palibístu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat is palas pistadas, malegontzu, pigau a cropos o de àtera mala manera Frases s'Itàlia no t'est istada ne mama e ne mastra: sempre ndhe ses istada palibista! Ètimu srd.
palibróchinu , agt Definitzione chi portat is codhos bàscios, coment'e calandhochedhi Sinònimos e contràrios palivaladu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui a les épaules tombantes Ingresu falling shoulder Ispagnolu de hombros bajos Italianu che ha le spalle cadènti Tedescu mit fallenden Schultern.
palichèdha , nf: palighedha Definitzione min. de pala 1: pala pitica, aina po umprire terra, giarra, àliga e àteru Tradutziones Frantzesu petite pelle Ingresu small shovel Ispagnolu pala, paleta Italianu palétta Tedescu Schippchen.
paliciàda , nf: palitzada Definitzione genia de muru fatu a puntedhos, o fintzes cun pedra, terra; a logos dhu narant de unu terrenu in costera in calada meda Sinònimos e contràrios sticaja, tròcia / costera Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu palissade Ingresu fence Ispagnolu valla, empalizada Italianu palizzata Tedescu Palisade, Zaun.
paliciài , vrb Definitzione fàere paliciada Sinònimos e contràrios impalitzai.
paliciòni , nm Definitzione puntedhu cravau, fichiu in terra Ètimu srd.
palidòne pabidòni
palietàdu , agt Sinònimos e contràrios palibróchinu, palivaladu Ètimu srd.
paliète, paliètu , nm Definitzione andhada desesi, de ditu suo, o a fortza puru Sinònimos e contràrios palioti / bocada, dispàciu, dispatzada Maneras de nàrrere csn: picàresi, leàresi su p. = andaisindi; donai su p. = catzare, fàghereche andhare a unu Frases mi leo su paliete e mi che andho ◊ sa picioca dhi at donau su palietu a su piciocu ◊ lèadi su paliete e lassa sa zente in pasu! Ètimu ctl. palletes.
palighèdha palichèdha
palighédhu , nm Definitzione orrugu de ferru grussu, longhitu e tundhu, a punta a una parte e a bisura de pei a s'àtera, impreau prus che àteru po fàere istampos in terra a fichire arraiga, frucàgios o àteru, o a mòvere (cun su pei, ca faet leva) pedras mannas Sinònimos e contràrios palu, prapali Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu petit pieu Ingresu crowbar Ispagnolu calce, alzaprima Italianu palanchino Tedescu Hebelbaum.
paligódhis , avb Definitzione portai, zúghere a p. = a palaborcedhu Ètimu srd.
paligorrópu , agt Definitzione chi portat is palas giumburudas Sinònimos e contràrios paligrobedhatzu Ètimu srd.
paligrobedhàtzu , agt Definitzione chi portat is palas giumburudas Sinònimos e contràrios abbajonadu, aggobbedhau, bàdulu, corcobau, giumburudu, rumbosu, tzumbosu Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bossu Ingresu humpbacked Ispagnolu jorobado, corcovado Italianu gòbbo Tedescu bucklig.
palimòdhe , agt Definitzione nau de ccn., chi portat is palas modhes, nau in su sensu de immarriu, chi agguantat pagu Sinònimos e contràrios débbile, immaodhau Sambenados e Provèrbios smb: Palimodde Ètimu srd.
palína , nf Sinònimos e contràrios palinza Frases in sas palinas solianas s'assutore est peus Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.
palína 1, palíne , nf, nm: palini, pallina, pallinu, poina, polini Definitzione istrégiu de fenu ladu a costaos bàscios e prus apertos in is oros Sinònimos e contràrios canistedha, palinedha Frases su trigu in su palini tenit colori de òru… ◊ su pani si ponit in canistedhus e palinis ◊ scoinandu sa fà ses ghetendu su papu a s'àliga e su pigiolu a su palini! ◊ is amaretus cotus dhus poneus in sa poina Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.
palinciòni , nm Definitzione arraiga, nae de linna (o fintzes canna) chi si ponet fichia prantada in terra a manera de dhue acapiare cosa chi creschet (canna de bide noa, pisu o àteru) Sinònimos e contràrios arradicra, cerboni 1, fitura, ladicra, paboni Ètimu srd.
palinèdha , nf: pallinedha, parinedha Definitzione min. de palina: de s'istrégiu ladu de fenu (est fatu de iscaria), est cussu piticu (unos baranta centímetros de diàmetru) e a costaos bàscios, prus largu in is oros Sinònimos e contràrios caistedha Frases Mariarosa at postu is cocòis e is modhitzosus in sa palinedha ◊ apicaus dhui at sedatzus po fai sa farra, parinedhas e crobedhas Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu petite corbeille Ingresu small basket Ispagnolu cesta pequeña Italianu canestrino Tedescu kleiner Korb.
palinedhàju , nm Definitzione maistu chi faet palinis, istrégiu de fenu.