A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

polàca , nf Definitzione bastimentu de càrrigu Ètimu itl. polacca.

polàcas , nf pl Definitzione genia de cartzamenta arta in cambúcios Sinònimos e contràrios istiales Terminologia iscientìfica bst.

polàina, polània , nf: bolàina, pulagna, pulània, pulànica Definitzione genia de ricamu in is brúcios de sa camisa de unos cantu costúmenes Sinònimos e contràrios buela Frases de is brúcius ispuntant is arrendas de is polànias ◊ sa pulània de sa camisa est arricamà a puntu fenugau Ètimu ctl. polaina.

polàre, polàri , agt Definitzione de is polos, chi pertocat is polos de sa Terra / istedhu p.: su chi orruet ifilu (in sa verticale) de su polu nord (e chi po cussu inditat sèmpere cussa bandha de calesiògiat tretu de sa Terra si càstiet, in s'emisferu nord).

polarizàre , vrb Definitzione tirare a is polos, totu a unu puntu o a una cosa, a un'iscopu, a una bandha.

polàtu palàssu

polcàbru pocràbu

pòlce , nm Sinònimos e contràrios poltigale, porci Frases osservait totu: gianniles, arcos e polces, totu su chi fuit tribagliadu a manu Terminologia iscientìfica dmo.

polcédhu , nm: porcedhu, porchedhu, portzedhu 1, procedhu Definitzione su fedu de sa màdria, su minore de su porcu, prus che àteru candho est de calecunu o pagos meses; nau solu pl., s'arraighina de s'abrutzu (chi faet grussa, pruposa e a bisura de apesile)/ min. porcedhedhu: porchedhu de naschidórgiu; fai sa faci che procedhu fatu in sànguini = orrúbia (de pàrrere insambentia) Sinònimos e contràrios copiedhu, polchitu / ttr. purchedhu Maneras de nàrrere csn: porchedhu o lèpere de sant'Antoni = maniposa, seisei chi acudit a sa lughe a denote, braballiscu; porchedhedhu de milli pedes = aperigúngia; zúghere su coro che porchedhu in sacu = bolaola, a tochedhos de assuconu o timinzu; fàghere porchedhos (nadu de imbriagos) = revessare, bombitare; fagheresindhe che porchedhu (de una cosa de papai, de bufai)= papaindi o bufaindi meda, totu su chi si tenit in ganas, a satzadura Frases sa sue at fatu deghe porchedhos ◊ su procedhu pesau a leori fait petza saboria 3. cun su coro che porchedhu, ispetaia a torrare tia Pietrina cun apoltas bonas ◊ ndh'est faghindhe, de porchedhos, cussu fegone!…◊ sos binos faghent zogu malu, si unu si ndhe faghet che porchedhu! Sambenados e Provèrbios smb: Porceddu, Porcheddu, Porqueddu, Purcheddu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu porcelet Ingresu small pig Ispagnolu lechón, porcino Italianu porcellino, maialétto Tedescu Ferkel.

polchínu , agt, nm: porchinu, pórchinu, porcinu, prochinu Definitzione de su porcu, chi est de porcu (petza, ógiu, istentina, ochisorju p.); nau de calidades bonas (Boletus reticulatus, B. edulis – túnniu de prade –, B. aereus), codrolinu chi faet matucu, in colore de nenciola in pitzu, in sa conca, grogànciu e a bisura de ispòngia asuta, tenaghe e conca funt grussos meda, no càmbiat colore po dhu segare, essit in logu de linna meda (padente): cotu a budhiu essit unu pagu ledreledre, coment'e chi portet abbau / casu p. = unu casu chi no si faet própriu! Sinònimos e contràrios ttrs. purchinu Frases cun mannos rustos a mie ant festadu, ca fit rassa che béstia polchina ◊ s'ozu porchinu si collit in sa busica de su porcu etotu ◊ bi teniat bacas, crabas e àrulas porchinas ◊ t'iseto note e die… candho as a bier porcarzu faghindhe casu porchinu! ◊ arrustu o sartzida, sa peta porchina est saborida Ètimu ltn. porcinus Tradutziones Frantzesu porcin Ingresu swine Ispagnolu porcino Italianu suino Tedescu Schwein (e), Schwein.

polchítu , nm: porchitu, prochitu Definitzione porcu piticu Sinònimos e contràrios polcedhu Frases segat sa pessa de prochitu a farinedhus Tradutziones Frantzesu porcelet Ingresu little pig Ispagnolu lechón Italianu maialétto Tedescu Ferkel.

polciàre , vrb Definitzione su angiare de is màdrias; a disprétziu si narat fintzes de fémina / sue polciada = mardi cun is procedhedhus, angiada Sinònimos e contràrios agnare Frases sa sue at polciadu.

polciàvru pocràbu

polciósu , agt Definitzione nau de ccn. po su naturale Sinònimos e contràrios crepuru, dirbetosu, strempiosu Frases ses maca e polciosa: abbérimi sa gianna! (R.Calvone)

polcràbu pocràbu

polcràvinu , agt Definitzione àbrinu, de sirbone Sinònimos e contràrios sirboninu Ètimu srd.

pólcu , nm: porcu, procu Definitzione animale grussatzu e bàsciu, longhitu, masedu e pesau a chedha o fintzes a solu (mannale) po sa petza: asuta de sa pedhe (corgiolu) ponet unu pígiu grussu de lardu, portat pilu lascu e grussu (tzudha); nau in cobertantza e a disprétziu, chie s'imbrutat meda o istat totu brutu (ca a su p. dhi praghet a s'imbuscinare in su ludu), o fintzes chie s'ingrassat, si errichit o badàngiat meda aprofitandho de s'àteru, coment'e chi siat contivigiau a brovendha che mannale / p. polcràvinu = fillu de mardi maseda e de sirboni Sinònimos e contràrios cópiu / cdh. pólciu Maneras de nàrrere csn: pònnere, pesare, crastare, ingrassare, afiliverrare, trobeire, bochire, uscrare, abbèrrere/irmatare, illadare, ispinare su porcu; fai su procu = pònnere, pesare su mannale; su p. tzérriat, murrúngiat o raunzat, iscorrovonat; de su p. si faghet salidu e cufetadu: lardu, sartitza, pressutu (de sas cossas e fintzas de sas palas), ganga (dae su tretu acurtzu a origras tra mola de trugu e bula), pantzeta (su súmene), ossamenta, ozu; mustela de p. = s'ispinu, su schinali cun su filetu; su sànguini = sàmbene cundhidu, postu in s'istentina prus russa e cotu in sa frama arrustu o a budhidu; su súmini = su lardu in su tretu de mata, ue zughet sos crabigos, saboridu meda; èssiri che procu in muntoni de fà = leare, mescamente aprofitendhe, totu su chi si tenet in gana; fai bisus de procu in muntoni de fà = disizare cosas mannas, meda, tropu; pàrriri unu procu puntu = nadu de ccn., èssere de pagas peràulas, mudurcu, prus che àteru pro altivesa; èssere che porcu pei segadu = bivi sentza de trabballai, a càrrigu de is àterus, èssiri aténdius in totu, istai bèni meda; porcu de silba = p. areste, sirboni, porcrabu; agt.: fàghere cosas porcas = nàrrere o fàghere porcarias; pisci procu o procu de mari = zenia de pische (oxynotus centrina); rosa de p. = atandha, papàile; p. de abba = tzurru, abba chi essit a bullu Frases sas àrulas fint búidas, sos procos grassos leados! ◊ su porcu est unu paru díligu ◊ mammai fadiat su procu dónni'annu dónni'annu dónni'annu! 2. iscultant sos indevinzos a orijas paradas che porcu surdu ◊ fatendhe su polcu futudu mi che furas sa cosa! ◊ at fatu bisu de porcu in muntoni de fà ◊ su prus famosu est Montecitóriu coment'e allevamentu de porcos rassos…◊ e tui no naras nudha, mi paris unu procu puntu?! Sambenados e Provèrbios smb: Porcu / prb: cani tzàulat e porcu pascit ◊ porcu pullinu no ingrassat mai Terminologia iscientìfica anall, sus scrofa Ètimu ltn. porcus Tradutziones Frantzesu porc, cochon Ingresu hog Ispagnolu cerdo Italianu maiale, pòrco Tedescu Schwein.

poledhàju, poledhàrju, poledhàrzu , nm Definitzione chie tenet contu o est manigiandho poledhos, burricos Sinònimos e contràrios ainàgiu, mobentraxu Frases sos colpos chi li dat su poledhaju, a su molente, li falant che raju Ètimu srd.

poledhína , nf Definitzione is poledhos, is molentes Ètimu srd.

poledhínu , agt Definitzione de poledhu, chi pertocat is poledhos / avb. pesare a unu a sa poledhina = a us'e muenti, chentza educatzione; fàere a sa p. = a sa manera de is maleducaos Sinònimos e contràrios molentinu Ètimu srd.