pisúdha , nf Definitzione sa natura de su mascu Sinònimos e contràrios bollolla, chirita, lelledha, marracoi, minninna, pichiriola, picita, pilledha.
pisúdhu , nm Definitzione cropighedhu giau a conca cun s'annoigadórgiu de is pódhighes serraos a púngiu Sinònimos e contràrios pistóriga Ètimu srd.
pisudúlci, pisudúrchi, pisudúrci pisúci
pisulàre , vrb Sinònimos e contràrios chiriolare, istriulare, moricare, pilisae, trumbugliai Frases ndhe li ant istratzadu sas carres, e pisuladu sa carena ◊ su bentu a buliones che písulat sa zente in s'aera ◊ si pesat su bentu pisulendhe sas undhas in s'ocèanu ◊ písula in altu che puma s'ispada e ammustra a isciaos e donnos s'istadea! ◊ undhas de trigu pisuladas e caltzigadas Ètimu srd.
pisulíta, pisulítu , nf, nm Sinònimos e contràrios bichiriola, chichia, lelledha, minninna, pilledha, pillilla, pissiredha, puzonedha Ètimu srd.
písulu , nm Definitzione basolu písiri, genia de laore (alegúmene, upm) chi assimbígiat unu pagu a su pisu, ma est a tega prus curtza, birde, a granos tundhos e prus piticos, druche de sabore, de papare a friscu su granu (o papu); su sèmene de sa martigusa Sinònimos e contràrios pisedhu 4, pisolu, pisu 2, pisuci, presúrtzisi Terminologia iscientìfica lrs, Pisum sativum.
pisumolentínu , nm Definitzione genia de erba chi si sèmenat a fenu Sinònimos e contràrios fenuggregu Terminologia iscientìfica rba, Trigonella foenum-graecum.
pisúncu , nm Definitzione pisu, granu piticu.
pisúrce, pisúrche, pisúrci, pisurúci, pisúrtzis pisúci
pisuvà , nm Definitzione denti de béciu, de bècia, basoledhu atzudu, genia de erba chi faet a cambu longu e faet su granu coment'e una faighedha atzuda, unu o duos granos in d-una teghighedha agiummai a sa metade de sa chi faet su pisucre Sinònimos e contràrios anchíscia, faisedha, fravaria, nasedhu, pisedhu, písiri, tresatzas Frases su pisuvà si sèminat in martzu Terminologia iscientìfica lrs, Lathyrus sativus Ètimu srd.
pitagóricu , agt Definitzione de Pitàgora (su matemàticu famadu de s'antigóriu), nau mescamente de is tàulas o tabbellinas cun sa moltiplicatzione de is primos deghe números.
pitài pintài
pitajólu, pitajóu , nm, nf: pitiola,
pitiolu,
pitiou Definitzione
sonagedha, ferru piticu prus che àteru longhitu, chi si apicat a su tzugu de is animales; a logos pitiolu dhu narant a su tzocadore o podhiale (ca faet frore a bisura de pitiolu)
Sinònimos e contràrios
petiola,
picaloru,
sonagiolu
/
apensamentu
Frases
is crabas dhi iant postu infatu cun is pitiolus chi sonànt che campanas a dópiu ◊ intro de sa badhe a cantilena repicat unu pitiolu ◊ sonas su sulitu in cuncórdiu cun pitiolus e trinitus
2.
no ti dha pighis tropu a coru, a nci cravai atrus pitiolus in conca!
Terminologia iscientìfica
snl
Tradutziones
Frantzesu
grelot
Ingresu
harness-bell
Ispagnolu
sonajero
Italianu
sonàglio
Tedescu
Schelle.
pitàli , nm: pitrali,
pritali Definitzione
in su frunimentu de su cuadhu e de su burricu, genia de fasca, tira de cosa larghita chi de su sedhatzu passat in su petorru de s'animale, a manera chi no torret agoa su sedhatzu
Frases
a s'ègua dh'apu comporau su pitrali cun sa scingra noa ◊ sa sedha de su molenti fut afrimmada de su pitali e de sa cínghia (P.Caredda)
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
poitrail
Ingresu
breast-strap
Ispagnolu
petral
Italianu
pettorale
Tedescu
Brustriemen.
pitàntza , nf: pitàntzia Definitzione
su papare in cantu diferente unu de s'àteru
Sinònimos e contràrios
màndhicu,
papai 1
Tradutziones
Frantzesu
plat
Ingresu
course
Ispagnolu
plato,
comida
Italianu
pietanza
Tedescu
Gericht.
pitantzéri , nm Definitzione chie aprontat is papares.
pitàntzia pitàntza
pitànu , nm Definitzione pane de sirbone, pane o fà de procus, patata pórchina, genia de frore chi faet a patatedha ladita, asuta de terra Sinònimos e contràrios ciciugojuadu, cuchedhu 1, cucú 1, lepirisposu, ortiedhu Terminologia iscientìfica rba, Cyclamen repandum Ètimu srd.
pitaolàu , agt: pitiolau Definitzione nau de animale, chi portat pitajolu, sonàgia Frases su tallu pitiolau s'intendit pascendi Ètimu srd.