A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pontzínu , avb Definitzione fàchere a p. = bene meda, a puntinu, cun incuru.

popàssa pabàssa

popassínu pabassínu

popía pipía 1

popoíne , nm: pupúghine, pupuine, pupúine, pulpúina, pulpuine, purpuine, purpúine Definitzione coment'e farra de linna, pruine, su chi faent is gremes chi si dha papant candho est bècia; sa camisedha de su granu de su trigu Sinònimos e contràrios farrixedha, farrúcia / cugudhau Maneras de nàrrere csn: falàresi a popoine = afarratzaisí, o fintzas (fuedhendi cun feli) abarrai sétziu a tropu sentz'e fai nudha; lébiu che p. = lébiu meda Frases atentos: s'iscala at postu purpuine, falade a pianu! ◊ s'aradu de linna est totu faladu a pupuine ◊ nois semus sennores, bois pupúghine e garzales 3. tota die faladu a popoine, in cue: bae a fàghere carchi cosa! Tradutziones Frantzesu vermoulure Ingresu wormhole Ispagnolu carcoma Italianu tarlatura Tedescu Wurmstich, Holzmehl.

popolínu , nm: pumpulinu, pupulinu Definitzione sa essia de una forredha in artu po che bogare su fumu Sinònimos e contràrios fomajou, gupulinu Frases semus abbadiandhe sos populinos de sas fràbbicas de Otana ◊ su pumpulinu de domo est totu de fumàdigu.

popolíu , nm Definitzione su chelu de calecunu fràigu, fintzes cussu de su forru, a bòveda arcada, a base tundha Sinònimos e contràrios cópula 1, tzimbóriu Terminologia iscientìfica dmo.

poponédhu , nm Definitzione in cobertantza, sa natura de su piciochedhu Terminologia iscientìfica crn.

popòni , nm Sinònimos e contràrios maboni.

poporàre , vrb Definitzione su si fàere a papore, pesare a bisura de népide, nau de abba o àteru deasi Sinònimos e contràrios ispaporare, ispomporai Ètimu srd.

popòre papòre

popóti, popótile , nm Definitzione essidura chi si faet a matéria, in sa pedhe Sinònimos e contràrios brúgula, cicione 2, lanturra, sangiolu, tzoedhu Ètimu srd.

pópula , nf: pópura Definitzione sa parte prus arta e a punta chi ammontat o acabbat una domo, una carrotza Sinònimos e contràrios cópula* 1, popoliu, tzimbóriu / coliminzu, cucumenale, pinnacúcia Frases su fumu de su forru ch'essit in sa pópula 2. sa beridade si che fiat bolada in pitzus de sas pópulas de sas dommos.

populàdu pobulàdu

populàre , agt Definitzione chi pertocat a o chi est de su pópulu; fintzes chi est connotu meda, nau de unu, chi dhu connoschet gente meda.

popularidàde , nf Definitzione nau de ccn., su èssere connotu meda e fintzes istimau.

populasciòne, populassiòne, populassòne, populatziòne , nf Definitzione sa gente, totu sa gente de una bidha, de unu logu / densidade de p. = tanti de personas a chilómitru cuadrau (si faet ispartzindho su tanti de sa gente cun su logu contau a km2) Sinònimos e contràrios bidha, gente, pobuladu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu population Ingresu population Ispagnolu población Italianu popolazióne Tedescu Bevölkerung.

populàu pobulàdu

populósu , agt Definitzione nau de logu, de bidha, chi dhue at o dhue bivet gente meda (si narat méngius bidha o citade manna).

pópulu póbulu