A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pipàdra , nf Definitzione tamatas isperradas, salias meda e sicadas Sinònimos e contràrios piarra.

pipadúra , nf Definitzione su pipare Ètimu srd.

pipài , vrb: apipai, pipare Definitzione fumare (trinciau) cun sa pipa o fintzes a sigareta, a zigarru / p. a fogu a intro = cun sa parte alluta (de su zigarru) posta aintru, in buca Sinònimos e contràrios fumai, tipare Frases de pipare no ti les su víssiu! ◊ a focu a intro mi dormo pipanne ◊ isse pipabat a zigarru Ètimu itl. pipare Tradutziones Frantzesu fumer Ingresu to smoke Ispagnolu fumar Italianu fumare Tedescu rauchen.

pipajólu, pipajóru , nm: pipiajolu 1, pipiolu Definitzione genia de cannita curtza fata po sonare a súlidu, a istampighedhos Sinònimos e contràrios pipariolu, soliete Terminologia iscientìfica sjl Ètimu ltn. pip(p)a Tradutziones Frantzesu fifre, pipeau Ingresu fife Ispagnolu pífano, flauta Italianu pìffero, zùfolo Tedescu Pfeife (Musikinstru- ment).

pípara píbara

pipàre pipài

pipariólu , nm: pipiriolu, pipirriolu Definitzione pitariolu de ossu, de canna, de samucu: istrumentu a suladura, genia de trumbita, ma fintzes css. pitariolu a suladura; in cobertantza, fintzes idea maca chi unu portat in conca Sinònimos e contràrios pipajolu*, sulitu, pífaru, picaciolu, pitariolu / fruschiajolu, tziullete / bidhídhiri Frases faghent sos pipiriolos, sas launedhas pro sos sonadores, apentos, fusiledhos e furriolos Terminologia iscientìfica sjl.

piparósu , agt Definitzione nau de unu, chi est coment'e chi portet píbere, chi foedhat o arrespondhet male, chentza crabbu, a frastimos Frases língua cerpentina, tui puru gei ses piparosa!… Ètimu srd.

pipatzàre , vrb Definitzione fumare, nau a disprétziu, cun arrennegu Sinònimos e contràrios ispipatzare, pipai Frases l'at àpida passizendhe e pipatzendhe in piata Ètimu srd.

pípera píbara

pípere píbere

piperèdha , nf Definitzione su greme de s'afenadura (nau mescamente pl.) Sinònimos e contràrios berme, fenos, tilingione Terminologia iscientìfica crp, mld.

piperínu pibirínu

piperísta pabarísta

piperòne pibaròni

piperósu , agt Definitzione nau de cosas de papare, chi portat píbere Sinònimos e contràrios pistidhenti.

piperúdu piberúdu

pipèta , nf Definitzione istugighedhu cun ógiu fatu adatu po ndhe pònnere a ingranàgios, istampighedhos e àteru Sinònimos e contràrios oliadore, ozeri.

pipía , nf: pupia Definitzione ninna, candhela, làmpana o ànzelu de s'ogru: genia de cricu, in mesu in mesu de s'ogu a sa parte de ananti, chi lassat intrare sa lughe a s'ogu e dha régulat serrandhosi candho est meda o aperindhosi candho est paga / zúghere sas pupias lughe lughe = portai is ogus chi luxint; portari a ccn. in sa p. de s'ogru = coment'e cosa ch'istrobbat meda Sinònimos e contràrios pupa Frases sos istedhos parent pupias ◊ custa pitzoca zughet pupias bellas ◊ sas pòveras pupias faghe chi ndh'essant dae s'iscuru! ◊ in custas pupias at a falare s'umbra de sa note chi no finit mai Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pupille Ingresu pupil Ispagnolu pupila, niña del ojo Italianu pupilla Tedescu Pupille, Sehloch.

pipía 1 , nf: popia, pupia 1 Definitzione criadura fémina minore, pitica; pupedha fintzes fata a giogu, de istràcios o àtera cosa (pipia de tzapu, de tzàpulu); mància orrúbia chi essit in cara a chie est tocau de binu; a logos dhu narant a su màgiu po incracare e firmare sa pedra faendho incodau / sa pipia de maju = màtulu de frores chi leat su Cumponidori de sa Sartíglia pro beneíghere sa zente; pipia de isparau = màtulu de ispàrau; pipia de cixirianu = ispiga de moriscu; pupia mannaghe = pupa manna de istràciu chi bogaiant in crufessone po fàere pròere… Sinònimos e contràrios picinna, pupa 1 / cdh. stedha / damma Frases custus funta unu babbu e una mama chi tenenta una pipia ◊ sa pipia torrat a domu e contat totu a sa mamma 2. sas pupias no li serbint prus a zogare ca est manna ◊ giughiat duas pupias pro las dare a sas fizas ◊ fit ninnendhe popias de istratzu ◊ custas maias las faghiant a popia e lis ficaiant puntzas 3. fiast prus bella de sa pipia de maju! Sambenados e Provèrbios smb: Pipia, Pippia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petite fille Ingresu child Ispagnolu niña Italianu bambina Tedescu Kind, kleines Mädchen.