A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

porfía perfía

porfiàre , vrb Definitzione èssere o fàere a porfia Sinònimos e contràrios briare, certai.

porfídia , nf Definitzione porfia, nau in su sensu de unu fàere abbetiandho.

pórfidu , nm Definitzione genia de pedra vulcànica tostada meda Terminologia iscientìfica mnr.

porfiósu , agt Definitzione chi est o chi faet a porfia Frases tui m'istentas cun porfiosas pregontas circhendi sogas de ispera (P.Alcioni) Ètimu srd.

pòri pòdere

poribetài , vrb Definitzione fàere dispetos, torrare dispetos, pigare s'àteru a dispetos, fàere a trivas (prus in su malu chi no in su bonu) Sinònimos e contràrios dirbetare, dispitziare Frases cussu at isceti poribetau is àterus!

poribétu , nm: poripetu Definitzione cosa chi si faet o chi si narat po fàere provare tzacu a s'àteru Sinònimos e contràrios dibbetu, dispetinu Frases cussa scuémpia cumínciat a petonai sa meri e fendi poripetus dhi tiràt is pius (A.Simbula)◊ custa cosa dha depeus incurpai a nosus etotu e a cudhus chi, po is poribetus pulítigus, eus votau (S.Diana).

poríga paríga

poripétu poribétu

poròdha , nf, nm: borodha, porodhu Definitzione bentre, nau a befa Sinònimos e contràrios bentre, poredha Ètimu srd.

poròdha 1 , nf Definitzione isprugadura de bruncos cun tussi Sinònimos e contràrios carràlciu Frases ndhe zughes de porodha!… bae a su dutore, bae, si ti daet carchi cosa!

porodhósu , agt Definitzione chi portat porodha, bentre manna Sinònimos e contràrios bentrudu, matimannu Ètimu srd.

porodhúdu , agt Definitzione chi portat sa bentre ufrada, o manna meda Sinònimos e contràrios abbobborodhau, bentrudu Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd.

porósu , agt Definitzione nau de unu, chi ponet pore, chi si faet arrespetare e pònnere mente; chi faet a tímere Sinònimos e contràrios seberu Frases ómine porosu, babbu tou: no ti ndhe perdonat una! 2. sa note est nighedha e su bentu porosu ◊ s'intendhet de sa campana su tinnu porosu ◊ a su pitzinnu li contaiat su contu porosu de sos tzilipirches ◊ che ispidu ti punghet su lamentu, su murmutu ne intennes porosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu d'autorité, énergique, effrayant Ingresu frightening, authoritative Ispagnolu autoritario, enérgico, espantoso Italianu autorévole, enèrgico, pauróso Tedescu einflußreich, energisch, furchtbar, furchterregend.

porpodhàre , vrb: aplopodhare* Sinònimos e contràrios ammanucai, apalpuzare, aparpidare, atrapidare.

porporèlla , nf Definitzione su diàul'e porporella chi los at criaos! Ètimu itl. puerpera.

porporínu , agt: pulpurinu, purpurinu Definitzione prus che àteru, colore de pilu de pegos de bulu: orrúbiu inchesu / boe, chelu p., rosa p. Sinònimos e contràrios aranginu, rubbanu, ruju Frases ara, purpurinu! E it'as chi no tiras?! ◊ fatu issoro fit benindhe su carru tostadu de duos boitos porporinos ◊ aviat duas tràvilas purpurinas ◊ gighiat una fàcia tundha, rassa e purpurina Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pourpré Ingresu purple Ispagnolu purpúreo Italianu porporino Tedescu purpurrot.

porposèo , nm Definitzione unu de is tantos númenes in cobertantza po nàrrere sa natura de sa fémina Sinònimos e contràrios bernardu, brodho, cunnu, nicu, pilicarju, pillitu, piricochedhu, piricocu.

pòrra , nf Definitzione tempus chi si giaet a ccn. po pagare unu dépidu o cumprire un'óbbrigu / passare de p. = andhare prus a illargu de su límite, no rispetare su límite Sinònimos e contràrios dilata, pellongu Frases dh'iast donau porra po cudha cummissioni, berus?