A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

piòa , nf: proa 1 Definitzione s'abba a istídhigos chi lassant andhare is nues Sinònimos e contràrios pióida Frases in totu su mese de santu Miali no at betadu un'istídhiu de proa (P.G.Mura)◊ sa paghe sua falet leve che pioa de santuaine! ◊ imbarant sa pioa candho bi cheret abba e pregant a sessare candho pioet tropu! Terminologia iscientìfica tpm.

pioànu , agt: pioiganu, piopanu, projanu, proghijanu Definitzione nau de tempus, chi istat proendho dónnia tanti, fatuvatu; nau de abba, chi est de sa chi at própiu Sinònimos e contràrios pioinosu, pióinu, proidore, proigiosu, proíxinu, prótinu | ctr. sicu Frases fit un'atunzu pioanu: pioiat dogni die un'abba serena ◊ ocannu at fatu unu bellu zerru projanu, ma beranu assutu ◊ die piopana, oe!◊ s'annu fit un'ijerru piopanu e fritu meda Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pluvieux, eau de pluie Ingresu rainy Ispagnolu lluvioso, pluvial Italianu piovóso, piovano Tedescu regnerisch, Regen.

piobài , vrb Definitzione istesiare, istacare, fuliare, coment'e bolare, pesare a bolare, fintzes in su sensu de fàere mòvere, de portare sa conca bola bola, fàere su pageri, su si crèdere / mata piobada = chi creschet chentza èssere contivizada, crabionatza Sinònimos e contràrios foliai, frundhire, scabulai Frases piobanci cussa pedra! ◊ chi si ndhi ghetant totus impari, is brebeis candu seus mullendi, si nci piobant totu! 2. custu est macu, s'est totu piobau! ◊ de candu s'est arricau, piobadedhu s'est!…

piobàu , pps, agt Definitzione de piobai; nau de frore, chi at iscutulau o pérdiu sa fògia, totu igragalau; nau de fémina conchilébia, chi istat aifatu de is ómines Sinònimos e contràrios acalamau, allacanadu, allizadu.

piobói piabò

piòca , nf: apioca Definitzione su marcu chi lassat in sa pedhe o in su bestimentu un'abbruxadura de fradhissa, de ischintídhia; su piocu fémina Sinònimos e contràrios impiodha, prada Frases istésia de su fogu, lah ca ti fait piocas! ◊ sa fradhissa ti at fatu una pioca in s'arrobba.

piocài , vrb Definitzione pigare a unu a ingannu, a trampa Sinònimos e contràrios abbovai, coglionai, imbusterai, imbuvonare, impiocai, improsae, ingannai, scafai, trampai Ètimu srd.

pióchi, piócu , nm: apiocu, pioncu 1, piopi, pirochi, piuncu 1 Definitzione (f. -a) genia de pigione mannu chi si parat mescamente in corte po sa petza o àteru, che is pudhas etotu; in cobertantza, chie ingannat, chie trampat e fintzes trampa o ingannu etotu Sinònimos e contràrios dindu, ghindu, impioncu / imbrollone Maneras de nàrrere csn: mòrriri a piocus = mòrrere de mala manera, a tilipéndhiu; èssiri una pioca maca = nau de fémina, chi si lassat imbovai Frases su piocu est arrodendu ◊ sa pudha no frucit si no est frucera, ma sa pioca bastat a dhi ponni duas pinnias e si apatat a fruciri e po cussu narant "pioca maca"◊ in su madau dhoi tenit brebeis, pudhas, pirochis, anadis e procus 2. màssimu si bient binu de cantina, a tardu apenas giuchent su piocu allentrennaos dae sa 'meichina', tue tandho ti acatas in su giocu! (L.Loi) Terminologia iscientìfica anall, meleagris gallopavo Ètimu ctl. pioc Tradutziones Frantzesu dindon Ingresu turkey Ispagnolu pavo Italianu tacchino Tedescu Truthahn.

piócu 1 , nm: piopu Definitzione linnabru niedhu Sinònimos e contràrios ciupu, puglielma, pupulione Terminologia iscientìfica mtm, Populus nigra Ètimu itl. chioppo.

piòda , nf Definitzione sa vena, su filu de is orrocas / segare pedra a p. = ponindhe sos puntzotos in fila subra de sa pedra in paris 2. sas passiones ch'intzegant ndh'essint a fora, cama e no cama, pioda o nono cun sa fua de su respiru de sa mente ◊ oras e dies fuint menzus dodas: ti faiant s'intragna colorida manizandhe impitos cun piodas (G.A.Mura).

pioebiòe , avb: proebroe Definitzione in su própriu tempus chi est proendho, proendho Frases ch'est essidu proebroe chentza mancu paracu: s'ifundhet!

piòere , vrb: piòghere, plòere, pròere, pròghere, proi 1, pròiri, prori Definitzione fàere o lassare andhare abba a istídhigos, nau de is nues (si podet nàrrere de àteru chi calat che a s'abba, mescamente a meda e de artu, o chi no s'ischit mancu de ue benit): bolet s'aus. èssere po inditare chi s'atzione est o fut in su fàere, faendho, a sa sighia, ma s'aus. àere si ch'est passada (foras candho est cun significau metafóricu)/ pps. piópidu, piotu, plópiu, próghiu, próidu, própiu, prótziu, protu; ger. pioghendhe, proindhe Sinònimos e contràrios ciòere Maneras de nàrrere csn: avb. proebroe = in su matessi tempus chi fit o chi est proindhe; èssere o istare proebroe = pròiri fatuvatu, pròiri tantis bortas in pagu tempus; pròiri a màrigas = pròere a tracónias, a tocu a tocu, betare abba a mojos, pròere meda, a istracia; pròiri a refrigadas, a iscutuladas = bènnere s'abba a nues Frases Deus meu, pioghie, ghetae s'abba! ◊ est proindhe de custu manzanu ◊ at piópidu tantu totu sa die (A.Casula)◊ custa cida no at própiu nudha ◊ precae chi progat ca sa terra est assuta ◊ is cucus si arrespundint e parit chi marchint a proi ◊ s'est bortau a bíere si fit proghendhe ◊ ite paret s'aera: proet o no proet? ◊ cras at a pròere ◊ candho proet sériu s'abba a sa terra l'intrat menzus ◊ est proendi meda coment'e prima 2. pariat unu ciafu piópidu dae sos chelos ◊ su sole sighiat a piòere lughe subra de sa terra ◊ custa cosa dae ue est próida? ◊ custu bèni a issu dhi est própiu de su celu!… Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. plovere Tradutziones Frantzesu pleuvoir Ingresu to rain Ispagnolu llover Italianu piòvere Tedescu regen.

piogaría , nf Definitzione cosighedha de pagu contu Sinònimos e contràrios ignagnaria Frases cussu balanzu fit piogaria, cunforma a sos intróitos de como! (Bg.Sini)

pioghédhu , nm Definitzione a logos, pilisungra, pigighedhu de pedhe chi s'istacat a oros de sa corona de s'unga in is pódhighes de sa manu; fintzes piringiones Sinònimos e contràrios fannuga, panaríciu, panarighe, perunga, tanarígia.

pioghèra , nf: prioghera Definitzione genia de maladia chi ponet preugu meda Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu phtiriase, pédiculose Ingresu pediculosis Ispagnolu ftiriasis, pediculosis Italianu ftirìasi, pediculòsi Tedescu Phthiriasis.

piòghere piòere

piogósu peugósu

piógu peógu

piógu 1 , nm Sinònimos e contràrios àbidu, alentu, alenu, àlinu 1, foltza Frases alluet una fiamma chi li torrat piogu, amore e vida ◊ che so essiu chene piogu.

pióida , nf: piópida, piota 1, próida, próina, próghia, proja, própida, proxa Definitzione s'abba a istídhigos chi lassant andhare is nues; s'abba próida, su pròere (a/c.: proja, proza si narat fintzes coment'e agt.) Sinònimos e contràrios pioa, proinada, pruina / proidura Frases at fatu una bella próida ◊ at fatu una próina de àcua bruta ◊ casi in pióida de nie, sa pira si est ispozida (B.Cara)◊ sa próina atripat a s'imbirdi e no mi lassat drommí ◊ apo a dare a su locu vostru sa proja de atonzu e sa proja de veranu 2. s'impedradu de sa corte est lúghidu de abba proza Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu pluie Ingresu rain Ispagnolu lluvia Italianu piòggia Tedescu Regen.