pintirinchínu , agt, nm Definitzione chi o chie de carena est pitichedhedhu Sinònimos e contràrios piciridhinu, piticadhedhu, pitichirinu, pitiridhedhu, pitirrinchinu Ètimu srd.
pintirínu pintirína
pintocàre , vrb Definitzione pintare, fàere o improdhare puru a colores Sinònimos e contràrios iscorfionare.
pintócu , nm Definitzione coloridura chi si giaet prus che àteru a improdhu Sinònimos e contràrios isburrone Ètimu srd.
pintogàdu, pintogàu , agt Definitzione totu fatu a pintos, a pintirighinos Sinònimos e contràrios pintadu, pintu / neadu, pibirinadu, pintarinadu Frases alas pintogadas Ètimu srd.
pintolinàdu , agt: pintulinau, pinturinau Sinònimos e contràrios pintarinadu, pintuinu Frases est una fémina mannàcia cun sa faci totu pintulinada ◊ is mumusedhus sardus puru funt inciaspiaus e pintulinaus chei cussus istràngius Ètimu srd.
pintòni , nm Definitzione genia de ampullone, una pinta manna Frases babbu mi at donau unu pintoni de muscadedhu.
pintòra , nf Definitzione
maista, artista chi faet pinturas
Tradutziones
Frantzesu
femme peintre
Ingresu
painter
Ispagnolu
pintora
Italianu
pittrice
Tedescu
Malerin.
pintòre , nm: pintori Definitzione
maistu, artista chi faet pinturas
Sinònimos e contràrios
dipintadore,
dipintore,
pintadore
Frases
no si agatat pintore ne pinzellu chi asie ndhe pintent a primore
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pintore, Pintori
Ètimu
itl.
pintore
Tradutziones
Frantzesu
peintre
Ingresu
painter
Ispagnolu
pintor
Italianu
pittóre
Tedescu
Maler.
pintoréscu , agt Definitzione bellu meda, coment'e fatu a pintura.
pintòri pintòre
píntu , agt, pps, nm Definitzione
chi est fatu a pintura (fintzes solu chi giughet colores diferentes, cacarru, chentriadu, pintuinu); de pintare; cosa pintada, sa figura pintada: su pintu pintu est sa parte méngius de una cosa (mescamente de papare)
Sinònimos e contràrios
pintadu,
pintogadu
/
pintura
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere sos pintos, su pintu = fai cosa istentosa, de fai atentzioni meda; fai su pintu pintu = fàghere su bellu a cara, cun ccn., e nàrrerendhe male cun àtere; no poder bídere a unu mancu pintu = mancu in frigura, no lu poder bídere tichedhu; èssere lintu e pintu un'àteru = assemizàresi própiu meda; su bremmi p. = tilingrone de terra (es. sa gremedha = bremibintus)
Frases
su fizu est lintu e pintu su babbu ◊ sunt duos frades chi si assemizant pari pari, lintos e pintos ◊ bido sa bidha mia che pinta subra de s'ata de s'orizonte
2.
su ritratu chi ànghelos ant pintu ◊ giughet sas alas pintas che arcu de chelu bellas ◊ in oxos si li est pinta s'amargura
3.
ses che pintu divinu, rosa nobella! ◊ oe apo a deper fàere su pintu… no tèngio mancu filóngiu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pintu, Pintus
Ètimu
ltn.
pinctus
Tradutziones
Frantzesu
peint,
peinture,
tableau
Ingresu
painting,
painted
Ispagnolu
pintado
Italianu
dipinto
Tedescu
gemalt,
bemalt,
Gemälde.
píntu 1 , nm Definitzione genia de greme chi ponet a su laore a erba (impreau po esca puru); in cobertantza, fintzes sa piscita Frases a sa tella dhi pòngiu unu pintu biu (G.Mura). Terminologia iscientìfica crp
pintuéru , nm Definitzione greme chi ponent po esca in is latzos po cassare pigiones.
pintugarroghínu , nm Definitzione greme chi ponent po esca in is latzos po cassare pigiones, nau deosi po su colore.
pintuínu , agt, nm: pintulinu,
pinturinu Definitzione
chi est totu a pintirighinos (e fintzes a magras de diferente colore), nau de sa pedhe, de su colore de su pilu de un'animale; pintirighinu / gatu pinturinu = genia de pische (scyliorhinus stellaris)
Sinònimos e contràrios
biscacadu,
incespiau,
pintarinadu,
pintolinadu
Frases
is ogus pintuinus suus m'iant puntau po un'orixedha ◊ est una crabitedha pintulina ◊ piola, bella piola, rúgia rúgia e pintulina! ◊ ogus pintulinus istampa cadinus, ogus niedhus istampa capedhus ◊ s'orbaci puru est mesu pintuinu
2.
issu tenit una camisa a pintulinus
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bigarré
Ingresu
variegated
Ispagnolu
abigarrado,
veteado
Italianu
screziato
Tedescu
gesprenkelt.
pintulàu pentulàu
pintulédhu , agt Definitzione dhu narant de su pane de fresa (o carasau) male pesau, pagu aghedu, e chi po cussu coendho essit totu a bubburucas e mancighedhas prus cotas o fintzes abbruxadas o pigandho colore (faizones) e cun s'arrestu mancu cotu tanti bene (ca is duos pígios no si funt istacaos): a logos dhu narant a su pane gutiau Sinònimos e contràrios afritiau, faizonosu, pentulau Frases su pane, candho no pesat bene, essit pintuledhu Ètimu srd.
pintulinàu pintolinàdu
pintulínu pintuínu