A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pontàzu pontàgiu

pònte , nm: ponti Definitzione css. cosa chi permitit de passare de una parte a s'àtera, de un'oru a s'àteru mescamente in logos de abba (erriu, camba de mare), ue su logu faet a canale (badhe), o fintzes po passare a s'àtera bandha de un'istrada chi no arresurtet in su matessi paris; aparatu de is maistos de muru po trebballare in logu artu / min. pontighedhu, pontixedhu, pontaredhu; genias de ponte: a pedra o fràigu, de linna, de cimentu armau, a bateus o a barcas, de ferru, levaditzu Maneras de nàrrere csn: ponte de una foga, a una buca = chi zughet una arcada ebbia; èssere in ponte = istai bèni; betaresiche in ponte = arruinàresi, bochíresi; barriare (carru, càmiu, àteru) a ponte, èssere prenu a p., èssere a p. a p. = meda, a cucurru, de fàghere a muntone subra; ponti de fai muru = pontazu Frases Pontetzu est a tres bucas, una manna in mesu e una minore a cad'ala ◊ su riu aundhadu non si podiat zumpare ca no bi aiat pontes ◊ dhui at pontis isciusciaus e mortus po s'àcua ◊ cun pagu fua passat su trenu in su ponti de Flumindosa 2. su carru l'aiant barriadu a ponte de incunza 3. a s'istúrridu de su mastru ndh'est rutu s'ischente dae su ponte! Sambenados e Provèrbios smb: Ponte, Pontes, Ponti, Pontis Ètimu ltn. ponte(m) Tradutziones Frantzesu pont Ingresu bridge Ispagnolu puente Italianu pónte Tedescu Brücke.

pontédhu , nm: apuntedhu, puntedhu, puntellu Definitzione orrugu de linna grussu e longu o frucàgiu chi si ponet asuta de calecuna cosa, o a calecuna cosa, po dh'agguantare in artu, de no che orrúere, o àteru; petzu mannu de linna, tubbu longu e grussu de ferru o una genia de intrajamentu artu po agguantare is filos de sa currente de una línia elétrica; in cobertantza, sa natura de s'ómine / èssere su puntellu de… (nau de ccn.) = èssiri s'isperu, s'aficu de…, serbiri a… Sinònimos e contràrios frucàrgiu, paboni 1, puntale, trumponi / palu Frases sa bida nostra est che puntedhu allutu ◊ no si rezet in ancas, si no li ponent puntellu! 2. sos puntellos de sa currente los ponent de bica in bica, ue faghet ◊ in sa bia de domu funt ponendidhoi is pontedhus de sa luxi ◊ pipat tzigarros longos cantu sos puntedhos de sa luche Ètimu itl. puntello Tradutziones Frantzesu poteau Ingresu pole Ispagnolu palo, vara Italianu palo Tedescu Pfahl.

pònti pònte

pònti 1 , prep Maneras de nàrrere csn: in p. miu, tuu, de issu = in parte mia, tua, sua, a su postu meu, tou, sou; in p. de… = in pasi de…, a su postu de… Frases si creiat ca ligiant is ulleras in ponti sua! ◊ no as a crei ca bandu dèu a fai de àcuas in ponti tuu?! ◊ seis acroendi, in pontis de fai su trabballu!

pontíca , nf, nm: ponticra, pontiga, pontigra, pontija, pontixa, pontrica, pontricu, pontriga Definitzione in is errios, genia de pontighedhu, fintzes tàula, pedra o àteru, chi si ponet tanti de pònnere is peis e pòdere passare de una parte a s'àtera chentza s'isciúndhere, in tretos de pagu abba, fintzes tretu chi faet a passare; in cobertantza, css. cosa chi faet de ponte, chi agiudat a passare, a lòmpere Sinònimos e contràrios giampadorzu, pontíglia, pontinu 2 Frases una pontica betza, unu traghinu addasiau, su murmutu de s'abba…◊ sa die fia passadu sa prima borta in sa pontriga subra de su riu 2. tue ses sa pontica de sa bida ◊ alla cudhane, tra chercos e laros, sa pontixa de sa vida: a s'àter'ala in cue giampo? (A.M.Pinna) Ètimu ltn. pontic(u)la Tradutziones Frantzesu petit pont, passerelle Ingresu footbridge Ispagnolu pasarela, puente pequeño Italianu ponticèllo, passerèlla Tedescu Steg, Laufsteg.

pontichédhu , nm: pontixedhu Definitzione ponte piticu Sinònimos e contràrios pontaredhu.

pontícra, pontícru pontíca

pontídhu , nm Definitzione in is errios, genia de pontighedhu fatu cun pedras o àteru postu a manera de passare in tretu cun pagu abba Sinònimos e contràrios giampadorzu, pontica Ètimu srd.

pontíga, pontígra pontíca

pontíglia , nf: puntíglia 2 Sinònimos e contràrios giampadorzu, pontica, pontinu.

pontíja pontíca

pontimbàsciu , nm: puntambàsciu Definitzione punta a bàsciu, cara a giosso: logu chi faet andhandho e abbasciandho Sinònimos e contràrios abbasciada, caladògia, falada, puntingiossu | ctr. pontinsusu Frases siu Boicu est pigandu su pontimbàsciu: at bólliu ammarolla a pigai s'arregalu! ◊ una puntad'e màchina in logu de puntambàsciu, e machinistu dèu! Ètimu srd.

póntina , nf Definitzione genia de istrégiu mannu de fenu e de pramma a pònnere laore o fintzes su pane Sinònimos e contràrios ispórtina, órriu, panalza Frases su pane cotu si remoniat in sa póntina o in d-una córvula tuvuca ◊ andho a bider si b'at calchi póntina de trigu 2. o note crara, chi incantos azunghes a sa póntina mia de sos ammentos!… Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu corbeille, panier Ingresu hamper Ispagnolu cesta Italianu césta Tedescu Korb.

pontinsúsu , nm, nf: puntassusu, puntissusu Definitzione punt'a susu, cara a pitzu: logu, mòri, orruga in pesada / in cobertantza, pigae su p. = pigare ampramanu, pretènnere tropu Sinònimos e contràrios alciada, altzadòglia, ampuada, petorru, pigadorza | ctr. cabada, falada, pontimbàsciu Frases s'érnia est pigandu su pontinsusu e ti est tocandu 'e cerbedhera, a tui!◊ s'at carriau cudhu a codhu e at sighiu in sa puntassusu de su mori Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

pontínu , nm Definitzione pontighedhu, ue is istradas atóbiant calecunu trainu

pontíxa pontíca

pontixédhu pontichédhu

pontríca, pontríga pontíca

pontziàna , nf Definitzione genia de mata po bellesa Terminologia iscientìfica mtm, Delonix regia.