A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pamparíglia , nf Definitzione orrobba grussa, de lana Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl. pampelina.

pampasàda , nf Definitzione fràmmula de fogu Sinònimos e contràrios iframiada, pampada.

pampè , nm: pompè Definitzione tira de sola chi si ponet in sa punta de is iscarpas po chi sa punta no si calet; in is cambúcios de su bestimentu, tira de orrobba chi passat a istafa asuta de s'iscarpa, in s'oru de su cracàngiu Sinònimos e contràrios bambè Ètimu spn. avampiés.

pampèos , avb Definitzione èssere in p. = istrantaxu, ritzu, prantau; lassare a ccn. in p. = lassare istare prantau, mancu a dhi nàrrere a cicire.

pàmpina , nf, nm: pàmpine, pàmpini, pàmpinu 1 Definitzione fògia de bide in sa pértiga, sida de sarmentu / pàmpina maistra = sa pértia noa bona, de is pudonis lassaus po dha bogai e fai frutu (ctr. pillonàcius chi essint in su truncu, de ismamai) Sinònimos e contràrios pampinale / cdh. pàmpana Frases pàmpinu meda… e àxina pagu! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. pampinus Tradutziones Frantzesu pampre Ingresu vine-leaf Ispagnolu pámpano Italianu pàmpino Tedescu Weinrebeblatt.

pampinàle , nm Definitzione istare prantadu a p. = statuau, abbarrare prantau Sinònimos e contràrios pàmpina / pigionatzu Frases sunt creschindhe prantones e pampinales 2. sos curiosos s’istaiant prantados a pampinale dae su manzanu a su sero, abbaidendhe Ètimu srd.

pampinàre , vrb Definitzione cricare e furare àghina Sinònimos e contràrios agratzare Frases cun sos cumpanzos essiant a pampinare a sas binzas anzenas Ètimu srd.

pampinàrzu , nm Definitzione logu de pàmpinu, sa bíngia Sinònimos e contràrios bigna Ètimu ltn. pampinarium.

pàmpine pàmpina

pampinèlla , nf: pimpinedha, pimpinella Definitzione genia de erba bona a firmare (fàere cagiare) su sàmbene in is trincos e segadas: un'arratza de cust'erba etotu faet prus manna e dha narant pimpinella areste e un'àtera calidade ancora est ispinosa e dha narant pimpinella spinosa o spinedopis (Sarcopoterium spinosum) Sinònimos e contràrios coigrispa, pamparedha, pimpina Terminologia iscientìfica rbc, Sanguisorba minor Ètimu itl.l pampinella.

pampinèlla 1 , nf: pimpinella 1 Sinònimos e contràrios fartzia Terminologia iscientìfica rba, Adiantum capillus veneris.

pàmpini pàmpina

pampinósu , agt Definitzione nau de matedu, chi portat, bogat o faet fògia meda Frases piantas pampinosas ◊ at batidu unu carru de sida pampinosa Ètimu srd.

pàmpinu , avb, agt Definitzione andai a p. = a s'imbàtoro, a pampadas, ponendho manos e benugos in terra; coment'e agt., chi est incrubau, crocau, nau de erba Sinònimos e contràrios pampada 1, pàmpala, pampa 1 2. pascint is brebeis intr'e su fenu pàmpinu, frisa, abuleu.

pàmpinu 1 pàmpina

pàmpinu 2 , nm Sinònimos e contràrios pampada Ètimu srd.

pampixèdha , nf Definitzione min. de pampa, frammuledha de fogu Tradutziones Frantzesu petite flamme Ingresu little flame Ispagnolu llama pequeña Italianu fiammèlla Tedescu Flämmchen.

pampòdha , nf Definitzione linnighedha fine po allúere su fogu, cosa bella a fàere fràmmula Sinònimos e contràrios chercuzu, chimuza, frustigalla, ischimuza, pampudhia Ètimu srd.

pampòri , nm Definitzione genia de budhidore in sa carena Sinònimos e contràrios frachesa 1, frachígliu Frases seu totu a pamporis Ètimu srd.

pampudhía , nf Definitzione linnighedha fine po allúere fogu Sinònimos e contràrios chercuzu, chimuza, frustigalla, ischimuza, pampodha Frases at allutu su focu chin d-un'imbratu de pampudhia Ètimu srd.