A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

porchína, pórchina , nf Definitzione is porcos, su bestiàmene porchinu Frases sos mannos mios ant tentu masones de bacas, arveghes e porchinas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu porcins Ingresu swine livestock Ispagnolu ganado porcino Italianu bestiame suino Tedescu Schweine.

porchinàdu , nm Definitzione sa festa de su bochimentu de su mannale e totu su trebballu chi dhue bolet po manuire (ispartzire e pònnere apostu) su porcu, cunfetare e chistire is partes chi si faent (lardu, sartitzu, presciutu, gerdas, panceta, bortadu e àteru) Frases custu santu faghevaghe pro sos frutos de s'aradu, pro tusorzu e porchinadu beniat postu in parusu (B. Trudhaju) Ètimu srd.

porchínu, pórchinu polchínu

porchítu polchítu

pòrci , nm: pórciu, pórtziu, portzu, proci, próciu Definitzione in domos e mescamente palàtzios a cara a s'orruga, tretu ororu ammontau a bòveda (de su fràigu etotu), a bortas cun arcos e colonnas, ma apertu ananti de pòdere passare totus: portzu si narat fintzes a sa pontica inter duas domos de un'orruga (a/c.: in DES 297, sa forma pòrci, pròci benit de s'ispagnolu porche e arresurtat cun sa /ò/ aperta; sa forma pórciu, pórtzu, próciu benit de su catalanu porxu e arresurtat cun sa /ó/ serrada) Sinònimos e contràrios pólticu, poltigale, porciada Frases fia isconchiendi sétziu in s'eca de su pórciu ◊ in is ofellerias asuta de is prócius emu biu liconerias chi mi faiant su tziritziri ◊ po pesai a susu tocat a passai in d-unu próciu iscuriosu ◊ totus si poniant in su portzu de Salomone ◊ in dainnantis de su témpiu bi aviat unu pórtziu longu Terminologia iscientìfica dmo Ètimu spn., ctl. porxu Tradutziones Frantzesu portique Ingresu portico Ispagnolu pórtico, porche Italianu pòrtico Tedescu Portikus, Laubengang.

porciàda , nf: prociada Sinònimos e contràrios porci Ètimu ctl. porxada.

porcíli porchíle

porcínu polchínu

pórciu pòrci

porconàtzu , agt Definitzione brutu porcu, porcu nau a disprétziu ma prus a forte Sinònimos e contràrios porcatzu Ètimu srd.

porcòne , nm Definitzione porcu mannu, fintzes nau de unu a disprétziu Ètimu srd.

porcràbu, porcràpu pocràbu

pórcu pólcu

pordiài , vrb: apudrigare, prodicare, prudiae, prudicare, prudigare, pudrigare, purdiai, purdigare, putriare, putricare Definitzione nau de totu su chi est vegetale o animale (materiale orgànicu), guastare, pudèsciri, andhare male coment'e cosa morta chi martzit, s'isfaet e pudeschet, fragat; in cobertantza, currúmpere, essire malos Sinònimos e contràrios abburdèschere, allacare 1, frazicare, imprudiare, pudrire Frases za ch'esso, za ch'esso, dae galera: no mi apo a prudicare in intro! ◊ sa frúture si arribbaiat chena si pudrigare finas a su beranu ◊ sa denti est purdiendisí ◊ pudrigada in prexone dha biant! 2. aiant bistu lavras ozosas, dentes gróghinas, ànimas prudigàs e una birgonza manna chi los punghiat in su coro (G.Brocca) Ètimu ltn. putricare Tradutziones Frantzesu pourrir Ingresu to putrefy Ispagnolu pudrir Italianu putrefare Tedescu verwesen, faulen, verderben.

pordiàu , pps, agt: prodicau, prudicau, prudigadu Definitzione de pordiai, purdiai; chi est guastu / abbarra prodicau! = abarra firmu!, ista síncheru! Sinònimos e contràrios fràzicu, frazigadu, marcitau 2. is reticulaus fuant fatus cun palus de linna mesu purdiaus ◊ zuchet sas dentes minujas belle e totu prudicadas Tradutziones Frantzesu pourri Ingresu rotten Ispagnolu podrido Italianu marcito, putrefatto Tedescu verwest, verfault.

pòre , nm Definitzione cantidade manna, meda, aira / avb., a p. = meda Sinònimos e contràrios aira, meda, muntone / bundhàntzia Frases che ghirabat unu pore de dinare ◊ terra bona cussa: su pore chi ocannu est batindhe l'ant a zúchere a montovu! ◊ cun totu su pore chi aiant, medas fint bestios che pidores ◊ bidu as su pore de s'erba chi bi est? ◊ l'ant arrocau unu pore de carabbineris ◊ in cussa dommo bi est su pore: cada gràssia de Deus! 2. nche li mandhant robba de ortu, frútura e binu a pore ◊ arribbant a pore sas rúnchines ◊ si fit divertiu a pore ◊ sa musca si li ghetaiat a pore Ètimu ctl. por Tradutziones Frantzesu myriade, un très grand nombre de Ingresu multitude, very much Ispagnolu sinfín, muchísimo Italianu mirìade, moltìssimo Tedescu Myriade, sehr viel.

pòre 1 , nm, nf Definitzione sentidu de timória, siat própriu in su sensu de tímere e siat fintzes solu in su sensu de no pràghere, de pàrrere tropu difícile, trebballosu, de dèpere sufrire meda, de fàere a tímere Sinònimos e contràrios apantàviu, aporu, pagura Maneras de nàrrere csn: ómine de p. = severu, fintzas malu, ómine de fídigos; míntere, ghetare, pònnere p. = fàghere a timire, isarcare, parri tropu difícili, timiresila; ite pore!… = it'irgannu!, it'arrore! Frases dabant ispintas chi ghetabant pore ◊ sos cadhos de abba istant a múghidas e a corrónchinos in notes de pore ◊ istanote su bentu est ghetandhe pore chin boches de tiliocas ◊ sa die mi at postu pore: s'ocrada sua terrorosa mi l'apo bida tantas dies supra de mene ◊ pache a su mortu: pore a su mortore! ◊ fint pastores e no timiant traschias e ne àteru: petzi sa zustíssia lis ghetabat pore ◊ puru sos suos l'ant lassadu solu in su Getsèmani, a Cristos: totugantos prenos de pore mannu sunt fuidos! ◊ no mi lasso destruire de sas pores inimigas ◊ issa, chin totu sos pores suos, no ischiat betare sale a padedha! 2. mi est betendhe pore a che pigare a montes a pè ◊ mi est betendhe pore a essire a fora, cun custu fritu! 3. sos élighes, ozastros seculares oe sunt rughes pídigas de pore (V.Becciu) Tradutziones Frantzesu crainte, peur Ingresu fear Ispagnolu miedo, temor Italianu timóre, paura Tedescu Angst.

porèdha , nf Sinònimos e contràrios bentre, porodha*.

porestàgiu palastràgiu

porfesciòne , nf: brefessioni, prafassoni, professone, profiscione, prufassoni, prufessioni, prufessone, prufessoni, prufiscione Definitzione cambarada manna de gente chi camminat totu impare acumpangiandho unu santu o a ccn. àteru / andhare a prufessone, in professone = in medas, a filera Sinònimos e contràrios acumpagnamentu, crufassoni, poltiscione Frases cun su cadhu fia in sa profiscione ◊ cras si dent fàghere duas profisciones: una a su fonte, s'àtera a sa losa ◊ cun d-unu cadhu a nastros e campana in d-una festa fia in prufiscione ◊ a Bidhanoba fui andau po sa prufessioni de Corpus Domini ◊ semus andhaos a porfescione a santu Sarvadore 2. sos depidores mandhaiant in professone sas muzeres a si apunzare preghendhe de no che los bogare ◊ fatuvatu sa chirca beniat a profiscione ◊ sos zovanos sont a prufessones passizandhe Ètimu ctl. professó Tradutziones Frantzesu procession Ingresu procession Ispagnolu procesión Italianu processióne Tedescu Prozession.