pintulíu , agt Definitzione nau de su pane, chi no est bene aghedau e coet male Sinònimos e contràrios pintuledhu Ètimu srd.
pintúra , nf: pitura Definitzione
css. frigura fata a pinzellu o àtera aina, o fintzes css. cosa o persona bella meda
Sinònimos e contràrios
pintu
Maneras de nàrrere
csn:
acontzare una p. = torràrela coment'e noa, a comente fit innantis de s'irbiarire o de si derrúere; p. càrriga = cun colores cotos; p. sighida = de totunu andhare, parívile
Frases
su beranu mastru ’e sa pintura mudat a festa s'universu intreu (R.Bechere)◊ custa pintura fit unu fundhu chi variaiat dae biancu a colore de chelu e de terra grogantza ◊ cussa piciochedha est bella chi parit una pintura ◊ sa filla fiat bella che pintura ma a su rei no dhi fadiat prexeri
Ètimu
ctl., spn.
Tradutziones
Frantzesu
peinture,
tableau
Ingresu
painting,
picture
Ispagnolu
pintura
Italianu
pittura,
dipinto
Tedescu
Gemälde,
Bild.
pinturàdu , pps, agt Definitzione de pinturare Sinònimos e contràrios pintadu, pintu 2. a bufare zughent unu conzu pinturadu ◊ ammiro sas campagnas pinturadas de birdes naturales.
pinturàre , vrb Definitzione fàere pinturas, coment'e a pintura Sinònimos e contràrios pínghere, pintai Frases torrant a custu bàntzigu de mudesa pinturendhe de dolos sas aeras ◊ sa chijina de sos annos mi at pinturadu sos pilos Ètimu srd.
pinturinàu pintolinàdu
pinturínu pintuínu
píntza , nf Definitzione
genia de aina po aferrare cosa coment'e a tonàgias, ma cun su bicu, ue aferrat, prus che àteru laditu a parte de aintru e cun atza segante a unu costau e prus acurtzu a s'assaedhu (chi faet de puntu de arrimu)/ genia de pintza longa de ferreri po poderare ferru piticu abbrigau trebballandhodhu in s'incúdine = canes
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
pinces
Ingresu
pliers
Ispagnolu
pinza
Italianu
pinze
Tedescu
Zange.
pintzàre , vrb Definitzione leare, furare a trassa, coment'e pigandho a pintza Sinònimos e contràrios arpiai, arrapagnare, aungrare Frases tucant a ue fit su masone e ndhe pintzant sa menzus arveghe chi bi fit ◊ candho at bidu sa cariasa irrujendhe at oretadu su mere pro bi che la pintzare.
pintzàta , nf Definitzione genia de botighedhu, de istrégiu.
pintzéllu pignéllu
pintzéri , nm Definitzione genia de pane grussu chi faent a logos, a forma de conca de tonàgias Terminologia iscientìfica pne.
pintzètas , nf pl Definitzione aina chi istat aperta a una bandha e serrat istringhendho cun sa manu, po pigare cosa (est fintzes ferru de forredha) Sinònimos e contràrios pintzas Ètimu itl. pinzette.
pintzichèdha , nf Definitzione pintza pitichedha o po cosas piticas.
píntzighe , nm Definitzione in cobertantza, su sonnu Sinònimos e contràrios sonnu Ètimu srd.
pintzigrógu , nm: pitzigrogu Definitzione grogu de terra, tzintzigorru mannu Sinònimos e contràrios cocoi, croca, sicigorru, tzintzigorra Frases depiais bíere betze pintzigrogu… cantu una nughe! (M.Deiana)◊ sos pitzigrogos si lassant zaunos una chida innanti de dhos còghere Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.
pintzilladúra , nf Definitzione intzimia o princípiu de una maladia Sinònimos e contràrios insemia Ètimu srd.
pintzillài , vrb Definitzione prnl., ingòllere intzimia, cumenciare a immalaidare Sinònimos e contràrios colpire, intzimiai, temiare, tunconire Frases connoscendu mellus is dipendentis, unu nuscu marigosu iat cumentzau a dhi pintzillai s'ànima: prus de totu sa fingidura dhu fiat inchietai!
pintziòne pensiòne
pintzíre , vrb Definitzione coment'e punciai, púnghere Frases mi as postu a sa méria isperendhe de mi pintzire, de mi lantare che cincirri bucalotu (Z.Zazzu).