A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

porràda , nf Definitzione unu tanti no meda mannu de cosa Sinònimos e contràrios palte, porrata Frases bati una porrada de linna a su fogu! ◊ at dadu una porrada de proendha a sos boes Tradutziones Frantzesu ration Ingresu ration Ispagnolu ración Italianu razióne Tedescu Ration.

porràle , agt Definitzione nau sèmpere de su colore birde a su gradu prus artu: chi est birde che porru, birde própriu, meda, nau fintzes de frutu chi no est ancora bonu a papare, cruo meda (in àtera foedhada: forrale) Sinònimos e contràrios cherfu Frases custa pruna est birde porrale: no est lómpida ◊ mi bidia minoredhu ammossendhe mela birde porrale ◊ so inoghe ca istimo su sole, su chelu e sa terra porrale 2. sas alas de s'ammentu mi acasatzant su coro e pesso a sos annos porrales Ètimu srd.

porràta , nf: prorata, purrata Definitzione una parte (de dinare, de pagamentu, de dépiu) Sinònimos e contràrios palte, partzida, rata, tanda Frases cussa che trazat a domo sua porratas de dónnia bene de Deu Ètimu itl. prorata Tradutziones Frantzesu quote-part Ingresu amount Ispagnolu prorrata Italianu quòta Tedescu Anteil, Beitrag, Quote.

porrèdha , nf Definitzione sa teghighedha de su pisu de coloru, de sa martigusa Terminologia iscientìfica rbr.

pòrrere , vrb: apòrrere Definitzione giare, prus che àteru giare una cosa a unu chi no podet lòmpere a si dha pigare issu etotu / pps. apórridu, aportu Sinònimos e contràrios aporrire, donai Frases at bodhidu frores de campu de pòrrere a sa mama ◊ sa rúndhine est porrendhe cosa a manigare a sos puzonedhos in su nidu Ètimu ltn. porrigere.

pòrrere 1 pòdere

porrèta , nf: aporreta Definitzione arregorta de dinare o de àtera cosa chi si faet in giru po dha giare a ccn. po agiudu; chistionu, cosa chi si narat de s'unu e de s'àteru tanti po crosidade, po criticare Sinònimos e contràrios cuberadura, ponidura / contulàntzia, naravèglia Maneras de nàrrere csn: portai a ccn. istichiu in porretas = zúghere sempre ifatu; èssiri, intrai in porretas de ccn. = èssere in pozos de…, in podere de…, intrare in ungras, in manos de ccn. 2. de bonu mengianu seis fendi porreta! 3. si cussu piciochedhu fut in porretas mias, una cosa aici no dh'iat a èssi mai fata!◊ babbu tuu essit isceti cun sa sorri e su connau: si non dhus portat istichius in porretas non est cuntentu! (A.Simbula)◊ chi m'intrat in porretas, cussu gatu, bai ca a innòi no nci torrat! Ètimu ltn. porrectus, -a.

porretài , vrb Definitzione istare a chistionu, nàrrere, fàere porreta, bodhetare Sinònimos e contràrios contularjare, crastulai Frases t'istentas tui puru cun nosu a porretai? (F.Inconis)◊ si amigas si pinnigant e cumentzant a porretai ◊ is antzianus s'ispàssiant a porretai.

porretànciu , nm Definitzione chi dhi praghet sa porreta, a istare a chistionu deasi chentza cabu, tanti po foedhare de calecunu a crítiga Sinònimos e contràrios allegàrgiu, bodheteri, chistionistu, contulàgliu, cràstulu Frases toca, lassadha in domu sua cussa porretància! (F.Inconis)

pòrri pòdere

porrída , nf Definitzione su porrire Ètimu srd.

porridòre , agt Definitzione chi porrit Sinònimos e contràrios portaredhu Ètimu srd.

porridúra , nf: aporridura* Definitzione su porrire Sinònimos e contràrios aporrimentu, porrinzu.

porrínzu , nm Definitzione su porrire Sinònimos e contràrios aporrimentu, porridura Frases paret cherzant mudare s'arveschinzu a coro apertu, a porrinzos de manu Ètimu srd.

porríre , vrb: aporrire, purrire Definitzione giare, prus che àteru in su sensu de giare una cosa a unu chi no podet lòmpere a si dha pigare issu etotu; fintzes nàrrere, giare a ischire Sinònimos e contràrios apòrrere*, dare, donai / nàrrere Frases Mallena leat su bachidhu de sa mama e lu porrit a Bachisedhu ◊ cussos si ti bient morindhe non ti porrint mancu abba! 2. che li apo porriu peri un'iscavanada 3. mancumale ti ses ammentadu de mi porrire notíscias tuas! ◊ chi mi ses dispretziendhe mi l'ant porridu a orígias.

pòrriri pòdere

porríu , pps: aporridu Definitzione de porrire.

porrixédhu , nm Definitzione sa teghighedha modhe de sa fae seberada dae pagu Sinònimos e contràrios corrónciulu, corruschedhu Terminologia iscientìfica rbr.

porrochiànu, porrociànu parrochiànu

pòrroga , nf Definitzione su porrogare, fintzes su chi narat unu porrogau, unu testimóngiu Frases sa giustissa est chircanne pòrrogas e testimontzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déposition, aveu Ingresu evidence Ispagnolu declaración, deposición Italianu deposizióne, confessióne Tedescu Aussage, Geständnis.