A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pistàdu , pps, agt, nm: pistau Definitzione de pistare; chi est pistu, malandhau de is cropos chi at pigau; erbas cruas pistadas (àgiu, fràbbica, pedrusèmene) ammesturadas cun ógiu de olia e casu po cundhire macarrones Sinònimos e contràrios pistu, trisinau 1 / tzacorau 2. fut una dí su piciocu miu strolochendimí ca borèt andai a bí sa partira: ohi, ohi, totu pistara seu! Tradutziones Frantzesu battu, écrasé Ingresu crushed Ispagnolu machacado Italianu pestato Tedescu zerstoßen, Pestosoße, Kräutersoße.

pistadúra , nf: pistarura, pistatura Definitzione su pistare; su singiale chi lassat su pistare, unu cropu, fintzes sàmbene pistau chi si paret in sa carre a fora; cosa pistada Sinònimos e contràrios magiadura / pistada, pistore / allirorau, frincu, lida, libidore, lidigori, marchedhu, sambellutau / trisinadura 1 Frases dh'ant bociu a pistadura, a cropus de martedhu a conca 2. cuss'isterzu de ferrirmartu est totu pistaduras! ◊ custa melaghidonza zughet pistadura, comente ndh'est ruta a terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contusion Ingresu bruise Ispagnolu golpe, contusión, cardenal Italianu battitura, contusióne, ecchìmosi Tedescu Schlagen, Schlag, Quetschung.

pistàe , vrb: pistai, pistare, pistari Definitzione nau de cosa (mescamente tostada o àrrida), fàere a orrughedhos minudos, a farinos, o segundhu fintzes a pasta, istrecare acropandho cun calecuna cosa o aina tostada: nau de cosa chi no segat, ammodhigare a cropos, a istrecadura, ponendho pesu in pitzu o poderandhodha a istrintu meda; lassare singiale de cropu (e fintzes atumbare a cropu a logu tostau); giare surra, atripare meda, pigare a cropos a meda (fintzes iscúdere a una mata po ndhe fàere orrúere su frutu, es. landhe, olia, nughe); pigare o giare cadha, múngia / pps. pistadu, pistu Sinònimos e contràrios cerfai, ischitzare, pistatzare / abbugnai, atzumbarare / magiare, surrai / batacollare, matanare Maneras de nàrrere csn: pistai a fini, a grussu; pistare a unu chei s'azu, che tilipirche, chei su nie = surraidhu meda; pistai àcua = pistare a modhe, fàghere cosas in debbadas; pistàresi sa limba = (puru) faedhare in debbadas; dare pedra ’e pistare a unu = pònnereli dificurtades meda (mescamente andhèndheli in contràriu); pistai is pabaristas = istare abberindhe e serrendhe sas pibiristas a meda, pistincai Frases pístadi sa limba, pro nàrrere machines! ◊ si pistat su sale russu pro lu fàghere fine ◊ no ti che seas subra de sas pumatas ca si pistant! ◊ chie lu at pistu custu labiolu, chi est totu a marcos?! ◊ su ferreri pistat su ferru in s'ancódina ◊ sa figu posta a càtigu si est totu pista in s'isterzu ◊ mi apo pistu unu pódhighe corpendhe a martedhu ◊ ndh'est rutu dae cadhu e at pistu sa conca a una pedra (P.Pillonca) 2. si no mi l'agabbas, oe ti pisto! ◊ ti pisto chi ti apo a fàghere modhe che tamata! 3. Gonàriu at isprimitziau a si pistai ◊ debbadas ti pistas: cusse no ti cheret ◊ chissaghi cantu as pistau in sa vida!…◊ in cussu logu est totu unu pistai: est fortunau chini ndi torrat sanu! ◊ ses tota vida pista pista! Ètimu ltn. pistare Tradutziones Frantzesu piler, écraser, se donner du mal Ingresu to crush, to do one's best Ispagnolu machacar, afanarse Italianu pestare, arrabattarsi Tedescu zerstoßen, stoßen, schlagen, sich bemühen, sich anstrengen.

pistàgia , nf, nm: pistaza, pistazu Definitzione orrugos de cosa pistada; unu chi abbarrat sèmpere alleghetandho, foedhandho chentza dh'acabbare Sinònimos e contràrios pimpidalla, pimpirida, parfaruza, pistazia / ciaciareri, gargale, paraletadore, pistasaghina / pistàgia | ctr. mudurcu Frases su puzone isterret bolu pustis chi sa pistaza at mandhigadu ◊ cussu est sèmpere ingurtindhe cogonedhos túndhulos fintzas a s’úrtimu pistazu Ètimu srd.

pistài pistàe

pistalàldu, pistalàrdu , nm Definitzione tàula de picai, orrugu de linna grussu e ladu, agiustau e cun d-una genia de asa, po dhue pòdere segare o pistare cosa, impreau prus che àteru in coghina / fàcia de p. = isfaciu, chi no sentit bregúngia nudha nudha Sinònimos e contràrios segabetza Frases sa tàula de sa matraca est grussa coment'e sa tàula de su pistalardu ◊ cherzo duos pistalardu che custu 2. calchi fàcia de pistalardu pretendhet sa luna intro su putu (L.Ilieschi) Ètimu srd.

pistaméntu , nm Definitzione su pistare Sinònimos e contràrios pistada, pistadura, pistore Ètimu srd.

pistamòlas , nm Definitzione su maistu chi trebballat is molas, siat po ndhe fàere noas e siat torrandho a picare cussas giai manigiadas Sinònimos e contràrios picamoa Ètimu srd.

pistàncu , agt Definitzione chi andhat a tzopu, ciópili ciópili Tradutziones Frantzesu claudicant Ingresu limping Ispagnolu claudicante Italianu claudicante Tedescu hinkend.

pistapèta , nm Definitzione genia de martedhu de linna po pistare petza innanti de dha còere (segundhu comente) Sinònimos e contràrios acapuladori, picapetza Frases dae unu truncu de pirastru at fatu pistapetas, tuvedhos e tazeris Ètimu srd.

pistapòne , nm Sinònimos e contràrios cadha, cària, cumbata, impodha, inzotu, istimpida, matana, mugna, pista, podha.

pistàre, pistàri pistàe

pistarràina pastarràgna

pistarúra pistadúra

pistasaghína , nm Definitzione unu chi foedhat meda bantandhosi puru Sinònimos e contràrios banosu, bantageri, barrosu, bragheri, bragosu, pageri, pampallucheri, vantagiosu Ètimu srd.

pistasàle , nm Definitzione pedra fata coment'e istrégiu apostadamente po dhue pònnere sale a dhu pistare Ètimu srd.

pistatúra pistadúra

pistatzàre , vrb: apistuzare, pistazare, pistutzare Definitzione is matessi significaos de pistare cun is prus s'idea de meda, a sa sighia Sinònimos e contràrios cerfai, iggragnare, ischerfiare, ischitzare, pistae, pistorjare / abbugnai, atzumbarare / magiare, surrai / batacollare, matanare Maneras de nàrrere csn: ómine pistatzadu = istracu e cossumidu, pistu de triballu; vida pistatzada = tropu trabballosa, sacrificada Frases mancari eo a solu e bois tantos, bos pistatzo sa conca a totugantos! ◊ totu sa die apo pistatzadu e sento sa fadiga ◊ sas àmbrias rúgias de sa cambigana si pistatzant e si frigant che una pumada in sa parte malaidosa (N.Pianu)◊ pustis de tantu pistatzare in sa vida, totugantos recuimus a campusantu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piler, écraser Ingresu to crush, to grind Ispagnolu machacar, moler Italianu pestare, triturare Tedescu zerstoßen, zerkleinern.

pistatzína , nf Definitzione su istare pistandho, giaendho múngia meda, faendho istracare a tropu Sinònimos e contràrios cadha, impodha, matana, pista, pistamentu, pistatzu Frases a fortza de matanas, masellu e pistatzina iseredant sos benes de ognunu! (S.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grande fatigue Ingresu anxious exertion Ispagnolu paliza, fatiga ansiosa Italianu fatica ansiósa Tedescu ängstliche Mühe.

pistàtzu , nm Definitzione su istare a su pista pista, fintzes sonu surdu de cropos, de pistadura / fatu a p. = arrogau, fatu a pimpiralla Sinònimos e contràrios pistamentu, pistatzina / fafaruza, pistàgia Frases custos chi cantant e sonant a sa continentale faghent úrulos e pistatzos, atreghentu e tremutu chi issurdant mesu mundhu! Ètimu srd.