A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

piópi pióchi

piópida pióida

piópidu , pps: piutu, plópiu, próghidu, próghiu, próidu, próitu, própidu, própiu 1, prótziu Definitzione de piòere, pròghere Sinònimos e contràrios ciotu, protu Frases aviat piutu tres dies e in su lavore sa zente afungavat a ghinúcios ◊ fortzis tiat àere própidu ◊ aiat próitu sa note ainnantis Tradutziones Frantzesu plu Ingresu rained Ispagnolu llovido Italianu piovuto Tedescu geregnet.

piopinósu pioinósu

piópu piócu 1

pioràtu prioràtu

piòre , nm: preore, priore, priori Definitzione (f. -a) chie atendhet a aprontare e fàere una festa púbblica, pruschetotu po santos Sinònimos e contràrios obbreri, sogristante Frases prima de sa festa sas piores ant fatu sa cota de su cocone de símula ◊ a sa festa de s’intregu si fait su càmbiu de sa priora e de is priorissedhas Sambenados e Provèrbios smb: Priore, Priori Ètimu itl. priore.

piòre 1 , nm: piure Sinònimos e contràrios piúere, proine Frases s'ómine est unu punzu de piore ◊ torramus totugantos a pioredhu ◊ nisciunu nadu ndhe restet bosie, ca menzus in sa tumba e a piore! (Limbudu)◊ cheret de b'ispàrghere subra sale a pioredhu ◊ sa bestimenta est gàrriga de piure.

pioredhósu , agt: piuredhosu Definitzione chi est totu pruine, prenu o brutu de pruine Sinònimos e contràrios bruerosu, imbruinadu, peuerosu, preunosu Frases in su terrinu pioredhosu bi sunt balu sas peàdigas de su bestiàmine Ètimu srd.

pioríssa , nf Definitzione bentu forte chi si movet a molinadura Sinònimos e contràrios bulionada, mobinada, momonissa, mummugione, preidorissa, remolinu, torvellinu, tramúghine, tremuine, trumujone Frases su Tali no s'est biu prus: stau ca ndi dh'at pinnicau sa piorissa! ◊ iscerau, s’est fuiu currendi, mi est partu una piorissa!… Tradutziones Frantzesu trombe Ingresu tornado Ispagnolu remolino Italianu trómba d'ària Tedescu Windhose.

piòta , nf Definitzione su pei, is peis, mescamente de animales coment'e canes e gatos; nau in cobertantza, sa natura de su piciochedhu mascu / èssiri in p. = istare bene de salude, de fortzas Sinònimos e contràrios farranca / cozona, doddoredha, dòrrola, minca, pigliona, pissedha, pisseta, pitzota Frases si disígias petza de pudha, lah ca concas e piotas ti dhas donant po nudha! ◊ no faiat a ti firai chi ghetasta luegu sa piota coment'e sa gatu! 2. mancai béciu, Franciscu est ancora in piota (P.Pillonca) Terminologia iscientìfica crn.

piòta 1 pióida

piotài peotàre

piotibióti , avb Definitzione a piotu a piotu, a peutu a peutu, andhandho deasi abbellu de no si fàere ne bíere e ne intèndhere Sinònimos e contràrios brainubbràinu, fratinavràtina, piotu, pitoubitou Frases piotibioti s'est incarau a su palàtziu ◊ sentza de fai sonu, piotibioti, nci fut essiu a pratza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu silencieusement Ingresu silently Ispagnolu sigilosamente Italianu silenziosaménte Tedescu leise, still.

piotínu , nm Definitzione genia de sonu chi si faet cun is peis camminandho Sinònimos e contràrios apeutu, ispisinzu Frases at intesu piotinu in sa paltza e si est paradu Ètimu srd.

piòto, piótu , avb: piutu 2 Definitzione a p., piotu piotu = manera de andhare mautu mautu, abbellu abbellu de no si giare a intèndhere e ne a bíere: a bortas dhu narant fintzes coment'e agt. Sinònimos e contràrios abbellabbellu, cucutinu, piotibioti, pitoubitou Frases giaja ndi fiat bénnia piotu piotu a s'aposentu po no nd'iscidai su prus pitichedhu ◊ camminandhe a zassos, a piotu a piotu pro no dare carchi istrampada, arrivo a su coile ◊ poto andhare a piutu a piutu 2. nci fiant essius de sa domixedha citius citius, a passu piotu (R.Spissu) Tradutziones Frantzesu en tapinois Ingresu squatting Ispagnolu a la chita callando, sigiloso Italianu quatto Tedescu ganz sacht, leise.

piótu 1 , pps Definitzione de piòere Frases in iverru no bi aviat piotu mancu a brulla.

pípa , nf Definitzione genia de istugighedhu tundhu (giminera), chi si prenet de trinciau de allúere, e de ue essit coment'e unu tubbitu (cannedhu) chi si ponet in buca a tirare su fumu Sinònimos e contràrios tipa Maneras de nàrrere csn: leare, pigai p. = leare arrennegu; cotu che p. = imbreagu a una ciodha; sa p. de su culu = is nàdias 2. candho bi est s'astrore bi at perígulu de illiscigare e de si pistare sa pipa de su culu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu pipe Ingresu pipe Ispagnolu pipa Italianu pipa Tedescu Pfeife.

pipàda , nf Definitzione su pipare Frases bàsciu de mi acabbai custa pipada non mi ndi pesu Ètimu itl. pipata.

pipadòre , nm Definitzione chie fumat, chie dhu tenet a vítziu a fumare Sinònimos e contràrios fumadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fumeur Ingresu smoker Ispagnolu fumador Italianu fumatóre Tedescu Raucher.