polédhu , nm: polledhu,
puledhu,
pulledhu Definitzione
(f. -a) su molente, pruschetotu su piticu fintzes a calecun'annu; in cobertantza, cristianu pagu abbistu, pruschetotu ignorante / bogàreche a ccn. (autoridade) a cadhu a p. = bogarechedhu faendhodhu a bregúngia, comente faet sa gente candho no ndhe podet prus
Sinònimos e contràrios
àinu,
borricu,
burràgliu,
chidolu,
mobenti,
polu 1,
uncónchinu
Frases
no podiat acatare su poledhu e fit comintzandhe a pessare a su malu ◊ de sínnicos nche ne bocaiant unu donzi tres meses a cadhu a poledhu ◊ apas vintichimbe puledhas e totu pudhericadas!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Poledda
Terminologia iscientìfica
anar, anall, equus asinus
Ètimu
ltn.
*pulellu(m)
Tradutziones
Frantzesu
ânon,
bourriquet
Ingresu
little ass
Ispagnolu
borrico
Italianu
asinèllo
Tedescu
kleiner Esel.
polémica , nf Definitzione genia de briga, de abbétia, mancai fata a foedhos arrespetosos, a discussione: chistionu fatu in contràriu de un'àteru, arrespondhendho a calecunu Sinònimos e contràrios abbétia, condierra.
polémicu , agt Definitzione chi est faendho o costumat a fàere polémica Sinònimos e contràrios abbetiosu.
póleu , nm: póliu Definitzione
su sorrogu chi s'intendhet de unu chi est morindhosi; cosa chi si narat a chèscia
Sinònimos e contràrios
acra,
pilisca 1,
randha 1,
sarragu
/
ciúnchiu,
intzúnchidu,
lamenta,
morrugnu
Frases
su póleu chi giuchet, su poveritu!…
2.
inoche m'illévio e mi paso su póliu de sos annos colaos ◊ tzia Antona non fit cuntenta: fit totu sa die a túnchiu e a póliu (L.Loi)
Tradutziones
Frantzesu
râle
Ingresu
gasp
Ispagnolu
estertor
Italianu
ràntolo
Tedescu
Röcheln.
poliàre , vrb Definitzione
istare a póliu, a lamentu, a tzúnchios, fintzes pranghendho
Sinònimos e contràrios
addoddoae,
piugnare,
tziunzare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pleurnicher
Ingresu
to whine
Ispagnolu
lloriquear,
gimotear
Italianu
piagnucolare
Tedescu
wimmern,
jammern,
weinen.
policlínicu , nm Definitzione ispidale mannu.
poliédru , nm Definitzione figura chi portat medas afaciadas (regulare candho funt totus oguales de mannària e de istérria).
poliglòta , agt Definitzione chi foedhat o ischit limbas meda.
polígunu , nm Definitzione figura prana chi tenet medas latos chi formant àngulos impare, oguales o diferentes.
pólima , nf Sinònimos e contràrios pulitzia.
políni palína 1
polinómiu , nm Definitzione summa algébrica de duos o prus de duos monómios.
polipóli , nm Definitzione genia de fílighe, su fílixi cérbinu Terminologia iscientìfica rba, Polypodium vulgare.
politénnicu , nm Definitzione genia de iscola superiore.
política , nf: pulítica,
pulítiga Definitzione
totu su chi pertocat su guvernu de su bene púbblicu, s'arte de guvernare un'istadu, sa natzione, sa polis (in grecu: sa citade), fintzes si po su prus si ndhe biet malos iscrammentos; manera de fàere civile, educada, fine
Frases
sos mannos de su logu (ch'in Sardigna no sunt tantu meda) ant sa conca in su giogu de s'allegria política maseda: in bestires de seda si faghent adorare che a Budda, no bident piús nudha, no intendhent che sonu de moneda (P.Casu)◊ cres de agatare dogni gancellu abbertu chin sa política tua! ◊ cussus funt óminis chi faint sa política po issus etotu, béndius po su dinai
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
politique
Ingresu
politics
Ispagnolu
político
Italianu
polìtica
Tedescu
Politik.
politicànte , nm Definitzione chie est imbusticau in política prus po afàrios suos chi no po su bene de sa gente Sinònimos e contràrios politigheri.
políticu , agt, nm: pulíticu Definitzione chi pertocat sa política, de sa política; chie s'interessat meda de política e dha faet a professione 2. su coro de su pulíticu totu si che supullit e, si pro pagu l'ingullit, digirit fenas su ferru.
politighéri , nm Definitzione chie est imbusticau in política prus po afàrios suos chi no po su bene de sa gente Ètimu srd.
politòlogu , nm Definitzione chie cumprendhet o s'intendhet e foedhat de política, fintzes chentza si pònnere in política de unu partidu.
pólitza , nf Definitzione genia de billetu iscritu a us'e arrecia, coment'e cuntratu, óbbrigu po ccn. cosa (es. asseguratzione) Ètimu itl. polizza.