e contràrios bambíghine, bambiore, bambura, isapidura Frases su diretore de sa banca at acolloziu is tres pilocas cun d-una zentilesa chi est una lagania! Ètimu srd.
làganu , agt Definitzione nau de unu, chi est pagu sàbiu, bambiocu.
lagazàre , vrb Definitzione fàere a lagazu, nau in su sensu de imbrutare Ètimu srd.
lagàzu , nm Definitzione madrina, abba apaulada o fintzes àteru Sinònimos e contràrios allagarzu, allarzu, lazu Frases de piantu e sàmbene sos lagazos ammustrant puru (A.Porcheddu) Ètimu srd.
làge! , bvrb Definitzione labai!, castiai! Frases lage, sas de Gorcio: pane nachi nos dant!
laghígna, laghínza lachíntza
laghinzàju lachinzàju
laghinzàre , vrb Definitzione custodiare, badrare, pastorigare sa laghinza, su bagadiàrgiu Frases sos pisedhos de oe no andhant a laghinzare che a sos de unu tempus ◊ daghi apo immannitadu mi che ant mandhadu a laghinzare Ètimu srd.
laghinzarésu , nm Definitzione pastore chi càstiat o contivígiat su bagadiàrgiu Sinònimos e contràrios agnonàrgiu, bagadriaxu, lachinzaju Ètimu srd.
laghínzu lachíntza