A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

panegàgiu , nm Definitzione fita de casu manna comente si segat e si ndhe piscat de su cadhàrgiu faendho su casu Terminologia iscientìfica mng.

panególvu , nm Definitzione pane de colvu = bobboi dormiu totu imbodhigau, ingendrau ma chentza naschiu Sinònimos e contràrios drummiciolu, sonnighita Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

panegòrra , nm Definitzione su codrolinu Sinònimos e contràrios antunna, cardolinu, corrorinu, feurratzu, tontonniu, túvara 1 Ètimu srd.

panegúcu , nm: panicucu Definitzione duas genias de erba (a una dhi narant fintzes pane de àinu) Sinònimos e contràrios fioralisu, panemundhu Terminologia iscientìfica rba, Centaurea napifolia, Centaurea sphaerocephala Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bleuet Ingresu cornflower Ispagnolu aciano Italianu fiordaliso Tedescu Kornblume.

panemúndhu , nm Definitzione erba de pani: erba bona po ebrúgiu a còere (sa chima si papat fintzes crua), a fògia ladita in punta e agiummai sèmpere isprata in terra che a s'ambulartza e unu pagu pilosedha (ma no arrasposa che a s'ambulartza), sa chima faet una bardúfola pitichedhedha e chentza ispina cun su frore druchesau craru; cun su matessi númene, su frutu de sa narba (dhue at logu chi dhi narant pan'e cagedhu, panitu, panedha) Sinònimos e contràrios panegucu Terminologia iscientìfica rbzc, Centaurea napifolia Ètimu srd. Tradutziones Italianu fiordaliso romano

paneràju , nm Definitzione maistu chi faet paneris, cofinos e iscartedhas Ètimu srd.

panerédhu , nm Definitzione min de paneri, paneri piticu Sinònimos e contràrios pananedhu.

panéri , nm Definitzione cadinu de pannus, istrégiu matucu cun su fundhu de pértigas e is costaos fatos cun tiras de canna isperrada intéssia, cosa chi a logos narant corve (nf.); in cobertantza, su culu / min. paneredhu Sinònimos e contràrios pischedhu, scartinna / colu 1, ciapanarju Frases sa fémina po bogare a lughe sos fizos si est inzeniada a fàere crobes e paneris de iscraleu, frorizaos un'ispantu 2. dh'ant operau de murenas a paneri ◊ is piciochedhus si funt agataus currendi conca a bidha cun is peis atacaus a paneri, de sa timoria! Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. paner Tradutziones Frantzesu panier Ingresu basket Ispagnolu cesta, canasta Italianu panière Tedescu Korb.

paneríghe, panerígiu panaríghe

paneríta , nf: parinita, paronita Definitzione genia de paneri Sinònimos e contràrios paneredhu Frases iscurtzas, a munnedha cugudhadas, in dies caldas e in dies fritas, cun córvulas, cestinos, paneritas in Tàtari intrant a una trumada ◊ atzendhe sos pensamentos e arríbbalos in una paronita de seda (Z.Zazzu) Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu corbeille, panier Ingresu small basket Ispagnolu cesta Italianu cestèllo Tedescu kleiner Korb.

panetèra panatèra

panetéri panatéri

panetòne, panetòni , nm Definitzione genia de druche fatu a cumossu mannu, ispongiatzu Terminologia iscientìfica drc.

paneúnga , nm Definitzione martzidura, matéria chi si faet in s'oru de s'arraighina de s'unga Sinònimos e contràrios didusuisui, fannuga, inghiriúngia, podhighesuisui, sosoi, suisui, ungilúngia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu panaris Ingresu felon Ispagnolu panadizo Italianu paneréccio Tedescu Fingerentzündung.

panevrèsa , nm Definitzione pane carasau, pan'e cici, genia de pane finedhedhu, longu o tundhu (fintzes addopiau), fresau e assau, tzacarrosu (si no est isciustu) Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pain typique de la Sardaigne très mince biscuité Ingresu typical bread from sardinia Ispagnolu pan típico de Cerdeña Italianu pane tìpico sardo a sfòglia sottilissima biscottata Tedescu eine Art sardischen Brotes.

pànga , nf, nm: banga, pangu, pranga Definitzione genia de mesa, ma fintzes su logu, ue ponent o segant petza a bèndhere / min. panghita; arrodas de panga = rodas (de carru) prenas Sinònimos e contràrios bancu / masellu Frases a inghíriu dhue funt sas panghitas cun sos pangalzos illadra illadra crachi albeghe ◊ fiat torrau a bidha po bèndhere is angiones a is pangas 2. citeisí, ca no seis mancu in sa pratza de sa panga! Ètimu itl. panca.

pànga 1 , nf Definitzione genia de pala po trebballare sa terra; sa tàula de mesu in s'orroda prena de is carros Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu bêche Ingresu spade Ispagnolu laya Italianu vanga Tedescu Spaten.

pangài , vrb: bangare*, pangare Definitzione fàere sa petza, fàere unu pegus a petza Sinònimos e contràrios bangalare, masellare, spangai Frases funt andaus a ciapare unu boe po dhu pangare.

pangàlzu , nm: bangàgiu*, pangarzu, pangarxu, pangraxu, prangarzu, prangaxu Definitzione maistu chi faet e bendhet sa petza Sinònimos e contràrios bancalaju, bangadore, caitzeri, caitzu, carnanseri, macedhaju, ispangadore Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu boucher Ingresu butcher Ispagnolu carnicero Italianu macellàio Tedescu Fleischer.

pangàre pangài