pitàrbu , agt: pitiarvu, pitzarbu Definitzione si narat de cuadhu o de àteru animale: chi portat una mància bianca in is murros Ètimu srd.
pitàre , vrb Definitzione ispuntare unu pagu Sinònimos e contràrios ispitare*.
pitàre 1 pintài
pitariólu , nm Definitzione genia de sulitu / segai a buca de p. = a buca de sulitu, de sbiàsciu Sinònimos e contràrios pipariolu Frases pigat cudhu pitariolu, si dhu imbarat a lavras e cumènciat a sonare movendho cun pagu trassa is pódhighes (Deidda/Saderi)◊ s'ispassu de Tristolu fut a sonare su pitariolu: ischiat sonare dogna ballu e sa gente chi passàt in sa cussòrgia si frimàt a dh’iscurtare Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd.
pitàrra , nf Definitzione genia de pigione mannu: pudha càmpina o média Sinònimos e contràrios pidraxu Terminologia iscientìfica pzn, otrix tetrax orientalis.
pitàu pintàdu
pítau , nm Definitzione pigione chi si faet su niu in truncos buidos de matas faendho s'istampu a bicadas (dhue ndh'at duas arratzas) Sinònimos e contràrios atacadolza, bicamata, picabica, pitigone, tocafuste, tochedhadòrgia Frases chie narait chi cussu puzone fit unu pítau, chie una pupusa ◊ su pitzinnu colait oras intreas iscurtandhe su tumbarinu chi su pítau tocait in sos àrvores Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.
pitèca , nf Definitzione genia de cogone fata cun crivàgiu Terminologia iscientìfica pne.
piteràca , nf: pitiraca,
pitiriaca Definitzione
mòri, ma fintzes camminu istrintu e prenu de malesa in logu de monte, pruschetotu cun muros o oros artos a parte e àtera
Sinònimos e contràrios
caminu
/
botorinu,
izola,
strintu,
terighinu
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere sa p. = scirrai una cresuri, ispatare unu caminu ischimendhe sa cresura a manera de pòdere passare bene; pitiracas betzas, làgrimas noas
Frases
fit andhadu a giraolta coment'e piteracas chi falant dae montes ◊ in d-una pitiraca incarrarzada bi est babbu cun sa càvana ◊ unu tempus sa campagna fut tota zente e finas sas pitiracas fint pulidas
Tradutziones
Frantzesu
sentier encaissé
Ingresu
enclosed path
Ispagnolu
vereda
Italianu
viòttolo incassato
Tedescu
eingeengter Feldweg.
pitiarredhedhédhu , agt Definitzione
deasi piticu chi no dhue at mancu it'e bíere
Sinònimos e contràrios
minudedhedhedhu,
pitinninniu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
minuscule
Ingresu
very tiny
Ispagnolu
minúsculo
Italianu
minutìssimo
Tedescu
sehr klein.
pitiarredhédhu , agt, prn: piticherredhedhu, pitierredhedhu Definitzione minoredhedhu, piticu piticu Sinònimos e contràrios piciridhinu, piticadhedhu, pitinninniu, pitirrinchinu | ctr. debberone Frases funt malafitziaus: dhus lassant iscambillaus de pitierredhedhus e a mannus si fúrriant a su majou!
pitiàrvu pitàrbu
pitibíti , nm Definitzione istrinta chi si giaet a sa carre cun is pódhighes, ispitzulada; fintzes s'iscartu de su linu / avb.: leare una cosa p. = cun delicadesa, cun sa punta de is didus Sinònimos e contràrios pítiche 1 Ètimu srd.
piticàciu , agt: piticatzu Definitzione chi est unu pagu piticu, no meda, ma a dónnia modu no mannu o matucu comente si iat a bòllere Sinònimos e contràrios piticognu | ctr. mannàciu Frases custas síndrias funt piticatzas: prus mannas no ndi tenit? ◊ custu est pisci piticàciu! Ètimu srd.
piticàda , nf: pitigada,
pitzicada,
pitzicata,
pitzigada Definitzione
su pitigare, ispitzulare; genia de freadura chi si faet in sa carre a fortza de dha frigare o tocare cun cosa tostada (e in cobertantza fintzes dannu, male chi si faet a unu); tantighedhu de cosa chi si pigat cun sa punta de duos pódhighes, cosighedha paga
Sinònimos e contràrios
frazadura,
freadura,
iscaldidura,
malandra,
piticadura
/
burtzaredha,
ispertzada,
petigada,
pibiada,
pimpiredhu,
pimpirida,
pítzia,
podhicada
2.
comente l'intrat su sedhone, s'àinu est totu pitigadas ◊ bella pitigada li ant dadu, mih: che li ant furadu su mesu de su bestiàmine! ◊ gei ti est sutzédia bella sa pitzigada!…
3.
gighet una tabbachera dae ue dogni tantu leat una pitigada de tabbacu ◊ a sa padedha li cheret una pitzigada de sale
4.
s'esséntzia nostra est una pitzigada de chisina niedha (S.Baldino)◊ una pitzigada de màdrighe faghet pesare totu su pane
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pincement
Ingresu
nip
Ispagnolu
pellizco
Italianu
pìzzico
Tedescu
Kniff,
Stich,
Prise.
piticadhédhu , agt: pitichedhedhu Definitzione
chi est piticu meda, própriu pagu cosa de mannària
Sinònimos e contràrios
minudu,
picaradhedhu,
pitiarredhedhu,
pitinninniu,
pitirrinchinu,
tzintzirichedhu
| ctr.
debberone,
mannu
Tradutziones
Frantzesu
très petit
Ingresu
very small
Ispagnolu
muy pequeño
Italianu
piccolìssimo
Tedescu
sehr klein.
piticadòre , agt Definitzione chi pítigat, chi ispítzulat Sinònimos e contràrios piticajolu, spitzuladori Ètimu srd.
piticadúra , nf: pitigadura, pitzigadura Definitzione su pitigare, su tocare istringhendho a forte (prus che àteru cun is pódhighes, o fintzes cun àteru chi aferrat apenas de sa carre o dha frigat a forte)/ pitzigadura de ogu = su male chi si faghet ferindhe a ogru, ponindhe ogru Sinònimos e contràrios frazadura, freadura, iscaldidura, piticada Frases sas baroniesas fachent su rosu, chi est sa minestra de zóbia santa, a piticadura ◊ si est àpidu cun su pè unfradu neghe de una pitzigadura de bota 2. custa pitzigadura de ogu malu fut mala a sanare Ètimu srd.
piticajólu , agt Sinònimos e contràrios spitzuladori Ètimu srd.
piticalímba , nm: pitigalimba Definitzione erba chi faet a cambighedhos longos longos a bàtoro atzas inue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bestimentu) Sinònimos e contràrios apicigapíciga, batiringalonga, pigabiga, pigulosu, pitzicadorja Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine Ètimu srd.