A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

paldígiu , nm Definitzione su perdimentare sa cosa, su ndhe pònnere prus de su chi serbit Sinònimos e contràrios isperdíciu, istrubberia, pedrimentu, példua | ctr. aorru, avitu Ètimu srd.

pàldinu , agt Definitzione chi est in colore de chinisu Sinònimos e contràrios chijinatu, cinisacu, cinixali, múrinu, murru 1, pardu* 1 Terminologia iscientìfica clr Tradutziones Frantzesu bis Ingresu grey (dull) Ispagnolu ceniciento Italianu bìgio Tedescu aschgrau.

pàldula pàdrua

palèra , nf Definitzione língiu, costana de carru; fintzes pala de cadira, de letu, logu in costera Sinònimos e contràrios zerda / palinza 2. apico sa camisa in sa palera de sa cadrea ◊ sa palera de su letu falat a ambas bandhas che unu montichedhu trúndhulu e finit chin duos pumos Ètimu srd.

palèstra , nf Definitzione logu serrau adatu po fàere allenamentos po calecunu isporto, o fintzes po fàere ginnàstica, fàere mòvere sa carena po dha mantènnere prus sana, currègere calecunu difetu o àteru.

palestràgiu palastràgiu

palèta , nf Definitzione its, bestimentu: ma cale? (in P. La Croce, "parte del costume femminile") Frases sa tonaresa bestit s'abratzedhu cun sa camisa, paleta e zipone (A.Zedde) Terminologia iscientìfica bst.

palfarúza , nf, nm: parfaruza, parfaruzu, prafaruza Definitzione orrughedhos, pruschetotu farinos de cosas de papare Sinònimos e contràrios arremusulla, arrogalla, biculaza, cífrinu, fanialla, filchinida, frighinàgia, murichia, piciualla, pistatzu, tzimuca, vèglia Frases in sa tiaza bi at parfaruza de pane, comente fimus manighendhe ◊ issos si atatant e a su póveru daent sas prafaruzas! Ètimu srd.

pàlfidu pàfidu

palgéri pagéri

pàlgia pàgia

pàlia pàbia

paliàda , nf: apaliada* Definitzione su tanti de cosa chi cabet in sa pàlia; cropu giau a pàlia Frases una paliada de nie, de terra. Tradutziones Tedescu

paliadòre , nm: apaliadori Definitzione chie umprit e betat cosa cun sa pàlia (es. su laore in s'argiola, terra de carrigare a unu mezu).

paliadúra , nf: apaliadura* Definitzione su umprire e betare a pàlia / èssere (sa cosa) a p. = a meda, a muntones.

paliài, paliàre , vrb: apagliai* Definitzione umprire, pigare e imbolare cosa cun sa pàlia (laore, terra o àteru); mòvere a cadredhadura, a iscutuladura Sinònimos e contràrios apaligiai, impaliare / fruschinare, iscabiare Frases est ammuntonendhe sa cascasina e paliendhechela a fora 2. sónnio coloras paliendhe, traos incorraditos e ruendhe (G.Sini).

paliàre 1 , vrb: babiai* Definitzione padire gente o cosa chi no praghet Sinònimos e contràrios agguantai, bagiulai, dighire, subbacare, sumportai Frases si no paliaiat sos padronos, sa teraca podiat giambare chilchendhesindhe àteros (P.Gajas)◊ cussu mi faghiat àscamu ma lu paliaia.

paliàtza , nf Definitzione genia de pàlia Frases teniat una paliatza de ortigu Tradutziones Frantzesu van Ingresu winnowing fan Ispagnolu aventador Italianu ventilabro Tedescu Worfschaufel.

paliàtzu , nm Sinònimos e contràrios gioghista, istrocadore, zocalleri / boetone, imbustajoni, ispantamata, mustagione Frases ejò, peschi ghiro a bidha a fàchere su paliatzu?! 2. pariat unu paliatzu, de cudhos chi ponent in sas bintzas pro assuconare sos putzones Ètimu itl. pagliaccio.

palibàrju , nm Definitzione pane de órgiu Sinònimos e contràrios ogliatzu.