A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

píssinu 1 , nm Sinònimos e contràrios tródhia.

pissiòri , nm: pitigore, pitzigore, pitzigori, pitziori Definitzione genia de pistidhore in sa pedhe chi faet a iscrafíngiu, chi friet, paret de púnghere; fintzes gana manna de calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbrugiore, budhiorza Frases si furint fatus púngiri de s'àrgia e iant inténdiu feti unu pissiori lébiu ◊ a pitziori ti pigant is gunnedhas mias? ◊ mancai siast arrullada, pitziori meda tenis! ◊ su iscràfiri meda fait a pitziori etotu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu démangeaison Ingresu itch Ispagnolu picor, comezón Italianu pizzicóre, prurito Tedescu Juckreiz, Jucken.

pissiósu , agt: pitigosu, pitziosu Definitzione chi pítziat, chi ispirtit (de punghidura, pitigadura, budhidura), o chi est de sabore forte, pitzigorosu (nau de cosas de papare o bufare): si narat fintzes de cosas chi dispraxent, chi dolent Sinònimos e contràrios ispurtidhosu, ispurtiolu, pitzigorosu, pitzulosu / àspidu Frases fint frantos dae su fumu pitigosu ◊ in s'istadi su soli est pitziosu 2. casu martzu pitziosu ◊ gighiat unu coinzolu cun pumatas, melinzanas e una màcia de piberone pitigosu ◊ s'acuardenti est pitziosa 3. est pitziosu e grai su bíviri in logu allenu de istràngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piquant Ingresu thorny, spicy Ispagnolu punzante, cortante, picante Italianu pungènte, piccante Tedescu stechend, scharf, pikant.

píssira , nf Sinònimos e contràrios pissiredha.

pissiràche , nm Sinònimos e contràrios badrufa, marrócula Terminologia iscientìfica ggs.

pissirèdha , nf Definitzione in su foedhare de o cun is pipios, sa natura de s'ómine, píssira Sinònimos e contràrios bichiriola, bobborota, lelledha, picita, pilledha, pillighita, puzonedha, tórrina Ètimu srd.

píssiri , nm: pítziri Definitzione puntighedha de calecuna cosa Maneras de nàrrere csn: in pítziri = in pitzus, in punta; èssiri parau in pítziri, èssiri in píssiris in píssiris = èssere apunta apunta a…; èssiri o istai in pítziri in pítziri, in pitzirighedhu = a orighedhu, in puntirighita; portai (unu fuedhu) in pítziri de lingua = pàrrere própiu de l'ammentare ma chentza resessire a lu nàrrere Frases in centu tiaus: gei fiast in pítziri, a nci arrui aici! ◊ mi nc'est essiu de conca ca est nervosa: custas dis est in píssiris po dónnia cosa ◊ tengu is ogus cun is làmbrigas in pítziri 2. si fiat sétzia in pítziri in pítziri de sa cadira.

pissíta pissèta

pissítu , pps Definitzione de pissíghere Sinònimos e contràrios pessighidu Frases su puzonedhu est naschidu po no èssere pissitu, e invetze l'ispómpiat unu catzadore…

píssiu písciu

píssu pícius

píssu 1 , nm: pitu, pitzu 2 Definitzione sa buca de dónnia genia de pigione; css. cosa chi faet o abbarrat a punta; foedhandho de ccn., su fàere chi tenet, a poderiu, a prepoténtzia / formica pitzirúvia = una calidade de formiga, a conca orrúbia Sinònimos e contràrios bicu, bículu 1, pítiche, pítuli / ispuntone 1, punta 1 Maneras de nàrrere csn: cocòi de pitzus, trabballau a pitz'e unga = piu, pane fatu totu a bicos; segai su pitzu a ccn. = irmurràrelu, smurrai s'atrevimentu; èssiri o torrai a pitzu calau = tristu, dispiàghidu, abbirgonzadu; portai su fuedhu in pitzedhu de língua = chi paret própriu de l'ammentare, ca s'ischit, e però no si resessit a lu nàrrere, no benit Frases su sabbateri teniat unu papagallu mannu: portàt unu pissu chi Deus ndi campit! ◊ su puzonedhu aperit su pitu e che picat su bucone ◊ sa columba bodhit una chima de oliba e lia ghirat in su pitu, a Noè ◊ e comenti seu? su pitzu sanu e sa coa segada! ◊ pudhas e anates sont afainatas dae unu bicu a s'àteru acapitanne fenu chin su pitzu 2. unu pitzu de s'artari ◊ sos pitos de su monte ◊ suta de una fasche de sida e fozisina si semeschiaiat unu pitu de zancheta 3. tropu pitzu tenit, cussa fémina! Sambenados e Provèrbios smb: Pitzus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bec, pointe, coin Ingresu beak, border, point Ispagnolu pico Italianu bécco, punta, lémbo Tedescu Schnabel, Spitze, Zipfel.

píssu 2 písciu

pissúca pisciúca

pissulài , vrb: pitulare, pitzulae, pitzulai, pitzulare, pitzulari, pitzuliare, pitzulicare Definitzione coment'e pigare a bicadas, a ispítzulos (fintzes fàere una segada a serros tundhendho) Sinònimos e contràrios biculare, ispiciulare, piticare Maneras de nàrrere csn: pitulare sa chiterra = sonaidha tochendi is cordas a ispitzuladura; pitzulai de ogu = pònnere ogru; pitzulare sa castanza = ispitighedhare, fàghere una segadedha chi no si tzochet coghindhe Frases imbelosida puru, sa tachina pitulesit sa pudha ◊ duas tiricas in sa safata, chentu fainas pro un'ispera, pítula pítula a sa tabbachera ◊ mariapiga at pitulau deghe figos ◊ fut timorosa che pillonedhu chi píssulat farinalla e si fut fuia 2. nues de corroncas sunt pitulandhe tírrios assustados 3. custa borta mi parit ca ti pítzulat sa giustítzia, a tui! 4. filla mia, calincunu malu chi ti bit, aici bella, ti pítzulat de ogu! Ètimu srd.

písta , nf, nm: pistu Definitzione su pistare, nau fintzes in su sensu de su sufrimentu, sa pelea de su faghevaghe, de unu faghevaghe furighedhosu; surra de cropos / fàghere a pistos = pistai, fai a pimpiridas Sinònimos e contràrios antua, cadha, cària, cumbata, impodha, inzotu, matana, mugna, pistapone, rebbatu / banzu 1, magiadura, surra Frases no si ndhe podet prus de su pistu chi si picat ◊ bos damus pista manna fachendhe su cocone in domo ◊ si ischerezis comente est istada sa pista, faghet làstima a bois puru 2. de sa pista chi li deint lu fregasseint e ndhe molzeit ◊ tziu Missente mi at postu pore e no isco ite l'apat mantesu dae mi dare una pista Ètimu srd.

pistabísta , avb Definitzione pistandho sèmpere, acropandho, ammungiandho, pigandho pelea Frases est un'andai pistabista, feriveri, arrósciu oi de custus, cras de cudhus, a iscónchius, a murrúngius.

pistàciu , nm: pistatzu 1 Definitzione genia de linna chi faet unu frutu coment'e una nencioledha pitica e longhita, bona a papare e impreada po cundhimentu: sa fògia de bisura assimbígiat unu pagu a sa carrubba / p. de terra = nantzola o nuxedha americana (Arachis hypogea) 2. in su furru meu aturraia fintzas pistatzu e méndhula po is carratoneris Terminologia iscientìfica frt, Pistacia vera Tradutziones Frantzesu pistachier, pistache Ingresu pistachio Ispagnolu pistachero, pistacho Italianu pistàcchio Tedescu Pistazie.

pistàda , nf Definitzione su pistare Sinònimos e contràrios cerfada, pistadura, pistamentu, pistorada, pistore Ètimu srd.

pistadòra, pistadòre , nf, nm Definitzione aina po pistare (fintzes po iscúdere orrobba samunandho) Ètimu srd.