pistàu pistàdu
pistàza pistàgia
pistazàre pistatzàre
pistazía , nf Definitzione cosa pistada, fata a farinos, a orrughedhos (es. pane carasau) Sinònimos e contràrios arrogalla, cífrinu, fafaruza, frataza, piciualla, pispisa, pistàgia, tzimuca, vèglia Ètimu srd.
pistàzu pistàgia
pistédhu , nm Definitzione pilloni annapau, de noti, de su tiàulu o sóriche càmpinu o pinnàdigu, tzuntzurredhu, genia de animaledhu múrinu chi essit solu a denote (no biet in sa lughe): assimbígiat unu pagu a is pigiones ca portat coment'e alas e andhat a bolu, ma est unu mammíferu e faet su fedu che custos Sinònimos e contràrios alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe Terminologia iscientìfica anar.
pistèlca , nf: pisterca Definitzione picioca, ma nau fintzes a disprétziu po una pagu ’e bonu de fatas.
pistelchína , nf: pisterchina Definitzione is pistercos, chedha de pistercos, de piciochedhos malos Sinònimos e contràrios brusconàglia, cannarolaza, edora, pitzinnàglia, ratatúglia Frases bi ndh'at de pisterchina in iscola!…◊ sa pisterchina bi leaiamus gustu a los fàghere canitzare ca no los podiamus bídere ticu! Ètimu srd.
pistélcu , nm: pistercu Definitzione piciocu, ma nau fintzes a disprétziu po unu pagu de bonu coment'e fatas Sinònimos e contràrios gagliotu, pisercu, pistercone Frases sos carabbineris fint recuindhe cun duos pistercos arrestados, ca a cantu paret aiant furadu bestiàmine.
pistèrca pistèlca
pisterchína pistelchína
pistércu pistélcu
písti! , iscl, nm Definitzione foedhu chi si narat po afuta candho si tocat cosa chi abbruxat o chi punghet / pònnere p. in murros a unu = fai abarrai citiu a unu Sinònimos e contràrios oci!, pistidha! | ctr. titia! Frases pisti, lampu: budhidu est! ◊ pisti pisti, a calura!…◊ pisti, puntu mi at! ◊ chie si ch'etat in su fogu allutu contr'a dogni rejone narat "Pisti!" (P.Mossa) Ètimu srd.
pistichinzàre , vrb: apistichinzare*, pistighingiai, pistighinzare Definitzione pònnere, pigare o tènnere pistighíngiu, oriolu, pentzamentu Sinònimos e contràrios apensamentai, furighedhai Frases no faint faina de giudu, pistighingendi coment'e chi portint musca cuadhina ◊ sa pipia pistighíngiat sempri cun su fradixedhu ◊ sa vida in is venas pistighíngiat alluta ◊ issa no tzelat mai de pistichinzare 2. fuit meda pistighinzau po custas cosas ◊ seus unu pagu pistighingiaus Ètimu srd.
pistichinzósu , agt: pistighignosu,
pistighingiosu,
pistighinzosu Definitzione
chi tenet pistighíngiu, chi est pentzandho a calecuna cosa preocupau, fintzes chi dhu tenet de naturale a istare a pistighíngiu, a si pigare pentzamentu
Sinònimos e contràrios
apensamentau,
apinnicadu,
arreolau,
isperiguladu,
orioladu,
pinnicosu
/
afrodhiosu,
apedhiosu,
schinitzosu,
spedhiosu,
unigosu
| ctr.
ilvioladu,
trancuillone
Frases
allà unu cristianu pistighingiosu! ◊ sa pitzinna est pistichinzosa de torrare a domo ◊ seo pistighignosa canno no íscio comente istas!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
préoccupé,
inquiet
Ingresu
anxious
Ispagnolu
ansioso,
preocupado
Italianu
ansióso,
apprensivo,
preoccupato
Tedescu
ängstlich,
bekümmert.
pistichínzu pestighínzu
pistichizonàre , vrb: apistichizonare* Sinònimos e contràrios acarrongiai, aprigare, apirchizonare, atavellai, frongire.
pistídha! , iscl Definitzione foedhu chi si narat candho si tenet basca meda o si tocat cosa chi abbruxat Sinònimos e contràrios pischidha 1, pisti!, pustidha! Sambenados e Provèrbios smb: Pistidda Ètimu srd.
pistidhadúra , nf Definitzione su pònnere pistidhos, pedras a singiale in is làcanas Ètimu srd.