A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

palíni palína 1

palintzína , nf Sinònimos e contràrios palinza Ètimu srd.

palínza, palínzu , nf, nm Definitzione logu in calada, in costera, fiancos de monte, de montigu, prus che àteru tretu minore, mescamente comente arresurtat de is làcanas de is possessos Sinònimos e contràrios colta, palina, palintzina Frases cussa est una palinza soliana ◊ est pastorighendhe in sos palinzos isteremados de su monte Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

palióti , nm Sinònimos e contràrios paliete.

palipisségus , avb Definitzione andhare a p. = torrare agoa, a palas in segus Sinònimos e contràrios culinsecus, incuadas Frases giureit de no intrare piús a conca a dainanti ma a palipissegus Ètimu srd.

palissàndru , nm Definitzione mimosa a frori asulu, genia de mata chi faet linna bona de òpera Terminologia iscientìfica mtm, lno, Jacaranda copaia.

palistàrzu palastràgiu

palistória , nf: paristória Definitzione genia de contu chi foedhat de fatos e cosas prus che àteru a pentzamentu, fintzes po ammaistrare o giare imparu Sinònimos e contràrios contadu, contànsia Frases narat sa paristória chi in sas lontanas èpocas passadas fis abbitu de fadas (A.Paba)◊ mostres e orcos de sa paristória trement a petus bostru de timória! ◊ sos dischentes ant dimandhau ite cheriat nàrrere cussa paristória de su massaju Ètimu grcb. parhistoria Tradutziones Frantzesu légende, conte, fable Ingresu legend, fairy story Ispagnolu leyenda, cuento Italianu leggènda, fàvola Tedescu Märchen, Legende.

palistríntu , agt Definitzione chi portat is palas istrintas Ètimu srd.

palíta , nf: poita 1 Definitzione pala pitica, aina diferente segundhu a ite serbit: aina chi su maistu de muru manígiat a una manu po pigare e pònnere s'impastu, ischedrare, giare una prima allisada (est a forma de triàngulu ma a punta atundhada); aina de ferru a màniga longa meda e de fatura diferente (assimbígiat a unu pane de fresa longu, ovale, ma est pitichedhedha) chi is coghidoras pigant po manigiare su pane aintru de su forru siat coendho e siat assandho su pane carasau; aina ladita cun màniga fata totu a unu po morigare su fogu / passai in palita = imbussai, intunigare unu muru; p. americana = a forma de retàngulu e un'oru longu a dentes Sinònimos e contràrios aradhadore, ziradore 2. pigu sa palita e bandu a circai fogu Sambenados e Provèrbios smb: Palita, Palitta Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu petite pelle, truelle Ingresu trowel Ispagnolu llana, paleta Italianu palétta, cazzuòla Tedescu kleine Schaufel, Maurerkelle.

palitàda, palitàra , nf Definitzione tanti de cosa chi podet càbere in sa palita Frases sentza de donai una palitara de ciumentu no abarru! ◊ ca m'incresciat una camba, at pigau una palitara de braxa, nci at ghetau cafei e mi at fatu arrigolli s’afumentu a is cambas Ètimu srd.

palitèdha , nf Definitzione min. de palita.

palitínu , nm Definitzione palita de muradore ma pitichedhedha, adata po cosighedhas prus in fine o a pònnere pagu pagu de cosa Terminologia iscientìfica ans.

palitòne, palitòni , nm Definitzione genia de palita, cun s'asa longa, aperta a ananti ma a costaos serraos, artos de unu o duos pódhighes, de tènnere in sa forredha po pigare fogu a braxa o chinisu Sinònimos e contràrios petiocu Terminologia iscientìfica ans.

palitòrta , nf Definitzione genia de pigione Sinònimos e contràrios passalidolta*, passaridroxa Terminologia iscientìfica pzn.

palitzàda paliciàda

palíu , nm Definitzione trebballu fatu a fortza de pàlia Sinònimos e contràrios apaliadura Ètimu srd.

pàliu , nm Definitzione su paliare, movimentu chi faent is bratzos candho unu est caminandho a bratzos pendhendho, tzantzigandho is manos a denanti e a palas; fintzes movimentu sighiu de chie no podet istare, no arrennescet a istare firmu (istare in p., su p. de sa morte) Sinònimos e contràrios iscàviu, sciamiada / fruschinamentu, subuzu.

pàliu 1 , nm Definitzione genia de pabaglione de lussu, poderau in artu cun bàtoro fustes, po bogare su Santíssimu in crufessone Sinònimos e contràrios baldachinu, doséliu, impàliu / inghiriabetu, pabaglione Frases si est dépiu abbruxai dogna mudóngiu, is vàrias prendas de sa cunfraria e sa sederia, pàliu e bastonis, finas lantionis de portai viàticus (S.Caria) Ètimu spn. palio.

palivalàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet pecu a is palas, chi dhas portat coment'e a gobba Sinònimos e contràrios aggobbedhau, bàdulu, corcobau, giumburudu, palibróchinu, palietadu, paligrobedhatzu, tzumbosu | ctr. ténneru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui a la cyphose Ingresu kyphotic Ispagnolu jorobado Italianu cifòtico Tedescu kyphotisch.