A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

píntziri , nm Definitzione baculedhu de linna isperrau in punta adatu po iscorgiolare (passandhodhas in mesu) is pertighedhas friscas de intèssere po fàere istrégiu / gei ses in píntziris!… = ti dha pigas po dónnia cositedha, no agguantas peruna brulla! Ètimu srd.

pintzòni , nm Definitzione sa punta de is ferros de cuadhu.

píntzu pígnos

pintzulàre , vrb Definitzione èssere pigau de su sonnu Sinònimos e contràrios drommitai, sonnigai Ètimu itl. penzolare.

pínu , nm Definitzione genia de linna e mata manna a fogighedhas fines a bisura de agu; a logos, fintzes unu druche a forma de campíngiu (frutu de s'opinu a bisura de bardúfola), fatu cun corgiola de aràngiu, mele e pasta Sinònimos e contràrios opinu Sambenados e Provèrbios smb: Pinu, Pinos Ètimu ltn. pinu(m).

pinzàda, pinzàta pignàda

pinzatínu , nm Definitzione cosighedha po papare; fintzes unu pinzos de pagu contu; istregighedhu de coghina a un'asa 3. mammai mi at zau unu pinzatinu de banna Ètimu itl. pignattino.

pinzatólu , nm Definitzione genia de pingiadedha, padedha pitica Sinònimos e contràrios padedhutza, padezone, pingiadedhu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

pinzellàda , nf Definitzione frigada o passada de pinzellu (nau fintzes in su sensu de cosa fata bene meda), sa tinta de comente ant passau pinzellu Sinònimos e contràrios impignellada / apipiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de pinceau Ingresu brush-stroke Ispagnolu pincelada Italianu pennellata Tedescu Pinselstrich.

pinzelladòre , nm Definitzione chie istat pinzellandho, chie pinzellat Ètimu srd.

pinzelladúra , nf Definitzione su pinzellare Ètimu srd.

pinzellài, pinzellàre , vrb Definitzione passare su pinzellu, tínghere a pinzellu Sinònimos e contràrios impinzellai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu passer le pinceau Ingresu to paint Ispagnolu pincelar Italianu pennellare Tedescu pinseln.

pinzéllu pignéllu

pinzòla , nf Definitzione posta in su giogu, cosa chi si ponet po ndhe assegurare un'àtera / dimandhare p. = ispinzu, carchi cosa a zisa de ispinzadura Sinònimos e contràrios imprendha Frases maridu tou est tentu in domo: si lu cheres, paga sa pinzola!

pinzólu , agt Sinònimos e contràrios crastabibitziris, mendhecosu, pibincu.

pinzòra pignòra

pinzoràre pignorài

pínzos, pínzu, pínzulu, pínzus pígnos

pío , bvrb Definitzione genia de vrb. (1ˆ p. sing.) chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de calecuna possibbilidade Frases si io postu in mente a issa no pio mancu dormire po istudiare!

pío! , iscl: piu! Definitzione foedhu chi si narat arrepítiu tzerriandho is pudhas Sinònimos e contràrios pia!, tica! Ètimu srd.