A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

poltisciòne , nf: portessione, pratessone, processioni, propessone, protessione, protzissione, prucessioni, prucissioni, prussitzione, prutessone, prutiscione, prutzessione, pultascione, pultescione, pultzessione, pultzissione Definitzione gente meda chi camminat totu impare in acumpangiamentu a ccn.; gente chi andhat a calecunu logu fintzes a unos a unos ma fintzes deasi a fine e a candho in medas etotu / bogare sa p. = fàere sa crufessone; bogare in p. = ingòllere (unu santu, a ccn.) faendho sa crufessone po issu Sinònimos e contràrios acumpagnamentu, brefessioni, crufassoni, prepessone / ttrs. prutzissioni Frases poltisciones de zente andhant a sa festa ◊ iant biu pantàsimas portendi screlitus in prucissioni (G.Manconi)◊ pro invocare s'abba faghiant sa protzissione peri sos sartos ◊ massajos e pastores ant fatu sa prutessone chin santu Sidori 2. a Cristos li poniant fatu a pultescione iscultendhe sa lutrina ◊ amus connotu sos emigrantes a portessione Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu procession Ingresu procession Ispagnolu procesión Italianu processióne Tedescu Prozession.

poltiscúra , nf Definitzione genia de apertura pitichedha, coment'e a fentana in apertura prus manna Sinònimos e contràrios importoglitu, isperàglia, isportellitu, poltellitu, polteta, portedhu.

poltíza , nf: apostiza, postiza Sinònimos e contràrios postulla Maneras de nàrrere csn: pònnere a p. = pònniri aici sentza de firmai, chi si ndi podit movi o pigai, chi no est seguru (acoment'e perda in muru bullu); de p. = finta, chi no est sa bona Frases e proite sas pitzinnas las picant de postiza si vi ndh'at medas de purpa e de ossu? (T.Ziranu)◊ custu est su veru amore, cudhu est a postiza.

poltolàgiu , nm: portolarzu Definitzione persona chi istat in su portone a giare atentzione a chie intrat Sinònimos e contràrios portaleri, porteri, pultinaju.

poltòne , nm: portone, portoni Definitzione genna manna e grussa, sèmpere de intrada de fora, portarruga Sinònimos e contràrios portale / cdh. pultoni Frases ispinghesit una perra de su poltone e lu muntenzesit abbeltu.

poltròna , nf Definitzione genia de cadirone mannu largu e totu imprenu de cosa modhe po cicire bene.

póltu , nm: portu Definitzione muraglione pesau a oru a mare, ma antibitzau, portau a denanti a manera de dhue pòdere acostire is naves in abba grussa a carrigare o iscarrigare, o fintzes po istare candho funt firmas ibertandho: prus che àteru est in logu de citade, in logu chi dhue at indústrias, e badrau a manera chi s'abba abbarret pàsida in tempus malu puru; logu a ue si lompet o si depet lòmpere Maneras de nàrrere csn: buca de portu = s'imbucada, s'intrada a unu portu; pàrrere unu p. de mare (nadu de una domo) = chi bi andhat zente meda; zúchere a ccn. dae portu in caravellu = leare dae sa pira a sa mela, de una cosa a s'àtera; pannu de p. = ? 2. a is pipios dhis ammontànt una burrighedha de lana in s'ierru, e in beranu unu cantu de pannu de portu Ètimu ltn. portus Tradutziones Frantzesu port Ingresu harbour Ispagnolu puerto Italianu pòrto Tedescu Hafen.

poltzedídu , pps, agt Definitzione de poltzedire: solu in malebortzedidu, o benebortzedidu Frases sa robba est isporada e istasida dae s'atunzu male poltzedidu.

poltzedíre , vrb: purtzedire Definitzione fàere, pruschetotu nau de sa manera de fàere de s'unu po o cun s'àteru e pruschetotu in su sensu de fàere bene, de si cumportare a modu giustu, educau, chi arreconnoschet su bene chi dhi ant fatu Frases proite tratas male a chie poltzedit bene?

pólu , nm Definitzione puntu a ue atóbiant e si aunint fortzas o línias, nau mescamente de is duos puntos de sa Terra (p. nord, p. sud) sinnalaos de comente sa Terra in is binti bàtoro oras de sa die girat e detérminant s'asse inter is duos puntos Frases su meridianu andhat dae polu in polu ◊ sa bandha de unu de is duos polos (su Nord) dh'inditat un'istedhu Tradutziones Frantzesu pôle Ingresu pole Ispagnolu polo Italianu pòlo Tedescu Pol.

pólu 1 , nm Sinònimos e contràrios àinu, borricu, burràgliu, chidolu, mobenti, poledhu, uncónchinu Frases canno fiant carriganno s'istrégiu a su polu, custu iscapat a cúrrere e fuiu!

poméntu paméntu

pómici, pómitze , nf Definitzione pedra tosca Sinònimos e contràrios pedravúmiga Ètimu itl. pomice.

pommòras, pommòre, pommòri , prep: prommore Definitzione po mòri, po more: iat a èssere po amore, ma prus che àteru inditat motivu, càusa o curpa puru Maneras de nàrrere csn: pommori e po cussu = po cussu (cunseguéntzia); pommori ca = ca, poita ca (càusa); prommore tou, sou, nostru (o fintzas tua, sua, nostra) = pro istima a tie, a isse, a nois e gai Frases lèalu prommore de Deu si ti ant tratadu male! ◊ ti rispetant prommore meu! ◊ prommore nostra ◊ prommor'e Deu siat, totugantu! ◊ sunt sas istellas prommore tua zughendhe su lutu ◊ prommore sua sa morte non timo! 2. prommore ca est mannu za ndhe zughet de cabu!…◊ depu serrai sa fentana prommori de sa musca ◊ pommor'e su dotori mi est morta sa pipia! ◊ prommore ca semus in carrela, mancu nos connoschimus! ◊ deo pommore de faedhare in saldu a calecunu ndhe dhi paret male! ◊ no apu pótziu fai nudha pommori de no tenni dinai.

pòmo , nm Definitzione pomuderra (upm) Sinònimos e contràrios patata / cdh. pomu Frases gighiat una padedha de ricatu cun basolu e pomo ◊ a provista bi teniat chibudha, azu e pomo.

pòmpa , nf Definitzione genia de manera de èssere o de pònnere sa cosa a braga, totu bene postos mescamente de bestimentu, cun lussu Sinònimos e contràrios scioru Maneras de nàrrere csn: a p. fata (nadu de animales)= gioghendhe e brinchendhe allegros, a coa ritza; p. bódia = bagianeria, braga, barrosia; zocare a totu pompas = giogai po ndi pinnicai totu, po bínciri totu; fàere festa a totu p. = fai isciala manna Frases fit cun sa berrita a pompa ◊ su predi oi est in grandu pompa ◊ sunt pedindhe dinari ca cherent fàghere sa festa a pompas mannas ◊ pudhedros a pompa fata brincant dae mata in mata (B.Truddaju)◊ s'interru a totu pompa fiat sinnale de errichesa Sambenados e Provèrbios smb: (Pompedda) Ètimu itl. pompa.

pòmpa 1 , nf Definitzione genia de tubbu longu de plàstica o gomma (o àteru materiale lentu) po manigiare abba o àteru deasi; fintzes motore o màchina chi mandhat calecuna cosa (es. abba, gasu, cimentu, àteru) in pompas o in tubbos / min. pompita Sinònimos e contràrios tubbu Frases ponimí sa pompa a su grifoni po acuai is froris! ◊ fimus a iscacàglios e ndhe intrat mamma chin sa pompa birde… nos semus fena istremutidos! E callados! 2. cras nos benit sa pompa a betare bòveda Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tuyau Ingresu pipe, tube Ispagnolu tubo, bomba Italianu tubo, pómpa Tedescu Röhre, Pumpe.

pompabbódia , agt Definitzione nau de unu, chi si credet meda, chi si credet tropu, chi si bantat Sinònimos e contràrios blagheri, bragosu, lantariarzu, pageri Ètimu srd.

pompàda pampàda 1

pompadúra , nf Definitzione su pompare Ètimu srd.