A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

panníssu, pannítu panníciu

pannitzédhu pannighédhu

pannítzu panníciu

pannixédhu pannigédhu

pànnu , nm Definitzione orrobba téssia, grussita, siat po fàere a bestimentu e siat po àteru; prémiu chi si giaet coment'e orrobba de prammu (longa fintzes deghinas de metros) a is cuadhos curridores, símbulu de bínchida (fintzes po àteru) Sinònimos e contràrios robba / pàdhiu, palu 1, prémiu / sàbanu Maneras de nàrrere csn: pannos de suta = bestimenta de fundhu (mudandhas, franella, canotiera); p. de pane, de còghere = fascas de pani, sàbanu, zenia de telu de carchi mesu metro de largúria ma longu de metros pro pònnere a pizos su panevresa tesu fintzas a lu còghere; p. de carri = zenia de tessinzu pro trastes de pònnere in dossu, a fundhu; frigai pannus = samunare robba; cúrrere o bínchere su p. = bínchere sa bandhera, currindhe a cadhu; p. de incordedhai = petígliu, zenia de pannitzu chi sas féminas si ponent in petorras, muntesu cun cordedhas; p. pro asciugai sa faci, p. de manos = abbammanu; maistu de p. = traperi, festadore; passare su p. pintu = fàghere carchi cosa de bonu in chirca de campaniare s'ofesa chi unu at fatu innantis; istare o abbarrare donzunu in pannos suos = in càncaros suos, sentza de donai istrobbu a is àterus; non càpiri in pannus = bragare meda; p. de cera = follu de chera comente si ponet in sos casidhos modernos Frases candho babbai andhat a Núoro ti at a portare pannu ruju de seda…(S.Lay Deidda)◊ sa fémina est samunendhe sos pannos ◊ tesset pannu froridu e pannu lisu 2. acabbadha, chi tanti no ndi pigas de pannu! ◊ sunt cadhos avesados a su pannu ◊ ant dadu su primu pannu a Fulanu pro sa poesia rimada 3. Lica no capiat in pannus, ca fut isposa cun su prus arricu de bidha! Ètimu ltn. pannus Tradutziones Frantzesu drap, trophée, «palio» Ingresu cloth, palio (silk banner awarded to the winner of the 'palio') Ispagnolu paño, trofeo, palio Italianu panno, trofèo, pàlio Tedescu Stoff, kostbares Tuch als Siegespreis.

pannúcra , nf, nm: pannuga, pannuglu, prannuca Definitzione s'ispiga de su moriscu: gurdone de triguíndia o pipiedha de cixiniau; pannuga dhu narant fintzes a su frore de sa nughe, de sa castàngia, de s'olia, de su modhitzi, de sa nenciola, de su crecu, ca funt a bisura de gurdone; pintirighinu de diferente colore in sa pedhe, mescamente candho dhue ndh'at medas, cracos / p. de didu = pizighedhu de carre chi si ndhe arritzat acurtzu a s'ungra Sinònimos e contràrios burrichedhu, cozorotu, cucuta, tulatzu, tutuàciu / càmula / pibirinu, piga, pintirina Frases su trigumoriscu est cumentzendi a fai sa pannuga 2. prannucas de chessa, prudones de tandha ◊ sa chessa, mama de listíncanu, ponet prannuca ◊ cussa chessa giuchiat prannuca de listincu coment'e prudones de coradhu maduru 3. sa pipia portat sa facixedha prena prena de pannugas Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. panuc(u)la Tradutziones Frantzesu épi, inflorescence Ingresu maize cob, spike Ispagnolu panoja, panícula Italianu pannòcchia, infiorescènza Tedescu Rispe, Maiskolben.

pannuenànte panneanànti

pannúga, pannúglu pannúcra

pannulénci , nm Definitzione genia de orrobba fine (de lana, ma no fata a tessidura), de colore orrúbiu, chi faet sa parte de mesu de su mucadore (o colore), segundhu su costúmene, totu inghiriau cun feta e arrasu de àteru colore Terminologia iscientìfica ts.

pannutzédhu , nm Definitzione min. de pannutzu: orrugu de orrobba de portare in busciaca a limpiare su nasu, is murros, e àteru Sinònimos e contràrios mucadoredhu, pannigioledhu.

pannútzu , nm Definitzione pannu a frobbire papandho o, prus mannu, a frobbire in manos e in cara candho unu si sàmunat; de seda, mucadore de pònnere in conca, in costúmenes de fémina / min. pannutzedhu = mucadoredhu Sinònimos e contràrios frebbeucu, telzibbucu / abbamanu Frases sa fémina est aparitzendhe sa banca cun piatos, tatzas e pannutzos 2. si fit assutatu chin su pannutzu Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd.

panoràma , nm Definitzione su logu totu comente si podet bíere de artu, unu pagu de atesu, mescamente cunsiderau po sa bellesa chi podet àere Sinònimos e contràrios vista.

panósu , agt Definitzione nau de su lardu, chi est de su súmene, de sa bentre de su procu (e pruschetotu de sa màdria), prus bellu a papare ca portat gràndhulas e pígiu fine de petza 2. s'isposa zuchet su sinu ispintu dae su cosso e si ndhe biet una parte, velau dae su ricamu de sa camisa, biancu e panosu, unu paradisu! Tradutziones Frantzesu glanduleux Ingresu glandulous Ispagnolu panoso Italianu ghiandolóso Tedescu drüsig.

panotèra panatèra

pansíri , vrb: pantziri Definitzione pèrdere s'abba, su si calare, igragalare, nau de erbas e frutuàrios Sinònimos e contràrios acalamai, addormicare, allacanae, allebigiare, allizare, apirchizonare, calighinare, illizare Frases sa mela est pansida 2. amparai fillus iscinigaus de prepoténtzias, pantzius de promissas furadas Ètimu ctl. pansir.

pantalònes, pantalònis , nm pl: prantalonis Definitzione bestimentu a duas camberas de bestire in cambas e fintzes a chintzu: si narat fintzes sing., e su pl. po su prus est acumpangiau cun su foedhu paja, pariga / partes de is p.: camberas, chítula, passantes, busacas, bragheta, cadhu, órulu; fàghere pesu fintzas sos p. = no bòllere ingòllere o portare nudha, àere a pesu e ifadu totu totu; pantalones a chintorza = de poderare cun su chintórgiu Sinònimos e contràrios caltzones Frases no mi benint piús sos pantalones e giuto istrintu bentone e giancheta ◊ mi apo comporadu una paja de pantalones ◊ ti che sunt falendhe sos pantalones: chínghedi! Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu pantalon Ingresu trousers Ispagnolu pantalón Italianu calzóni Tedescu Hose.

pàntama , nf Definitzione su primu pígiu de sa terra totu arraighinas de s'erba a bisura de pedhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gazon Ingresu grass mantle Ispagnolu capa superior del suelo Italianu cótica (erbosa) Tedescu Grasnarbe.

pantàma, pantàmma , nm, nf: pantarma, pantàsima, pantàsimu, pantasma, pantàsuma, pantúsima Definitzione un'èssere pentzau coment'e cosa chi faet a tímere, un'upa, un'umbra chi no si distinghet bene Sinònimos e contràrios fantàsima, malmuntone, mantama, mantuma, pantasi, pantuma, pupurru Frases pro fàghere a tímere pònedi bistire de pantama! ◊ si lis fit parada in dainantis sa pupa de unu carru, che pantarma ◊ unu pantàsima no giughet carre e ossos che a nois ◊ fint faedhendhe de traigolzos e pantàsumas ◊ at bidu una pantama e ndhe at leadu ispreu ◊ si contaiant contos de pantàsimos Ètimu spn. pantasma Tradutziones Frantzesu fantôme Ingresu ghost Ispagnolu fantasma Italianu fantasma Tedescu Gespenst.

pantamósu , agt Definitzione nau de logu, chi est totu a unu pantamu, sèmpere a madrina, totu abba Frases in sa note de mares pantamosos nadant frades cun s'ànima ferida (G.Branca) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marécageux Ingresu muddy Ispagnolu pantanoso Italianu pantanóso Tedescu voller Lachen, verschlammt.

pantàmu, pàntamu , nm Definitzione terra, terrenu o tretu ammontau de abba firma, ludu, o fintzes ue dhue sumit abba meda Sinònimos e contràrios foghina, lacuina, ladrau, lotzina, putziaghe Frases proeit a intrare in mesu de su pantamu: su terrinu fit gai ludrosu chi dogni tantu bi illiscigaiat ◊ in cudha coghinedha bi proiat comente a fora e in su pamentu fit totu unu pantamu Tradutziones Frantzesu marécage Ingresu morass Ispagnolu pantano, ciénaga Italianu pantano, insòglio Tedescu Lache.