A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

palafúa , avb Definitzione fuire a p. = fuire a perdighinu, de mala manera, currendho a cantu si podet Ètimu srd.

palagadíra , nf Definitzione (fintzes giogu) zúchere a càtara, pigandho a ccn. ciciu in pitzu de is manos de àteros duos intradas apare Sinònimos e contràrios culumazinita Ètimu srd.

palagadrèa , nf: palagradea Definitzione a p. = a cadracodhinu, a sedhu: ingòllere a unu a p., ciciu in codhos, cun is cambas pendhendho in petorras de chie dhu portat Ètimu srd.

palàgia , nf: palaja, palària Definitzione genia de pische alladiau meda de atza (ma chi andhat de ladu), asuta craru, de diferente colore in pitzu ue portat ambos ogos coment'e postos in d-unu matessi costau / calidades de p.: p. stedhada (solea ocellata), p. arrespinosa o tziu de is bidhas (monochirus hispidus) Sinònimos e contràrios atzògia, soza Frases is piscadoris torrant cun is cius càrrigus de palària, de macioni, de ispirritu e de bella isparedha grassa Sambenados e Provèrbios smb: Palaia, Palaya Terminologia iscientìfica psc, solea solea Ètimu ctl. palaia Tradutziones Frantzesu sole Ingresu tongue-fish Ispagnolu lenguado Italianu sògliola Tedescu Seezunge.

palagradèa palagadrèa

palàja palàgia

palàlzu padhàrzu

palamída, palamíra , nf Definitzione genia de pische mannu, longu agiummai de metro, chi faet meda in su Mediterràniu: de bisura assimbígiat a su písaru o cavàglia Terminologia iscientìfica psc, sarda sarda Ètimu ctl. palamida Tradutziones Frantzesu bonite à dos rayé, pélamide Ingresu atlantic bonito Ispagnolu bonito Italianu palàmia Tedescu Pelamide, atlantischer Bonito.

palamitàja , nf Definitzione genia de arretza po piscare Sinònimos e contràrios palamitara Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

palamitàju , nm Definitzione piscadore a palamitu Ètimu srd.

palamitàra , nf Sinònimos e contràrios palamitaja.

palamítu , nm: paramitu Definitzione genia de lentza longa longa po piscare cun amos a meda acapiaos cun filos (retzas) Sinònimos e contràrios contzu Frases su chenarzu nostru est puru piscadore e dogni die falat a su mare pro bi calare sos palamitos e piscat písaru Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. palàmito Tradutziones Frantzesu palangre Ingresu deep-sea boulter Ispagnolu palangre Italianu palàngaro Tedescu Langleine.

palànca , nf: palanga Definitzione css. cosa chi si ponet asuta po cicire bene is casidhos, genia de acotzadura; s'ossu de asuta de su tostoine; logu po passare fatu a pedras postas una aifatu de s'àtera in d-un'erriu; genia de andhadura séria e a passos paríviles; a logos dhu narant a sa pala de sa cadira, a is palas de su letu (palera) Ètimu ltn. *palanca.

palanchínu , nm Definitzione palighedhu de ferru a punta a un'ala e a bisura de pei a s'àtera, impreau prus che àteru po fàere istampos in terra a fichire arraiga, frucàgios o àteru, o a mòvere pedras mannas (sa parte de su pei, faendho leva)/ nci at ingúrtiu su p. = (nau de unu) si at buscadu triballu lébiu de no dèpere mugrare s'ischina; p. po acossai is portas = istanga Sinònimos e contràrios frapali, palighedhu, palu Terminologia iscientìfica ans.

palandràu , nm Definitzione parapetus de linna, genia de barandíglia in is iscalas Sinònimos e contràrios barandhanu*, barandíglia, barandinu.

palànga palànca

palànga 1 , nf: palangra Definitzione est su tretu de mesania de una bértula, tra unu fodhe e àteru (nau po bértula e fodhe puru); est fintzes unu terrenu, loto de terra segau a longu (corria) po dhu laorare Frases degai resessa a semenare palangas de recreu! 2. su biatzone est divisu a palangas.

palànga 2 , nf Definitzione genia de andhadura de su cuadhu.

palangàda , nf Definitzione passu longu meda, genia de mesura de longària Sinònimos e contràrios incambionada, ispassiotada / ttrs. iparangada Frases una crésia fit acurtzu a un'àtera de deghe palangadas ◊ sunt milli palangadas, comente a nàrrere 1480 metres (B.Sini) 2. a palangadas si fit benzendhe s'istiu Ètimu srd.

palangài , vrb: parangai Definitzione pònnere a un'imboe, tròchere e incrubare a una parte; fintzes tròchere o incrubare sa conca a s'idea de unu prus forte Sinònimos e contràrios fritire, inconchinare, incruai Frases su bentu at parangau sa mata a una parti ◊ su bentu de soli parangat cambus e ischinas ◊ a parangai s'ischina a trabballai siat! ◊ su sedili de sa màchina parangadhu totu! ◊ no potzu istai e mi parangu totu a una parti 2. cussu at poderau presoni medas bortas po mori de no si èssiri parangau a is ideas de chini boliat sa guerra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déséquilibrer, pencher Ingresu to unbalance Ispagnolu desequilibrar, balancear Italianu sbilanciare, pencolare Tedescu nach einer Seite hängen.